Els experts reivindiquen que formen part de l’arquitectura del vi lligada al conreu de la vinya. A l’hora de promoure el Penedès com a destinació turística i enoturística caldria una categorització pròpia que els faci més visibles.
Vilafranca del Penedès, 11 de novembre de 2020.- La masia amb celler és un edifici que cal incorporar a l’arquitectura del vi com una construcció identitaria del Penedès, ja que és patrimoni i història, ja que dona valor tant als productes que s’hi elaboren com al relat enoturístic. Aquesta és una de les principals conclusions extretes de la primera tertúlia del curs 2020-21, organitzada per l’Escola d’Enoturisme del Penedès i el Centre d’Estudis del Paisatge Vitivinícola (CEPvi), sota el títol La masia-celler com a recurs enoturístic, que va tenir lloc dimarts a les set de la tarda, en format virtual, conduïda per la paisatgista Soazig Darnay i coordinada per la historiadora Montserrat Julià.
“Cuidar, respectar, la masia no és ser un nostàlgic, és una qüestió econòmica. Si triturem l’espai, l’agredim amb línies elèctriques o de telefonia, i carreteres, devaluem la masia i la zona com a destinació turística”, va explicar Lluís Tolosa, sociòleg i professor de l’Escola d’Enoturisme de Catalunya, en l’obertura de l’acte, davant un auditori d’una cinquantena de persones. Les masies són edificacions tradicionals i històriques que garanteixen una arquitectura genuïna vinculada al Penedès –sobretot pel conreu de la vinya-, i al sector vitivinícola –que justifica el poder disposar d’un celler-. Poden incidir en nombrosos aspectes com processos d’elaboració tradicionals i que s’ha perdut, i que contribueixen a definir el vi de la zona.
Entre els ponents, Ernestina Torelló, propietària del celler Torelló ubicat a la Masia de Can Martí de Baix, creu que “el manteniment i conservació de la masia és un compromís no només amb la família, sinó amb tota la societat”, i aquest és un llegat-vinculat amb els vins i caves- que s’ha de transmetre d’una generació a l’altra. Precisament, la responsabilitat personal amb l’entorn paisatgístic va ser el que va empènyer a la conservació de la masia històrica de Can Ràfols dels Caus, on el celler modern es va construir sota terra amb la intenció d’evitar l’impacte del nou celler amb la construcció antiga i el paisatge, tal com va explicar la gerent, Rosa Aguado.
Precisament, la vinculació de les masies amb el territori dóna molta força al relat enoturístic que, amb el confinament ha cobrat interès per a visitants de la ciutat. Ester Tous, copropietària del celler Eudald Massana Noya, va explicar que aquest any han posat en marxa un petit jardí de vins on el visitant pot gaudir d’un vi a l’aire lliure mentre contempla els ceps o la posta de sol. Segons ella, aquests són els avantatges de tenir el celler ubicat en una masia històrica que permet connectar el procés d’elaboració dels vins directament amb la vinya que els envolta.
Les masies al Penedès han estat edificacions històricament vinculades a la vinya i a l’elaboració del vi, tant des de la propietat com amb altres maneres de conreu de la terra i de la pagesia: la figura del masover, tal com va explicar Ferran Mulet des de l’experiència del seu pare com la seva pròpia. Tant és així que la majoria de masies existents conserven l’antic celler, malgrat que és molt costós, para adequar-lo a les exigències d’un celler modern. Precisament, Joan Huguet, president del Consell Regulador de la DO Penedès, present al públic, va explicar que, en col·laboració amb l’Ajuntament de Vilafranca, han activat un projecte per a la creació d’un viver d’elaboradors de vi que, indirectament podria servir per incentivar la recuperació d’antigues masies on el celler va quedar en desús. De fet, des de la DO Penedès han creat una nova categorització que reconeixerà el vi de mas i el gran vi de mas, que permet fer valdre els vins elaborats en entorns respectuosos amb el paisatge propi i la història del Penedès.
Al debat també hi va participar el president de l’associació Vinya Celler Masia, Francesc Suriol, que va reivindicar el paper històric del mas com a centre de producció vitivinícola al Penedès, i del lligam existent entre la masia i la vinya d’on s’extreu el raïm per fer els vins i caves, essencialment és també un espai de residència familiar, un espai de vida, on antigament es combinava, el farratge, l’horta, el cereal i el bestiar per garantir la subsistència de tots els que hi vivien.
La preocupació sobre la manca de reconeixement dels cellers, les masies i l’enoturisme en els treballs del nou Pla Territorial del Penedès, la manca de sensibilitat en el planejament del Quart Cinturó sobre el patrimoni històric i la necessitat de conservar els usos i l’activitat al voltant d’aquests edificis històrics van ser alguns dels temes que van sorgir en el torn de debat amb el públic.