S’incorpora al CEPvi (Centre d’Estudis del Paisatge Vitivinícola) com a sòcia fundadora el 2014, després de la seva participació en el primer Congrés d’Art i Paisatge, que se celebra al Penedès el 2013. El moviment sorgeix arran de l’aprovació de la Carta del Paisatge, amb la implicació de tots els municipis de l’Alt Penedès i la voluntat del sector vitivinícola de crear una comissió del paisatge lligada a Innovi, projecte que no va fructificar. Des del mes de juny passat és presidenta del CEPvi, càrrec que ocuparà durant els pròxims quatre anys, juntament amb un equip multidisciplinari que respon a la voluntat de garantir la visió més polièdrica possible del paisatge al Penedès.
Quins objectius s’ha marcat amb el seu equip per als pròxims quatre anys?
En primer lloc, obrir el CEPvi a més socis per tenir una millor representació territorial; crear grups de treball més específics per poder treballar amb profunditat cada aspecte del paisatge i crear una xarxa que permeti defensar aquesta visió transversal. En segon lloc, representar el Conveni Europeu del Paisatge. Hi ha una llei del paisatge del 2004, i nosaltres, a l’Alt Penedès, tenim una Carta del Paisatge de l’any 2003 perquè hi va haver aquesta voluntat de la ciutadania i dels elaboradors. Fruit d’aquesta llei, l’any 2005 es va crear l’Observatori del Paisatge, que està a punt de presentar el Catàleg del Paisatge del Penedès. En tot aquest entramat, des del CEPvi hem de recollir tota la informació que sorgeixi i ressituar el debat del paisatge a la vegueria del Penedès.
Llegiu l’entrevista sencera aquí