Podeu descarregar el model clicant aquí

Sra. Isabel Rodríguez García
Ministra de Política Territorial i Funció Pública i Portaveu del Govern
Govern d’Espanya
En/na…………………………………………., major d’edat, amb domicili
…………………………………………, carrer
………………………………………………………………………, amb nº de DNI
…………………………….
EXPOSA
Que el 28 de juliol de 2021 es va publicar a la Secció V del Butlletí Oficial de l’Estat “BOE”, en els termes
previstos per l’article 125 de Reial Decret 1955/2000, de l’1 de desembre, pel qual es regulen les activitats
de transport, distribució, comercialització, subministrament i procediments d’autorització d’instal·lacions
d’energia elèctrica, l’anunci de la Dependència de l’Àrea d’Indústria i Energia de la Subdelegació de Govern
a Saragossa, de la Subdelegació de Govern a Terol, de la Subdelegació de Govern a Tarragona i de la
Subdelegació de Govern a Barcelona pel qual se sotmet a Informació Pública l’estudi d’Impacte Ambiental
i la Sol·licitud d’Autorització Administrativa Prèvia del conjunt de parcs eòlics denominat “Clúster
Begues_PFot-539 AC” que comprèn el Parc solar fotovoltaic JAIME I, de 40 MWp en els TTMM de
Lechón (Saragossa) i Cucalón (Terol) i la seva infraestructura d’evacuació associada, a les províncies de
Barcelona, Tarragona, Terol i Saragossa, i els parcs eòlics El Pelado (38,5MW) en els TTMM de Allueva, Bea,
Calamocha i Fonfría (Terol) i la seva infraestructura d’evacuació associada a la província de Terol, Honos
(49,5 MW) en els TTMM de Vivel del Río Martín, la Hoz de la Vieja, Segura de los Baños i Maicas (Terol),
Lera (38,5 MW) en els TTMM de Salcedillo, Allueva i Fonfría (Terol) i San Vicente (49,5 MW) en els TTMM
de Cucalón, Lanzuela, Bea, Lagueruela (Terol).
Que, segons disposa l’article 36 i 38 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’Avaluació Ambiental, podran
presentar al·legacions en el tràmit d’informació pública i que tals al·legacions podran ser preses en
consideració per a la redacció, si escau, de la nova versió del projecte i de l’estudi d’impacte ambiental.
Que, segons recull el punt 5.3.5. “LÍNIA ELÈCTRICA 400 KV SET Valmuel-CS PROMOTORS Begues 400 kV” a
la pàgina 104 del ” ESTUDIO DE IMPACTO AMBIENTAL DE LA PLANTA SOLAR DE 40 MWP/33,48 MWN
JAIME I” es preveu la construcció d’una estesa de línia de corrent altern trifàsica de tipologia aèria que
travessarà el Penedès -vegueria Penedès- Barcelona-Tarragona. Els suports previstos d’aquest tram de la
línia són de gelosia metàl·lica i secció quadrada, configurats amb perfils angulars de costats iguals i xapes
fabricats en acer laminat i galvanitzat en calent, estant la fonamentació dels seus suports formada per
quatre potes realitzades mitjançant quatre massissos independents de formigó en massa, un per cada
pota.
Que, en qualitat de resident a la vegueria Penedès, els meus interessos paisatgístics, mediambientals, de
salut i econòmics es poden veure afectats per l’execució del projecte, pel que es donen les condicions
establertes a l’article 4.1.b) ic) de la Llei 39/2015, de l’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de
les administracions públiques per a presentar al·legacions en qualitat de persona interessada.
Que, un cop analitzada tota la documentació que s’ha posat a disposició del públic en la substanciació del
tràmit de sol·licitud d’Autorització Administrativa Prèvia i Declaració d’Impacte Ambiental del “Clúster
Begues_PFot-539 AC” que inclou el Parc solar fotovoltaic JAIME I (40 MWp ) i la seva infraestructura
d’evacuació associada, a les províncies de Barcelona, Tarragona, Terol i Saragossa, el parc eòlic el Pelado
(38,5MW), i les seves infraestructures d’evacuació, a la província de Terol i els parcs eòlics Honos (49,5
MW), Lera (38,5 MW) i San Vicente (49,5 MW) desitja presentar les següents
AL·LEGACIONS
1. Impacte negatiu del projecte. Que, atenent les característiques del projecte sotmès actualment al tràmit
de sol·licitud d’Autorització Administrativa Prèvia i Declaració d’Impacte Ambiental, la seva execució i
posada en marxa repercutirà molt negativament en el medi ambient, el paisatge, l’economia i la salut
pública de la vegueria Penedès i els nuclis de població que l’integren.
Que, atenent a l’impacte mediambiental immediat, l’execució del projecte en els termes en que
actualment està plantejat implicarà que la línia elèctrica que creui aquest territori haurà de recolzar-se en
diverses torres d’aproximadament 70 metres d’altura, a més d’empobrir el patrimoni paisatgístic,
comportarà una important pèrdua en la massa forestal, degradació de l’espai agrícola i la seva economia,
el risc per a la fauna autòctona i l’augment de la contaminació acústica i aèria als voltants del traçat.
Que, part del territori es troba a la Zona d’Especial Protecció per a les Aus (Xarxa Natura 2000) del
Montmell-Marmellar, codi ES5140018, en què, segons disposa l’article 4 de la Directiva 2009/147 / CE de
el Parlament Europeu i de Consell de 30 de novembre de 2009 relativa a la conservació de les aus silvestres,
habiten diverses espècies que han de ser objecte de mesures de conservació especials quant al seu hàbitat,
amb la finalitat d’assegurar la seva supervivència i la seva reproducció en la seva àrea de distribució. Entre
elles cal destacar que en aquest espai protegit habita la Hieraaetus fasciatus (o àguila cuabarrada), inclosa
en l’annex de el Reial Decret 139/2011, de 4 de febrer, per al desenvolupament de la Llista d’espècies
silvestres en règim de protecció especial i del Catàleg espanyol d’espècies amenaçades. La línia elèctrica
que implicaria l’execució del projecte posaria en perill la vida d’aquesta i altres espècies que habiten o que
transiten pels municipis afectats de la vegueria Penedès.
Que, atenent a les repercussions que per a l’economia local es puguin derivar de l’execució del projecte, i
sense perjudici dels efectes específics per a cada nucli de població que integren el terme municipal, cal
tenir en compte que, en termes generals, la línia elèctrica projectada podria deteriorar considerablement
el teixit productiu del territori de la vegueria Penedès, afectant, i fins i tot fent inviables algunes activitats
d’elevat valor afegit sense aportar alternatives o compensacions de cap tipus per aquestes més que
probables pèrdues.
Cal tenir en compte que, a diferència d’altres territoris, la vegueria Penedès, ve acollint tradicionalment
una sèrie d’infraestructures que han degradat diverses parts del territori sense aportar compensació
suficient per pal·liar l’impacte en l’entorn immediat. Sense ànim de ser exhaustius, és procedent recordar
que, a excepció de la costa (en la qual s’ha fomentat un model de turisme intensiu basat en la
mercantilització del concepte de sol i platja) bona part del territori està ocupat per instal·lacions que si bé
solen complir una funció de sacrifici en benefici d’altres comarques i territoris (l’estació de l’AVE, centres
logístics i de distribució, polígons industrials, complexos petroquímics, centrals nuclears, etc.) afecten
desfavorablement el desenvolupament sostenible de la vegueria Penedès. El projecte sotmès al tràmit
d’al·legacions no faria sinó engrossir la llista d’infraestructures de nul o negatiu valor per al territori.
Que, d’acord amb el que assenyala el paràgraf anterior, l’execució del projecte contra el qual s’al·lega
tindrà un impacte negatiu a nivell paisatgístic i mediambiental, degradant l’entorn i debilitant o revertint
el desenvolupament del model econòmic local, amb les corresponents conseqüències per l’ocupació i
l’estabilitat de la població del municipi.
Que, atenent a les possibles repercussions en la salut pública i la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes
de la vegueria Penedès, en el seu conjunt. En aquest sentit, l’Organització Mundial de la Salut adverteix
des de l’any 2005 sobre els riscos que per a la salut de les persones pot suposar l’anomenada
hipersensibilitat als camps electromagnètics (que pot donar lloc a l’aparició o agreujament de malalties
com l’asma, cefalea, insomni, conjuntivitis així com l’aparició i desenvolupament de diversos tipus de
càncer, especialment en menors, i alteracions de caràcter neurològic en adults i dones gestants). En aquest
sentit, convé recordar que la pròpia Organització Mundial de la Salut recomana una distància de seguretat
d’un metre per cada mil volts entre la línia i les zones habitades o, fins i tot, habitatges aïllats i petits nuclis
de població. Així mateix, és procedent recordar que, al marge dels debats científics sobre les
recomanacions de l’OMS, l’article 3.d) de la Llei 33/2011, de 4 d’octubre, General de Salut Pública consagra
entre els principis generals d’acció en salut pública el de precaució, és a dir, que “la existència d’indicis
fundats d’una possible afectació greu de la salut de la població, tot i que hagués incertesa científica sobre
el caràcter del risc, ha de determinar la cessació, prohibició o limitació de l’activitat sobre la qual concorrin
”
Que, per tal d’exposar els efectes negatius que el projecte, en els termes actuals, tindria per a conjunt del
territori, es considera imprescindible destacar, per a cada un dels nuclis de població que la integren, la
manera i grau en què el projecte repercutirà, a diferents nivells:
2. Vulneració del dret a la participació pública i pròrroga del termini per presentar les al·legacions al
projecte.
La tramitació administrativa d’aquesta gran infraestructura d’evacuació energètica d’iniciativa privada, que
s’ha desenvolupat a través del Ministerio de Política Territorial y Función Pública (Gobierno de España), s’ha
tramitat d’una forma totalment irregular i contrària a la voluntat i al dret de les persones, entitats i la resta
d’agents implicats i afectats directament i/o indirectament.
Per una banda, cal destacar que l’anunci d’informació pública de la tramitació d’aquesta línia es va publicar
al BOE el passat dia 28 de Juliol de 2021, i s’ha deixat un període de 30 dies hàbils per poder-hi presentar
al·legacions, abastant així principalment el mes d’Agost (essent el termini final en data 8 de Setembre de
2021). No cal dir doncs, que aquest projecte s’ha tramitat durant l’època de l’any on ajuntaments, sindicats
i entitats (així com la immensa majoria de persones afectades pel projecte), tenen menys capacitat de
reacció degut al període de vacances estivals. Aquest fet no és una casualitat: any rere any, les entitats en
defensa del territori, les administracions públiques d’abast local i comarcal, així com la societat civil veiem
com és durant aquesta època de l’any on es publiquen, s’acorden i tramiten la gran majoria dels macroprojectes (ja siguin de caire energètic, com de desenvolupament urbanístic, entre altres) que provoquen
grans afectacions sobre el medi natural, sobre la salut de les persones afectades, i que de forma genèrica
comporten una degradació del medi ambient.
Per altra banda, cal tenir present que la documentació del projecte presentada per Forestalia és immensa:
tal i com es pot observar al portal web del Ministerio, on es posa a disposició pública tota la informació
sobre el projecte, la quantitat de carpetes, documents i cartografia associada és enorme. Degut a que és
un projecte de grans dimensions (180 km de longitud), i que porta associats fins un total de 6 macrocentrals d’energia renovable, la quantitat de documents i informació que s’hi adhereix és enorme
(Documents d’anàlisi d’impacte ambiental, memòries, cartografia,…). Amb tot doncs, comporta que les
persones afectades directament pel projecte, així com les entitats que vetllen per la defensa del territori,
mostrin una incapacitat flagrant per poder analitzar en detall tota la documentació presentada.
Finalment, una altra gran irregularitat administrativa que considerem realment greu, és que l’empresa
promotora de la Línia d’Alta Tensió (Forestalia), així com el mateix Ministerio de Política Territorial y Función
Pública (Gobierno de España), no han notificat del projecte en qüestió a cap dels particulars afectats. Han
sigut els propis Ajuntaments afectats per la línia d’evacuació qui un per un han anat buscant cadascuna de
les persones afectades pel projecte, per notificar-li de tot el què s’estava tramitant. Aquest fet, comporta
que la mateixa administració pública, hagi hagut de dedicar més esforços a fer-los-hi arribar a tots aquests
propietaris de finques, terrenys, camps de cultiu i habitatges que una gran línia d’evacuació privada passaria
per la seva propietat.
Tot plegat, provoca que la societat civil i la resta d’agents afectats pel projecte, ens trobem en una situació
d’absoluta Indefensió Jurídica vers el tràmit administratiu en curs, i que per tant, s’està produint un
presumpte incompliment de la normativa i legislació vigent, així com dels perjudicis que se’n deriven, en
relació principalment a la Llei 27/2006, de 18 de Juliol, per la qual es regulen els drets d’accés a la
informació, de participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient (que incorpora les
Directives 2003/4/CE i 2003/35/CE).
3.- El model de transició energètica que s’està desenvolupant és insostenible. Les grans línies d’evacuació,
els macro-projectes d’energia renovable i la privatització del recurs energètic no és el camí a seguir.
Tal i com s’ha pogut observar, la Línia d’Alta Tensió que es projecta, va associada a un conjunt de macrocentrals eòliques i solars fotovoltaiques:
1. Central solar fotovoltaica Jaime I (40Mwp).
2. Central eòlica El Pelado (38,5MWp).
3. Central eòlica Honos (49,5 MWp).
4. Central eòlica Lera (38,5 MWp).
5. Central eòlica San Vicente (49,5 MWp).
Aquestes grans centrales d’energia renovable, es pretenen instal·lar a l’Aragó. Així doncs, la finalitat de la
Línia d’Alta Tensió acaba essent el transport de l’energia renovable que es produeix en les àrees rurals i
amb una major quantitat de biodiversitat degut a la conservació dels espais esteparis i del mosaic agroforestal aragonès, cap a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (el destí de la Línia d’Evacuació a la què
mitjançant aquestes al·legacions ens oposem). Produir l’energia al món rural per exportar-la mitjançant
grans línies d’alta tensió cap al món urbà és d’una inconsciència ambiental i social absoluta.
Després d’analitzar una gran quantitat de projectes energètics (tant eòlics com solars fotovoltaics, així com
les consegüents línies d’evacuació d’energia), hem pogut observar com tot el desplegament d’energies
renovables que s’està produint a l’Estat es pretén emplaçar en sòls agraris i forestals, amb l’objectiu
principal de generar una quantitat d’energia que actualment és fins i tot innecessària. Aquest desplegament
de macro-centrals energètiques s’ha fet patent en l’àmbit català (mitjançant el Decret Llei 16/2019, de
mesures urgents per l’emergència climàtica), però encara de forma més notòria i sense cap tipologia de
mirament a la resta de la Península. L’Aragó, de fet, és una de les comunitats autònomes més castigades
de l’Estat Espanyol, on s’estan aprovant una enorme quantitat de projectes de macro-centrals solars i
eòliques (en relació a les solars, hi ha projectes que pretenen transformar centenars d’Hectàrees de camps
agraris i forestals en àrees artificialitzades).
Creiem que la metodologia a través de la qual es vol implementar la transició energètica, és completament
errònia, i que no té cap tipus de lògica des d’una perspectiva ecosistèmica i biològica. Tal i com es conclou
en l’Informe sobre l’Estat de la Natura 2020 (CREAF), els darrers 20 anys, les poblacions de vertebrats i
invertebrats autòctons han perdut de mitjana el 25% dels seus individus a Catalunya. Aquesta pèrdua de
biodiversitat, s’ha fet patent principalment en els següents ambients:
· 12% de pèrdua de biodiversitat en boscos i matollars.
· 34% de pèrdua de biodiversitat en agro-ecosistemes.
· I fins un 54% en aigües continentals.
Les principals causes que han provocat aquesta pèrdua ha sigut el canvi en els usos del sòl, tot i que el canvi
climàtic i l’arribada d’espècies exòtiques invasores tenen i tindran un impacte cada vegada més gran.
Entenem doncs, que una de les metodologies per poder fer front a l’emergència climàtica en la què ens
trobem, és la transició energètica cap a fonts renovables. Tanmateix, NO creiem que la forma correcta per
dur a la praxis aquesta transició, hagi de ser a través de la transformació de tot un enorme conjunt de sòls
agrícoles i forestals en sòl artificial, amb la consegüent pèrdua de biodiversitat que comportaria, així com
la degradació de les àrees rurals, les que mai tenen veu ni vot, però que tenen una importància cabdal en
el marc de la resiliència per afrontar l’emergència climàtica i el declivi de la biodiversitat.
No podem permetre que tot el desgavell de centrals solars fotovoltaiques i eòliques que es projecten a dia
d’avui, s’hagi d’ubicar en aquesta tipologia de sòls naturalitzats, quan tenim una gran quantitat de sostre
industrial, urbà i periurbà degradat i ja artificialitzat per utilitzar. Així doncs, si tota aquesta producció
energètica fos en aquestes àrees ja degradades (que són alhora les àrees on més energia es consumeix),
les línies d’alta tensió que es projecten serien totalment innecessàries.
Per altra banda, creiem que aquest desenvolupament de les energies renovables no s’està produint de
forma descentralitzada, justa, sostenible i democràtica. Les mateixes multinacionals que fins a dia d’avui
gestionaven, especulaven i espoliaven els recursos energètics provinents de fonts no-renovables
mitjançant pràctiques il·lícites (causants directes de les guerres pel petroli i gas natural, així com la
degradació d’importants hàbitats naturals a través de fracking i altres tècniques), són les que ara controlen
el sector de les energies renovables. Hem de deixar en mans d’aquests oligopolis que prou mal han produït
al planeta la transició energètica? El planeta necessita un model energètic just, basat en l’auto-suficiència
energètica i la sostenibilitat, i que pugui comportar una millora de la qualitat ambiental global; no la
continuïtat d’un model productiu on l’únic que interessa és el benefici econòmic, i no es té en compte ni el
territori, ni els seus habitants, ni la biodiversitat.
4.- Impactes i afectacions irreversibles del projecte als Espais Naturals Protegits i Xarxa Natura 2000 degut
a la seva proximitat i interacció directa i indirecta. Afectació de la Línia d’Alta Tensió a la connectivitat
ecològica. Afectació sobre fauna i flora de l’àmbit.
4.1.-La proximitat amb Espais Naturals Protegits i Xarxa Natura 2000.
Tot i que el mateix document ambiental del projecte incorpori informació relacionada amb l’afectació que
podria tenir la línia d’evacuació amb els espais naturals protegits i xarxa natura 2000, a continuació s’ha
elaborat un breu anàlisi legislatiu i cartogràfic que permet determinar la gravetat de l’afectació que
provocaria aquesta línia d’alta tensió en aquests espais naturals protegits.
D’acord al que estableix l’article 35.1 de la Llei 21/2013, el promotor ha d’elaborar l’estudi d’impacte
ambiental que ha de contenir, almenys, la informació següent:
“Avaluació i, si és procedent, quantificació dels efectes previsibles directes o indirectes, acumulatius i
sinèrgics del projecte sobre la població, la salut humana, la flora, la fauna, la biodiversitat, la
geodiversitat, el sòl, el subsol, l’aire, l’aigua, els factors climàtics, el canvi climàtic, el paisatge, els béns
materials, inclòs el patrimoni cultural, i la interacció entre tots els factors esmentats, durant les fases
d’execució, explotació i, si s’escau, durant la demolició o l’abandonament del projecte.”
A més, quan el projecte pugui afectar directament o indirectament els espais Xarxa Natura 2000, s’hi ha
d’incloure un apartat específic per a l’avaluació de les seves repercussions en el lloc, tenint en compte els
objectius de conservació de l’espai. Així ho estableix el preàmbul de la Llei 42/2007, de Patrimoni Natural i
Biodiversitat:
“Per assegurar la preservació dels valors que han donat lloc a la definició d’aquestes zones, s’estableixen
les cauteles corresponents, de forma que qualsevol pla, programa o projecte que, sense tenir relació
directa amb la gestió d’un espai de la Xarxa Natura 2000, o sense ser necessari per a aquesta, pugui
afectar de forma apreciable els llocs esmentats, ja sigui individualment o en combinació amb altres
plans, programes o projectes, ha de ser sotmès a una avaluació adequada de les seves repercussions en
el lloc, de forma que les comunitats autònomes corresponents només manifestin la seva conformitat
amb el pla, programa o projecte esmentat una vegada s’hagin assegurat que no causa perjudici a la
integritat del lloc en qüestió i, si és procedent, després d’haver-lo sotmès a informació pública.”
Igualment incorporat dins l’Article 46, de Mesures de conservació de la Xarxa Natura 2000:
“3. Els òrgans competents, en el marc dels procediments que preveu la legislació d’avaluació ambiental,
han d’adoptar les mesures necessàries per evitar el deteriorament, la contaminació i la fragmentació
dels hàbitats i les pertorbacions que afectin les espècies fora de la Xarxa Natura 2000, en la mesura que
aquests fenòmens tinguin un efecte significatiu sobre l’estat de conservació d’aquests hàbitats i espècies.
4. Qualsevol pla, programa o projecte que, sense tenir relació directa amb la gestió del lloc o sense ser
necessari per a aquesta, pugui afectar de manera apreciable les espècies o els hàbitats dels espais
esmentats, ja sigui individualment o en combinació amb altres plans, programes o projectes, s’ha de
sotmetre a una avaluació adequada de les seves repercussions en l’espai, que s’ha de fer d’acord amb
les normes que siguin aplicables, d’acord amb el que estableixen la legislació bàsica estatal i les normes
addicionals de protecció dictades per les comunitats autònomes, tenint en compte els objectius de
conservació de l’espai esmentat…”
Finalment, a banda d’aquesta legislació relativa als espais naturals protegits i xarxa natura 2000, també
mitjançant la Directiva Hàbitat s’observa l’incompliment i irregularitats legislatives que incorporaria aquest
projecte d’instal·lació de línia elèctrica de molt alta tensió. Tal i com es determina mitjançant l’article 6 de
la Directiva Hàbitat 92/43/CEE, apartat 3r:
“qualsevol pla o projecte que, sense tenir relació directa amb la gestió del lloc o sense ser necessària per
la mateixa, pugui afectar de forma apreciable, ja sigui de forma individual o en combinació amb altres
plans i projectes, s’haurà de sotmetre a una adequada avaluació de les seves repercussions.”
5- Afectacions irreversibles en el paisatge
Segons el Conveni Europeu del Paisatge inclosa en la Llei de protecció i ordenació del paisatge, Llei 8/2005,
de 8 de juny de la Regió autònoma de Catalunya,
“Aquesta riquesa paisatgística constitueix un patrimoni ambiental, cultural, social i històric que influeix en
la qualitat de vida dels ciutadans i que esdevé sovint un recurs de desenvolupament econòmic, en particular
per a les activitats turístiques, però també per a les agrícoles, ramaderes i forestals. D’altra banda, la
varietat del mosaic paisatgístic contribueix a la preservació de la biodiversitat i constitueix un factor positiu
en la prevenció dels incendis forestals, de l’erosió del sòl i de les inundacions.
Dissortadament, les darreres dècades els paisatges catalans han conegut sovint processos de degradació i
de banalització. L’extensió desmesurada i poc ordenada de la urbanització, l’impacte de determinades
infraestructures, l’abandonament de l’agricultura, de la silvicultura i de la ramaderia, la degradació
d’algunes àrees urbanes i la sobre freqüentació d’alguns paratges han contribuït a aquests processos, que
posen en perill els valors ambientals, culturals i històrics que aquests paisatges contenen i incrementen els
riscos geològics i altres riscos ambientals.
Davant d’aquesta situació, el Parlament de Catalunya, per mitjà de la Resolució 364/VI, del 14 de desembre
de 2000, acordà de manera unànime adherir-se al Conveni europeu del paisatge, aprovat pel Consell
d’Europa el dia 20 d’octubre de 2000. “….
Article 8
Finalitats de les actuacions sobre el paisatge
…
d) L’articulació harmònica dels paisatges, amb una atenció particular vers els espais de contacte entre els
àmbits urbà i rural i entre els àmbits terrestre i marí.
e) L’elaboració de projectes d’integració paisatgística d’àrees d’activitats industrials i comercials i de les
infraestructures.
h) L’atribució de valor al paisatge com a recurs turístic.
…
Article 9
Instruments de protecció, gestió i ordenació del paisatge
1. Es creen els catàlegs del paisatge i les directrius del paisatge com a instruments per a protegir, gestionar
i ordenar el paisatge.
L’Observatori del Paisatge, creat per aquesta mateixa llei, elabora les catàlegs de paisatge. En tots els
catàlegs que ha elaborat i que han estat aprovats pel Departament de Territori de la Generalitat de
Catalunya, insisteix en la manca de consideració de la protecció del context paisatgístic dels béns d’interès
cultural catalogats, BCIN i BCIL. A França, per exemple, la protecció es proporciona per defecte en un radi
de 500 m i s’està estudiant la possible co-visibilitat de nous projectes. El traçat del MAT afecta 24 BCIL i 16
BCIN de la Vegueria Penedès.
BCIN AFECTATS: Sta Maria del Priorat de Banyeres, Casa Murada, Torre de l’Ortigós, Torre Forta, Ermita de
Sta Cristina, Castell de Llorenç, L’Hostal de Gimenells, Torre de Lletger, La Pujada Masia de Vallsdeflor,
Hospital d’Olesa de Bones Valls, Castell de Penyafort, Masia de Penyafel, Basílica de Vilafranca, Vilafranca
BCIL AFECTATS: Can Suriol de Dalt, Ca d’Esquerra, Can Grasses, Casa Pladellorens, Església de M de Deu del
Pilar, Cementiri de Vilafranca, Mare Ràfols, Capella de Sta Maria dels Horts, Església de St Marçal, Cal
Casanyes, Ermita Mare de Deu de Muntanyans, Pont Sant Esteve las Masuques, Església Sant Esteve las
Masuques, Can Miró, Església Masarbones, Sindicat Mas Llorenç, Església Mas llorenç, Pedra Militar,
Església de St Antoni, Aqüeducte Roma, Ermita Mare de Deu dels Arquets, L’Estrella, Cooperativa de St
Llorenç.
Actualment s’està redactant el Catàleg del Paisatge de la Vegueria Penedès. Tot i això, mapes i text es van
presentar en públic en diverses ocasions durant les sessions de treball participatives. Alguns BCIN s’hi
reconeixen com a Fites emblemàtiques del fons paisatgístic escènic i en aquest sentit tenen un valor
multiplicat per al territori. És el cas, per exemple, del CONJUNT MONUMENTAL D’OLERDOLA.
A més, el Catàleg del Paisatge que s’està redactant actualment posa de manifest una sobrecàrrega del
nombre de línies elèctriques que afecten greument la qualitat global del paisatge i, en particular, de
determinats llocs emblemàtics. Per tant aconsella evitar les afectacions, alteracions geomorfològiques o la
instal·lació d’antenes de telecomunicacions, parcs eòlics i fotovoltaics, torres elèctriques o altres elements
potencialment distorsionadors sobre cims emblemàtics, turons enmig de les planes, fons escènics
emblemàtics, o propers a construccions dalt de carenes o turons, referents visuals de proximitat, referents
litorals, nuclis en plana envoltats per muntanyes, nuclis en vessant i castell. Així com Identificar les
edificacions i infraestructures que empobreixen el camp visual llunyà de determinades panoràmiques
d’interès (trams de la façana litoral, el paisatge vitivinícola, llocs d’importància històrica, etc.) o les fites i
els fons escènics emblemàtics penedesencs. El que afecta tant, a nous elements que es pretenguin
instal·lar en sòl no urbanitzable, com a elements ja existents. Es tracta d’establir etapes d’ocultació,
harmonització o eliminació d’alguns dels elements.
El traçat de la MAT s’insereix entre el Montmell i el Massís de Bonastre, un territori de gran qualitat
paisatgística situat al sud de la Vegueria del Penedès, a la comarca del Baix Penedès, encara intacte per les
línies d’alta tensió. El seu impacte és altament preocupant.
El territori penedesenc des de fa 20 anys desenvolupa l’enoturisme gràcies a la creació d’un consorci que
combina tres comarques: Alt i Baix Penedès i Garraf. Aquestes tres comarques es veuen directament
afectades per el traçat de la MAT, que posa en qüestió, per tant, la tasca realitzada pel territori i el seu
futur econòmic. Dins del Catàleg de Paisatge de la Vegueria Penedès, la vinya és reconeguda com a patró
enjardinat, el “patró de monoconreu de vinya de la plana penedesenca”. Aquest és un element clau per
definir la identitat paisatgística de la Plana del Penedès, una unitat de paisatge definida per l’Observatori
del Paisatge que travessa la línia MAT. Aquesta identitat paisatgística també està assegurada per un
desenvolupament arquitectònic local específic vinculat a la història del cultiu de la vinya. L’Observatori del
Paisatge destaca un “nucli rural patró que forma carrers”. La qualitat del paisatge de molts nuclis
identificats es posa en perill pel disseny del MAT. Aquests inclouen, entre d’altres:
La Conillera Xica (Castellví de la Marca, Plana del Penedès), el Maset dels Cosins (Castellví de la Marca,
Plana del Penedès), el Mas de la Pansa (Castellví de la Marca, Plana del Penedès), les Cases Noves de Cal
Marquès (Castellví de la Marca, Plana del Penedès), les Casetes del Pujol (Castellví de la Marca, Plana del
Penedès), el Cuscó (Castellví de la Marca, Plana del Penedès), Cornudella (Sant Jaume dels Domenys, Plana
del Penedès), el Papiolet (Sant Jaume dels Domenys, Plana del Penedès), l’Hostal (Sant Jaume dels
Domenys, Plana del Penedès), la Carronya (Sant Jaume dels Domenys, Plana del Penedès), la Torregassa
(Sant Jaume dels Domenys, Plana del Penedès), Lletger (Sant Jaume dels Domenys, Plana del Penedès)
A més, l’Observatori del Paisatge promou a Catalunya la valorització de les vies secundàries con vistes
panoràmiques que permeten als visitants descobrir un territori i promoure el turisme. Al Catàleg de
Paisatge de Vegueria Penedès s’identifiquen diverses rutes de gran interès per al futur desenvolupament
turístic del Penedès. Són trams panoràmics amb un valor estètic provocat per la combinació del traçat i els
valors del paisatge que s’observen (fons escènics, patrons, fites, mosaics agroforestals, paisatge
vitivinícola, litoral, etc.). Diverses de aquestes carreteres es veuen afectades directament pel traçat del
MAT, ja sigui perquè les travessa o perquè destrueix l’estètica del paisatge panoràmic. Per exemple:
B-212 (Castellví de la Marca i Santa Margarida i els Monjos, Plana del Penedès), B-2415 pk 1.3 (Sant Cugat
Sesgarrigues i Olèrdola, Plana del Penedès), BV-2111 Olivella (Olivella, Garraf), BV-2117 (Castellet i la
Gornal, Plana del Penedès), BV-2117 (Castellet i la Gornal, Garraf), BV-2128 Cal Morgades del Grau
(Castellví de la Marca, Plana del Penedès), BV-2171 Les Masuques (Castellet i la Gornal, Plana del Penedès),
BV-2171 Sant Marçal (Castellet i la Gornal, Plana del Penedès), BV-2176 (Castellví de la Marca, Plana del
Penedès), BV-2429 (Avinyonet del Penedès, Plana del Penedès), Camí de Cal Mitjans (Castellví de la
Marca, Plana del Penedès), Camí de Llorenç del Penedès a Banyeres del Penedès (Llorenç del Penedès i
Banyeres del Penedès, Plana del Penedès), Camí de Sant Jaume dels Domenys (Sant Jaume dels Domenys,
Plana del Penedès), Camí del Masnou (Castellet i la Gornal, Plana del Penedès), Carrer Camí de Cal
Prosset (Llorenç del Penedès, Plana del Penedès), TP-2442 Coll d’en Grau (Sant Jaume dels Domenys, el
Montmell), TP-2442 Coll d’en Grau (Sant Jaume dels Domenys, Plana del Penedès), TP-2442 La muntanya
del Patot (el Montmell, el Montmell), TP-2442 La Romanillada (el Montmell, el Montmell), TP-2442 Pedrera
del Quic (Sant Jaume dels Domenys i el Montmell, el Montmell), TV-2042 (Masllorenç, Massís de
Bonastre), TV-2122 (Sant Jaume dels Domenys i Llorenç del Penedès, Plana del Penedès), TV-2401 El
Mirador del Penedès (el Montmell, el Montmell).
També hi ha miradors naturals o ordenats que estan referenciats al Catàleg de Paisatge. Aquests miradors
són de gran importància per al desenvolupament turístic del territori –El Consorci Turístic ha ordenat una
xarxa “MiraVinya”-, però també són llocs tradicionalment freqüentats per la població local. El traçat del
MAT afecta molts d’ells, ja que passa pel centre de la Plana del Penedès i els miradors es troben a les
alçades que envolten aquesta Plana. Per tant, és la percepció de l’estètica paisatgística de tota la Plana la
que posa en perill aquest traçat.
Per contra, quan la MAT creua les muntanyes, es el fons paisatgístic que està en perill, sobretot perquè no
utilitza els traçats ja existents. El fet que el Penedès sigui l’antiga Marca Hispana, proporcionen a les seves
muntanyes una riquesa singular en patrimoni medieval, per tant, el traçat de la MAT és especialment
destructiu, de manera irreversible, amb aquest patrimoni.
Divuit miradors registrats per el Observatori del Paisatge es veuen afectats directament en el territori de
la Vegueria Penedès: Puig de la Àguila, Ermita de Sant Antoni de Pàdua, Puig de Tiula, Pic del Pi Sol, l’Hostal,
El Castellot, Torre de Banyeres, Sant Pere de Castellet, Sant Miquel d’Olèrdola, Turó de las Tres Partions,
Turó de Sant Pau, Font del Cuscó, El Circell, Turó de Crestabocs, Coll de la Creu d’Ordal, Castell d’Olivella,
Puig de la Mola, Montcau.
Per tot l’assenyalat,
SOL·LICITA
Que es tinguin per presentades aquestes al·legacions a l’Estudi d’Impacte Ambiental i la Sol·licitud
d’Autorització Administrativa Prèvia del conjunt de parcs eòlics denominat “Clúster Begues_PFot-539 AC”
que comprèn el Parc solar fotovoltaic Jaime I, de 40 MWp en els TTMM de Lechón (Saragossa) i Cucalón
(Terol) i la seva infraestructura d’evacuació associada, a les províncies de Barcelona, Tarragona, Terol i
Saragossa, i els parcs eòlics El Pelado (38,5MW) als TTMM d’Allueva, Bea, Calamocha i Fonfría (Terol) i la
seva infraestructura d’evacuació associada a la província de Terol, Honos (49,5 MW) als TTMM de Vivel
del Río Martín, La Hoz de la Vieja, Segura de los Baños i Maicas (Terol), Lera (38,5 MW) als TTMM de
Salcedillo, Allueva i Fonfría (Terol) i San Vicente (49,5 MW) en els TTMM de Cucalón, Lanzuela, Bea,
Lagueruela (Terol).
Que aquestes al·legacions siguin preses en consideració, juntament amb aquelles que altres parts
interessades poguessin presentar, i que, a la llum de les mateixes i en virtut del que disposa l’article 39.4
de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, la direcció General de Política Energètica i Mines del Ministeri per a
la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic jo, si escau, el propi Ministeri per a la Transició Ecològica i el
Repte Demogràfic, i en base a l’article 19 de la Llei 16/2017, de l’1 d’agost del Canvi Climàtic, se serveixi a
resoldre la inadmissió de la sol·licitud d’Autorització Administrativa Prèvia i Declaració d’Impacte
Ambiental de l’expedient “Clúster Begues_PFot-539 AC” presentada per la peticionària ENERGÍAS
RENOVABLES DE ORMONDE, 36 S.L. (CIF B88153929)
A el de de 2021.
SIGNATURA: