S’acostuma a dir que l’home és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra i, en el cas de la planificació del Penedès, això es repeteix reiteradament perquè costa d’acceptar, per raons diverses la seva identitat real.

Les empreses Robert Bosch a Castellet que al 1975 tenia 1.200 treballadors tanca i posa en perill els 300 llocs de treball actuals. Saint-Gobain tanca la seva divisió Glass i formula un ERE per 122 treballadors. El Baix Penedès té un dels índexs més alts d’atur de Catalunya que el juny passat era de 19,9 per cent, o sigui una de cada cinc persones no tenia feina.

I sembla probable que la deslocalització d’empreses i tancaments segueixi en el context actual de  coronavirus i post. Malgrat tot però, seria un error atribuir la crisi industrial del Baix Penedès al Covid-19, doncs aquestes reduccions de plantilla ja s’anaven veien a venir des de feia temps…

La clau des del meu punt de vista, radica en les pautes que han de guiar la industrialització del Penedès. El Penedès, històricament té una  vocació i tradició agrícola que es pot articular com una regió ENO-alimentària. Com s’ha escrit reiteradament, el Penedès no es pot permetre perdre, ni renunciar mai a la seva identitat lligada a la vinya i el vi, fonament de l’economia vitivinícola, i un factor incondicional per a l’enoturisme. La revitalització, modernització i promoció d’aquesta riquesa productiva fruit de segles de treballs , esforços i sacrificis es la que ha de determinar la industrialització adequada, D’ existir aquesta harmonia, garantiria la permanència de les indústries doncs serien en bona part integrants d’un procés coherent i no fruit d’una intervenció territorial aliena

Dit breument el llindar i el perfil de la industrialització del Penedès han d’estar definits per la consideració prioritària de la seva identitat vitivinícola.

El que ara succeeix es exactament el contrari, divergències en el sector, conseqüències  d’ errors passats  i pràctiques empresarials amb  preus que ni permeten la supervivència i que atropellen al pagès. Aquestes son circumstancies  que cada cop debiliten més, l’ agricultura ,la viticultura enfront del dubtós paradigma que s’arrossega crònicament ; industria equival a desenvolupament i riquesa. La situació i l’evolució previsibles del Baix Penedès contradiuen tristament i  d’una forma clara, el model.

Si el model històric d’ industrialització fa fallida ? perquè insistir-hi ara a gran escala?. L’ escala que correspon  al corredor Mediterrani, eix estructurador d’Europa abans del coronavirus , però amb un futur ple d’ incertesa  després de la pandèmia.

Dues consideracions respecte al corredor Mediterrani, de present i de post covd19.

Una forma de fer pressió per la industrialització indiscriminada respecte al Penedès és que “es troba entre dues àrees metropolitanes”, que cal relacionar  no per un connector sinó per un corredor  colonitzador ,d’acord amb les estratègies urbanístiques més clàssiques del urbanisme desenvolupista de colonitzar terrenys per futurs nous usos, aliens al lloc i que necessiten bona connectivitat. 

Aquesta estratègia estranya al territori i les pròpies problemàtiques de la viticultura construeixen  l’amenaça que plana sobre la vegueria del Penedès. 

Aquesta és l’opció ideologia del futur Pla que la materialitzarà més acuradament o  agressivament segons la resiliència  de territori.

La futura gestió del Pla Territorial Parcial de Penedès s’ enfronta al repte molt real de que alguns dels principis més importants en el que s’ inspira, com son el comerç internacional, el tràfic portuari, la logística, les xarxes de comunicació, etc, poden perdre el protagonisme actual en l’ horitzó  post coronavirus, doncs les tímides veus que comencen a sentir-se parlen d’ economies verdes, sostenibilitat, reducció de consum, proximitat, mesura, equilibri, tornar al que es propi amb idees noves. Conceptes que distancien del seguiment de les necessitats metropolitanes.

Reinvertir en la vinya, protegir-la, fer-ne del pagès el seu guardià, la vinya que mai es deslocalitza ,si de cas la maten, serà probablement la millor garantia d’un nou futur mes enllà del COVID19.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *