L’adjectiu agroalimentari s’aplica a un producte agrícola que ha patit tractaments industrials. I regions agroalimentàries son aquelles que aquesta transformació és la seva industrial principal. Segons aquesta definició totes les regions agroalimentàries son el mateix independentment del que produeixin. Si bé la proposta de vincular la Vegueria a una regió agroalimentària es interessant com antídot a regió logística i té la virtut de definir un model. Crec que es reduccionista i perjudica la projecció internacional de la vegueria com a terra de vins i caves.

La primera consideració seria: produir, crear vi i cava és realment un tractament industrial pur d’un producte agrícola? .No doncs no es el mateix  elaborar (crear) que fabricar o transformar industrialment 

Es evident que l’ elaboració de vins i caves ha evolucionat tecnològicament, però la seva essència és artesanal per tant posar sota un mateix raser un procés creatiu, artesanal i històric i un d’ industrial, difumina la singularitat del primer. 

Circumstància que en la elaboració de vins i caves s’ agreuja pel fet de que precisament en l’artesanalitat esta una de les claus de la  seva excel·lència.

El Enoturisme esdevé cada cop més un actiu econòmic important que conjuga harmònicament amb la promoció del la qualitat dels vins i els caves. El vincle entre l’ excel·lència del vi o el cava i l’ excel·lència del paisatge avui ja ningú ho  contradiu públicament a la vegueria. 

Podria arribar inclús a ser possible que la ubicació dels territoris vitivinícoles en una regió agroalimentària perjudiques el seu atractiu turístic. Doncs no és gaire probable que en una promoció enoturística es faci la descripció d’un celler com: situat al centre de la regió agroalimentària de…

El turisme es un ’activitat  molt sensible i atenta a molt petits detalls. La pandèmia i la post pandèmia situen el turisme local com un dels potencials motors del futur desenvolupament i en les distàncies curtes les toponímies històriques i contemporànies tenen molta importància.

El destí local per la pròpia proximitat i quotidianitat necessitat revestir-se de quelcom nou, de  reinventar-se.

Si la denominació regió agroalimentària potser difumina  el paisatge de la vinya, incorporar la cultura en denominacions com regió agroCULTURAL  seria  un dels camins a explorar per trobar els mots adequats a un paisatge singular que ve de lluny i va més lluny. 

Els noms son importants i molt si es tracte  d’un destí turístic. En els propers mesos la potenciació del Penedès com a tal serà molt important i si bé  la idea de definir un perfil propi per la vegueria, com ja s’ha dit, es un idea excel·lent, ara bé no cal precipitar-se, no cal manlleva res a ningú, ni adjectivar sense reflexió, cal fer un esforç d’ imaginació per trobar aquells mots que millor defineixi el perfil real de la vegueria i la seva gran diversitat cultural, social i econòmica, molt més que una regió agroalimentària.