Montserrat Julià Torné. Historiadora.
Una ciutat necessita sempre un relat històric per explicar-se. Això fa que s’imposi injustament un relat per sobre dels altres. Elsoterrament i cobriment de les vies de tren a Vilafranca suposa un dels processos de transformació urbana més importants per a la ciutat, tant del segle passat com d’aquest. Esdevé un relat molt potent a l’hora d’explicar la ciutat. Aquest gran espai que avui està enjardinat parcialment, transitable pels cotxes i vianants, compta amb diverses zones d’aparcament. Podríem dir que és una enorme catifa –o una rambla de formigó– en part encara buida i erma. Segons la mirem és una llosa sobre l’estació, o el sostre sobre les vies. El que és segur és que fa transitable la ciutat a banda i banda de l’estació. Conforma un nou paisatge? Segur.
Ha estat un canvi emocionant, que ha durat diverses dècades, d’enormes costos econòmics, i sens dubte és el resultat de fermes voluntats. Aquest nou eix urbà no pertany exclusivament a la viabilitat d’un sol carrer, com el del Comerç, ni en té l’exclusivitat la modernització del barri, el del Molí d’en Rovira, que té al davant, sinó que comprèn tota la ciutat. Som davant d’un nou repte que ens obre molts horitzons, però sobretot pot fer-nos descobrir la ciutat que tenim al davant.
A Barcelona, l’obertura de la Via Laietana a principis del segle XX mitjançant el Pla de Reforma Interior suposava la construcció d’una nova trama urbana que servia per enllaçar l’Eixample i el Port, travessant la ciutat per la part antiga. Amb voluntat de modernització s’hi entreveien altres interessos: la impunitat respecte a l’arrasament de nombrosos carrers, places i els habitatges de les classes populars –deixant-los sense sostre–. A través de la promoció dels solars buits es construïa la nova arquitectura de la burgesia dominant. Sort que un reduït cenacle del moment format per alguns fotògrafs i intel·lectuals amb prou sensibilitat per oposar-s’hi, van documentar amb dibuixos i fotografies el que hi havia i que irremeiablement anava a desaparèixer. La salvaguarda física va centrar-se en els palaus gòtics, alguns dels quals es van desmuntar pedra a pedra i es van guardar fins després de la Guerra Civil. Va ser en la seva posterior reconstrucció que es va posar al descobert el subsòl de la ciutat romana de la Barcino romana. A partir d’aquell moment, i del patrimoni que es posava al descobert, va aflorar el passat històric –romà i medieval–, desconegut fins aleshores.
Si la Via Laietana va conscienciar sobre el passat històric i urbà de Barcelona, el soterrament de les vies hauria de servir per obrir-nos els ulls del que va significar històricament el carrer del Comerç: l’arribada del ferrocarril, de l’exportació i comercialització vitivinícola – i descobrir el patrimoni industrial de la nostra ciutat.