per Soazig Darnay, paisatgista.

Els nostres cellers europeus són sovint antics. Tant si són de l’edat mitjana com si són de segle XIX, tenen en comú el fet d’haver estat concebuts com a espais de treball. Un espai per rebre la fruita, premsar, ltrar, fer fermentar el suc, emmagat- zemar, embotellar… Les altures dels sostres i les amplades de les portes han estat calculades en funció de la mida de les eines (botes, premses, tines, cos humà…). En els últims segles, a poc a poc, les ciutats s’han estès cap als afores i alguns cellers han quedat atrapats en un teixit urbà on el ritme de la verema ja no està en línia amb les exigències ciutadanes, on els tractors no tenen el temps necessari per descarregar el raïm o els carrers són massa estrets per als tràilers carregats d’ampolles. Ara, en ple segle XXI, aquests mateixos cellers reben turistes, de ve- gades en grups grans, alguns massa curiosos, altres poc sensi- bilitzats envers la realitat del sector vitivinícola. Volen fer la seva visita el dia de la verema, veure com es fa el vi davant dels seus ulls, com si fos un teatre viu. Aleshores, apareixen proble- mes de seguretat: com barrejar el visitant amb el treballador, com conservar un celler pràctic, malgrat tot…

Potser la casa mare, on hi ha la història de l’empresa. Què se’n pot fer, de l’edi ci, quan no es pot mantenir l’activitat que li donava sentit? Es conserva com a museu? S’inventa alguna activitat especí ca? Quina inversió es mereix? I si l’empresa ha de marxar a un altre lloc, quin edi ci s’ha de construir? Una estructura de baix cost que resolgui una problemàtica imme- diata? O un edi ci amb valor patrimonial que heretarem amb orgull? Sens dubte, les empreses vitivinícoles s’han construït en gran part a partir d’un relat patrimonial de la ciutat que les ha acollit. I han de seguir participant en això, potser creant un equilibri nou, introduint noves modes i noves mirades. Han de contribuir a construir gran part d’un relat comú, que també s’ha de gestionar per no crear malentesos o disgustos. Com- partir aquesta gestió pot ser el repte que tenim per davant.