Des del I Congrés d’Art i Paisatge al Juliol del 2007, fins a l’edició actual al 2013 – passant per la 2a edició al 2009 i la 3a al 2011 -, any rere any s’han anat preservant propostes, vinculades a diferents agents: socials, institucions i empreses.

 

I Congrés d’Art i Paisatge

Una de les característiques més importants dels congressos d’art i paisatge és la voluntat d’esdevenir una eina útil per a la defensa i promoció del paisatge de la vinya.

La primera edició del Congrés es va celebrar a Subirats el 12 i 13 de juliol de 2007 i es va centrar, com a treball de base, en l’estudi de la percepció del paisatge des de la vessant de la mobilitat, tot desenvolupant un cas d’estudi a les carreteres C-243a,  2428/BV i 2429/BV.

Conclusió:

D’aquest primer Congrés, la conclusió més important va ser la necessitat de crear un ens intecongressual que vetllés per la qualitat del paisatge vitivinícola. En aquest sentit, l’ens intercongressual havia d’estudiar les propers futures que afectaran al paisatge.

 

II Congrés d’Art i Paisatge

Els dies 9 i 10 de juliol de 2009  va tenir lloc el II Congres Art i Paisatge Vitivinícola, després de l’experiència obtinguda del 1r Congrés i el seu objectiu de difondre el valor del paisatge del Penedès vitivinícola i natural com un actiu cultural i econòmic irrenunciable.

El II Congrés va incidir en els continguts culturals del paisatge i va abordar la gestió social i econòmica del paisatge vitivinícola com a fonament per a la seva preservació i millora. El II Congrés va aprofundir en l’ordenació del territori des de l’urbanisme, proposant la concentració dels polígons -ara dispersos- en un parc temàtic, sectorial en sòls alliberats a la vinya i establint un sistema compensatori entre municipis.  

La segona edició també va apostar per la participació d’ elaboradors, grans i petits de cava i vi, i pagesos que van exposar els diferents punts de vista sobre la incidència del paisatge en aquest àmbits.

En aquest sentit, a l’acte de cloenda del Congrés va tenir lloc el primer tast de xarel·lo del Penedès.

Conclusions:
  1. La societat penedesenca té el dret d’estar informada, expressar el seu criteri i que sigui considerada la seva opinió en totes les actuacions que afectin el seu territori.
  2. Necessitat de disposar d’una classificació d’usos del sòl que identifiqui de manera clara i inequívoca el mapa del conreu de la vinya amb la finalitat de garantir-ne la preservació.
  3. Necessitat d’un reagrupament del polígons industrials, actuals i futurs.
  4. Possibilitat de generar noves relacions entre pagesos i elaboradors, arran de les experiències italianes i franceses.
  5. El paisatge vitivinícola pot esdevenir el complement econòmic –fonts d’ingressos importants per a la comarca- com a potencial turístc i lúdic.
  6. Replantejament de la relació amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona, com a complement de la promoció turística.
  7. Els vins i caves d’excelència es vincula amb la qualitat del paisatge i l’art.
  8. Més coordinació entre els agents socials i les administracions del territori.
  9. Prioritzar l’agricultura productiva i sensibilitzar l’administració de la necessitat de preservar el conreu i els seus productes davant la nova situació econòmica.
  10. Són convenients les activitats que ajudin a promocionar els productes vitivinícoles del Penedès.

III CONGRÉS D’ART I PAISATGE

El III Congrés es va centrar, entre d’altres temès d’interès, en la prospecció de futur, establint quines serien les gran actuacions que es faran al Penedès. També es va alertar sobre el gran consum de sòls que es preveia per a la realització de les futures infraestructures proposades.

Conclusions:
  1. El Penedès ha de desevolupar la seva identitat vitivinícola i el seu paisatge, diferenciat i singular.
  2. Potenciar el valor cultural, social, identitari i econòmic del paisatge com a garantia de qualitat dels vins i caves i com a components essencials de l’enoturisme.
  3. Reconeixement de la singularitat del paisatge vitivinícola a nivell metropolità i que es tingui en compte en el disseny de les infraestructures que creuïn el Penedès.
  4. Valorar la capacitat econòmica del turisme de la vinya, el vi i el cava per a la creació de més de 1.000 llocs de treball qualificat en l’horitzó del 2020.
  5. Promoure l’Agència del Paisatge Vitivinícola del Penedès que vetlla pel paisatge de la vinya a nivell universitari.