El conreu de la vinya, dintre dels conreus de secà amb el que erròniament sovint s’ equiparà sense considerar la seva dimensió social i cultural, és probablement un dels més extensos en el temps i en l’ espai. És prou coneguda la presència del vi en la gastronomia i en cerimònies religioses des dels orígens de la humanitat.
La vinya es troba pràcticament arreu del mon a Europa al Mediterrani i a les conques Atlàntiques del Duero, el Garona i el Loira, al continent americà des de Califòrnia fins Vancouver i el Sud a l’ Argentina i a Xilè finalment també esta present a Sud Áfica i a Australià adaptant-se a topografies i condicions climatològiques molt diferents i que generen paisatges singulars, creats al llarg des segles pels homes. La vinya, sovint organitza una identitat i un patrimoni valuosíssim.
Els desenvolupaments de tots tipus, a mesura que es van consolidant o fent-se més complexes necessiten esser regulats i reglamentats amb lleis i normatives. El territori no n’és una excepció, i així quan els usos i demandes sobre el territori creixen i es diversifiquen, aquest ha de ser planificat.
El primer territori que va ser organitzat d’una forma estructurada fou el de la ciutat, atès que a conseqüència de l’ èxode del camp cap a aquesta , degut a la revolució industrial al segle XVIII, les ciutats històriques, com molt be va descriure Charles Dickens esdevingueren crítiques.
El desenvolupament extremadament accelerat i global, trasllada en el segle XXI damunt del territori no urbà, natural i agrícola, la crisi que durant el segle XVIII afectà la ciutat. De tal manera que si la revolució industrial va posar en crisi els models de ciutats històriques la revolució tecnològica està posant en crisi, els models històrics d’ organització del territoris en els quals els sistemes naturals i l’agricultura en són els components essencials.
Aquesta nova i necessària legislació es va estenen per damunt de territoris que tenen identitats diferents, els quals comparteixen la necessitat d’ articular la seves identitats amb les noves regulacions.
En el cas concret de la vinya, atenent les seves especificitats culturals i socials esmentades i la seva diversitat geogràfica arreu del món, és necessari posar una atenció especial en com les diferents identitats de la vinya s’articulen amb els planejaments que les pot afectar.
A Catalunya aquesta circumstància és molt evident, doncs per la varietat de climes i de sol es generen diversitat de paisatges, en molts indrets corresponents a vinya, que trobem en les 11 DO de Catalunya essent un component molt important. De tal manera que amb expressions i conflictivitats diferents la relació del paisatge de la vinya amb el planejament és un tema important, compartit per diverses disciplines i que afecta tots els territoris vitivinícoles de Catalunya.
El VII Congrés Art i Paisatge Vitivinícola. Enoturisme, i com es descriu en el programa posa l’ accent en la necessitat d’ incidir en tots els planejaments que hagin de regular els territoris vitivinícoles, per reconèixer les seves identitats i especificitats i per garantir la seva estabilitat i creixement.
És erroni o al menys insuficient, interpretar el tractament de la relació planejament–vinya que proposa el Congrés, només en clau Penedès. Cal llegir-lo en clau d’ oportunitat i de referent. En clau d’ oportunitat perquè aquesta nova edició del Congrés coincideix amb l’ elaboració del Pla Territorial Parcial del Penedès i del Catàleg del Paisatge de la Vegueria i de referència perquè en el Penedès, amb un perfil propi, és amb l’excepció de la heroica i exemplar DO. Alella, el territori on el conflicte i la necessitat de diàleg és més crítica, per l’ extensió de la vinya i la potència de les dues àrees metropolitanes, la de Barcelona i la de Tarragona, que el limiten.
La posició del Congrés respecte del planejament en general i del PTPP en particular, és clara: el reconeixement de la identitat i de les especificitats de la vinya en les qüestions culturals, econòmiques i socials i la garantia del seu desenvolupament harmònic amb els altres agents del territori.
Aquesta posició del Congrés, estesament compartida, doncs es positiu pensar que malgrat algunes divergències, l’ estima al territori hi és sempre present, necessita esser dialogada, parlada i consensuada i en aquest sentit, pel Congrés és molt important la participació de quantes més veus millor.