L’ enoturisme o turisme enològics és una activitat vinculada directament al paisatge i a l’ activitat vitivinícola, un suport a la difusió dels caves i els vins i un actiu econòmic important.

La seva definició es molt oberta i com a tal no consta en el diccionari de la Gran Enciclopèdia Catalana, a on s’ hi troba enològic com: Relatiu o pertanyent a l’enologia, “Tècnica que tracta del vi, del seu millorament, preparació i conservació….”.L’ absència d’ una definició concreta, mentre si que es defineixen altres formes de turisme  noves com ecoturisme : “ Turisme considerat respectuós amb el medi ambient…..” ,proba el procés de consolidació en que es troba aquest tipus de turismes que es vincula exclusivament amb territoris productors de vins i caves com es el cas del Penedès.

Es pot definir l’ Enoturisme o turisme enològic com un tipus de turisme enfocat a les zones de producció vinícoles. Es relaciona amb el turisme gastronòmic, i amb el turisme cultural depenent del caràcter històric o artístic de la regió.

La importància de l’ enoturisme queda de manifest en l’ expressió d’en Lluis Tolosa, sociòleg i escriptor, especialitzat en enoturisme i divulgació de la cultura del vi amb mes de  20 llibres publicats sobre vins i enoturisme ,entre ells Guía d’ enoturisme del Penedès“,

quan afirma : qui cregui que per vendre vi cal fer bon vi es que no ha entès res en els sentit de que l’ excel·lència del producte es sobreentén però que cal anar mes lluny i establir vincles i complicitats amb el client i l’ enoturisme, on el paisatge es cabdal, és un dels mes importants.

A la taula rodona que segueix a la segona conferencia del Congres, Enoturisme: paisatge, identitat i ciutadania per  la paisatgista Soazig Darnay i que moderarà Montserrat  Juliá professora de patrimoni arquitectònic de la Universitat Politècnica de Catalunya ,es debatrà els diferents significats dels conceptes : paisatge, paisatge vitivinícola i les seves relacions amb el enoturisme  segons els diferents col·lectius que integren l’ entramat social del Penedès ,relació molt important, per la seva arrel personal i social i a la qual sovint si no se li dona la importància que li correspon , l’ enoturisme pot derivar cap a la banalització i a una repetició clònica d’ activitats.

L’ enoturisme, es molt mes que un simple tast, sobre tot si aquests son una successió clònica d’un mateix ritual.  Sovint s’ afirma amb una certa frivolitat, desconsiderant la magnitud de la paraula, que es una “experiència” .L’ autentica experiència es la emoció personal de connectar amb la identitat d’ un lloc, la seva historia, el seu paisatge, la seva gents, el seu patrimoni.

El Congres ja ha parlat abastament del paisatge i de la seva importància, però el paisatge de la vinya es una construcció que al llarg de segles ha donat forma al territori i li ha llegat un patrimoni construït mes enllà de la vinya d’ un valor històric important, no es tracte ni del  celler de Pinell de Brai (1922) ni del de la Cooperativa de Nulles (1920) obres de l’ arquitecte Cesar Martinell, sinó d’aquest patrimoni dispers amb joies, com el Jardins de Can Revetlla -atribuïts a Nicolau Ma Rubio i Tuduri, coautor amb Jean Claude Forestier de Jardins de Montjuïc del 1929- un material preciós per  consolidar un enoturisme fresc, ric, divers i propi que seria bo que el Congres fes aflora i dialogar les seves obres entre ells.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *