L’ enginyer de Camins Canals i Ports Ildefons Cerdà i Sunyer, va escriure el primer tractat sobre l’urbanisme contemporani : Teoria general de la Urbanización,1867, en el qual desenvolupava els criteris aplicats a Proyecto de Reforma Interior y Ensanche de Barcelona,1860,projecte que va definir una de les identitats urbanes més clares i precises de Barcelona: l’Eixample
Cerdà fou un home polifacètic i un visionari que va incorporar a la construcció de la ciutat una concepció diferent d’ aquesta va prioritzar la qualitat de vida dels seus habitants i això ho va fer projectant les seves illes amb la millor orientació, tallant les cantonades a 45º per facilitar la mobilitat, introduïnt els espais verds amb intensitat i estructura i dotant a la ciutat d’ una xarxa de clavegueram exemplar Barcelona havia sofert tres epidèmies de colera 1834,1854,1865. Un model de ciutat que no tenia res a veure amb projectat pel baró Haussman (1852-1870) o la Viena d’Otto Wagner (1890) ciutats pensades com grans escenografies urbanes
Cerdà, va comprendre i assumir la necessitat de reformular la ciutat, d’ introduir nous paradigmes, per tal de millorar-la, d’acord amb els nous temps i demandes.
Idees a les que consagrà la seva vida i el seu patrimoni Mas del Cerdà de Centelles, curiosament qui més ha fet per la ciutat era d’origen pagès. Però probablement el que defineix la figura i l’ obra de Cerdà fou la nota necrològica que publica el periòdic La Imprenta de Caceres al 23 d’ Agost del 1876.: «El señor Cerdá era liberal y tenía talento, dos circunstancias que en España perjudican y suelen crear muchos enemigos…».Va morir arruïnat el 21 d’ Agost de 1876 al Balneari Las Caldas de Besaya, a Cantabria
Cerdà ,és un referent que cal tenir present ara i aquí. Cerdà va constatar que la forma històrica de fer ciutat necessitava un canvi, una incorporació de nous conceptes: salubritat , assolellament, comunicació.
Situació aquesta que ara és més actual que mai per diverses raons: per la tecnologia digital que canvia acceleradament les nostres coordenades , per la mobilitat, per les noves estructures socials però sens dubte i en referència a l’ urbanisme pròpiament dit , la raó més transcendental és la nova relació que s’ està gestant entre la ciutat i el territori, els sistemes naturals i l’ agricultura en especial.
El Pla Territorial del Penedès (PTPP) actualment en procés, té el repte d’ ordenar un territori on el diàleg o la tensió entre el que és urbà i el que és rural és essencial, doncs l’ agrari al Penedès té una dimensió, una fortalesa i un poder econòmic, en veïnatge amb una àrea metropolitana, com no hi cap altre a l’ estat i probablement a Europa . El PTPP te la gran oportunitat d’ establir en aquest debat entre ciutat-natura-agricultura, al segle XXI una nova filosofia molt necessària .Fem com Cerdà al segle XXI
Com és sabut el VII Congrés Art i Paisatge Vitivinícola Enoturisme, donarà especial relleu al PTPP i ho farà, d’ una forma molt clara ,pensant en Cerdà, doncs si ell fou capaç de rerformular un urbanisme més humà, el Congrés s’ implica en aquesta oportunitat d’ obrir un camí nou en el binomi ciutat-camp aportant els treballs desenvolupats amb aquesta fi per la Plataforma Defensem la Identitat Vitivinícola del Penedès ,el Centre d’ Estudis del Paisatge Vitivinícola i la Universitat Rovira i Virgili, alternatives de planejament dissenyades des de la priorització de la vinya per aconseguir una ordenació del territori pròpia dels escenaris del segle XXI, que respectant les diversitats i les identitats dels territoris reguli una harmonia entre l’agricultura, la vinya i l’inert justa i no sotmesa.
Al repte del congrés i de tots avui es pensar nous ideal pel territori com ell ho va fer al segle XIX