La paraula cava expressa un producte prestigiós, però no un lloc. Els noms de la majoria de les denominacions d’origen deriven del toponímic d’on es localitzen les vinyes i els cellers; la Rioja, Bourdeaux, costers del Segre, etc. El territori actual del cava va sorgir el 1972 per solucionar el conflicte suscitat entre el champagne i els vins escumosos del Penedès que utilitzaven la mateix denominació.

La Regió del Cava, està integrada per 159 municipis de les províncies de Barcelona (63), Tarragona (52),la Rioja (18),LLeida (12), Girona (5), Álava (3), 

Saragossa (2), Navarra (2), Badajoz (1) i Valencia (1). L’àmbit geogràfic del cava es​ va definir doncs de forma invertida; establint-se després de la consolidació del producte  uns àmbits d’elaboració acotats: al Penedès 115 i a 44 la resta de l’estat espanyol.

Aquesta distribució territorial pactada de la producció del cava, incideix en l’afebliment del vincle entre aquest i el territori, en el sentit de que un cava pot venir de Subirats però també d’Almendralejo.

L’estratègia marcadament economicista que presenta Freixenet i que es contrària a la que mou i necessita ara el Penedès, caracteritzada pels esforços constants d’elaborar  productes d’excel·lència, preservar la qualitat del paisatge vitivinícola i promoure un enoturisme cultural, ha fet emergir les contradiccions latents, que ara han de ser abordades amb profunditat ja que elles són l’origen de la feblesa i del setge al que es veu sotmès constantment el territori penedesenc. Doncs qui i com es pot demanar a un pagès que cuidi la vinya amb estima i il·lusió si es ruïnosa. Malauradament veiem sovint com la venda d’una vinya és un projecte familiar de futur. 

L’opció de diferenciar-se qualitativament en el mercat potenciant el territori i la seva dimensió social, és molt important per l’enfortiment del territori i per la preservació del paisatge vitivinícola, ja que esdevé un valor real, és l’adn de la qualitat. El plantejar-se aquesta aposta forta i decidida pel territori és ara l’oportunitat de repensar l’estructura del Penedès, en el centre de la qual es situa realment el paisatge propi.

Enfortir la vinculació amb el territori diferencia automàticament el producte català, amb una identitat pròpia, sense cap més connotació que el ser fruit d’una forma pròpia d’entendre conjuntament el territori, la qualitat i el paisatge.

La revalorització social, econòmica i cultural del paisatge del Penedès clarifica el vincle entre el producte elaborat i el lloc i a l’enfortir-lo  frena les constants intimidacions que s’infligeixen al Penedès com son en aquest moment l’indefinit traçat del 4rt cinturó, Can Vies i d’una forma especial les instal·lacions de la logística.

En aquest sentit, pel que fa a la logística, la Federació Empresarial Gran Penedès ha difós l’article publicat al diari ARA de l’u de Setembre 2019, ”La logística crea cada vegada més feina pero no troba treballadors” signat per la periodista Paula Clemente. És un fet important que els agents que actuen en el territori manifestin públicament les seves prioritats, és la única forma d’avançar i per una altra banda adreçar-lo al CEPvi és d’agrair. 

A l’article és important l’aportació de Laura Garriga, responsable del negoci ferroviari a Eurocat, que descriu el gran progrés que ha experimentat la logística a nivell general i d’una forma singular a Catalunya. Segons aquesta publicació la preocupació dels grups promotors és la manca de personal amb la formació adient, en relació al territori ni una paraula, doncs només interessen autopistes i trens. El CEPvi sempre ha estat molt clar, sí al desenvolupament però allà on no distorsioni la identitat vitivinícola del Penedès i no allà on convingui a la logística. Si parlem d’Amazon, expliquem també la seva agressiva actitud social envers al seus treballadors i els danys colaterals al comerç local i a les identitats socials, crec que estaria bé abans de que aterrés al Penedès saber qui es fica a casa nostre.

Al Penedès, les contradiccions per fi afloren. Trobar-se a la cruïlla, és bo, doncs és el moment del diàleg, del compromís, de la claredat, de la intuïció i l’audàcia de cap a on anar, es viure un moment de futur en el present.