La vinya, lo nou, els canvis i les amenaces
Signa la petició perquè es derogui el PDU del polígon Sant Marçal Cal Vies al Penedès i comparteix: http://chng.it/pjFJqMdf
La història de l ’elaboració del cava ha experimentat una evolució permanent en la recerca de noves qualitats, les quals s’ han reflectit en variacions súbtils o intenses en el procés de construcció d’un vi, un cava o un nou nat, que han anat i van, des de modificar el paisatge preservant la seva identitat vitivinícola, fins als canvis en els disseny del contenidors i la comunicació.
Els economistes quan estudien la cadena de producció aplicada a la viticultura amb l’objectiu d’avaluar costos i beneficis, poden aplicar metodologies diferents lligades però totes elles han de considerar dos aspectes propis de l’economia de la vinya.
La primera és que l’origen de tot està en la vinya i que aquesta és molt més que un tros de terra conreada, és un crisol on s’interrelacionen factors humans i socials essencials, estètics, culturals, tecnològics i econòmics el quals, principalment els últims, estan en els fonaments de la preservació de la identitat vitivinícola. L’economia justa és el greix del paisatge bell. La vinya és l’alfa i l’omega de tot.
El segon aspecte, propi i específic de l’economia de la vinya i que potser no és sovint prou valorat, per la pròpia dificultat de comptar el que és incomptable, són els intangibles que defineixen la identitat d’un paisatge, que els expressa, els sintetitza i els conté com el record, la vivència del lloc, la qualitat del tracte, l’escenari de la celebració i l’exaltació del plaer del tast. Lloc i escenari cabdal en la promoció de tot allò que neix de la vinya i que aspiri a l’excel·lència.
El Centre d’Estudis del Paisatge Vitivinícola (CEPvi) i els Congressos que aquest ha organitzat des del 2007 han plantejat clarament quin és el seu objectiu essencial: la defensa de la identitat vitivinícola del Penedès en forma hegemònica però harmònica i respectuosa amb altres usos del territori socialment necessaris pel seu desenvolupament. Per la consecució d’aquets, treballa des de la difusió i la formació fins a l’elaboració d’estudis i propostes alternatives, establint aliances i sinergies amb associacions i col·lectius propers a la Vegueria
La identitat sempre té una part física, un paisatge que es veu i uns intangibles que són tot allò que ha donat la forma al paisatge, però que no és el paisatge, com la historia; la fil·loxera, 1879, l’evolució social; l’Unió Rabassaire (1922-1939) l’ evolució del gust gastronòmic; Semi, Brut, Brut Nature o els canvis tecnològics, així la plantació en vas o en espatllera, una opció tècnica, crea un tipus de paisatge vitivinícola on un altre de molt diferent.
Qualsevol iniciativa nova, regulada estrictament o més convencional, crea una identitat nova o en reinterpreta una ja existent accentuant aquells valors que l’ajudin a caracteritzar-se. Però el valor d’identitat ha d’estar sempre present.
La gestió de la qualitat de la identitat paisatgística en la creació de productes de qualitat, més enllà del nom si cal, no coneix cismes, ni ruptures, almenys pel CEPvi pel qual la qualitat del paisatge de la vinya es l’arrel profunda de tot i tots.
La necessitat d’incorporar lo nou, d’obertura es posa més de manifest quan les amenaces externes que semblaven del passat retornen amb el mateix ímpetu pels mateixos camins que tant van malmetre la vinya.
El diari econòmic Penedès Econòmic ha publicat el 31 de Juliol la notícia de que el Conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet ha informat del Pla Director Urbanístic (PDU) de l’activitat econòmica Sant Marçal –Cal Vives. Segons el diari “L’objectiu d’aquest pla és crear les condicions per establir un nou polígon d’activitat, bàsicament logística al Penedès al llarg de l’eix central d’infraestructures vinculat a la futura central intermodal de mercaderies del Logis Penedès”. La notícia no deixa de sorprendre, inquietar per diverses raons: la data de presentació, l’envergadura de l’operació així com les intencionalitats de futur que conté, pel desconeixement previ de l’operació. Però el que resulta més estrany i colpidor és que l’operació en el seu procés, continguts i intencionalitats divergeixi tant de les afirmacions i posicions presentades pels representats de la Generalitat a la taula rodona del VIIè Congrés Art i Paisatge Vitivinicola. Enoturisme el passat 21 de Juny al Vinseum. On insistentment es va presentar el Pla Territorial Parcial del Penedès com l’inici d’una nova generació de plans sensibles amb el territori, en els quals és impossible d’encaixar una operació d’aquest perfil. En breu el PDU Sant Marçal-Cal Vives inverteix els termes defensats al Congrés: la identitat del Penedès no és la vitivinícola, és l’industrial –logística i aquest és el futur que la Generalitat determina ja pel Baix Penedès ara, sense cap garantía de que en futur s’estengui cap a l’Alt Penedès “al llarg de l’eix central d’infraestructures”. Enfront d’aquest desequilibri la coherència de la Vegueria té un repte molt important que cal afrontar.
En front d’això fidel a la defensa de l’identitat vitivinícola del Penedès en la web del Centre d’Estudis del Paisatge Vitivinícola.
Signa la petició perquè es derogui el PDU del polígon Sant Marçal Cal Vies al Penedès i comparteix: http://chng.it/pjFJqMdf