L’impacte econòmic de la protecció dels paisatges com a bé intangible és un tema que uneix el patrimoni immaterial al desenvolupament econòmic territorial. No hi pot haver una bona conservació del paisatge sense la supervivència de les activitats que s’hi desenvolupen. Un cop més, els habitants són una part estratègica del procés, ja que són els actuants i  transmissors, bàsicament per tradició oral, del saber.

L’any 2000 es va celebrar la Convenció Europea del Paisatge, o Convenció de Florència (Consell d’Europa, tractat 176), que promou la protecció, gestió i ordenació dels paisatges europeus. Un exemple dels coneixements que permeten sobreviure al paisatge en moltes costes del Mediterrani és la tècnica de la construcció en pedra seca. Aquestes construccions de pedra seca serveixen per separar camps, però la mateixa tècnica també es fa servir per construir cabanes, regufis, cisternes o pous, i són de gran importància en vinyes i camps d’oliveres.

Aquesta reflexió està extreta de l’article de Rosanna Rion El patrimoni lingüístic en la cultura vitivinícola, publicat l’any 2011 i que pots llegir íntegrament aquí: article_rion.pdf.