Quan la bellesa s’alia amb la creativitat surten coses meravelloses. El VIII Congrés d’Art i Paisatge, dedicat a l’aigua, és una d’elles.

Va sorgir del conflicte que s’aboca sobre els nostres paisatges, d’aquí la necessitat de canvi del CEPVI davant la nova era climàtica. Els nous reptes que reneixen amb virulència, com la invasió logística o les MATs, que ens volen plantar sobre el nostre territori els seus monstres, indiferents al sentir de la gent i del seu hàbitat. Perquè fer desaparèixer els paisatges que han gestat la cultura del territori? què ens ofereixen a canvi? 

Per aquest motiu el CEPVI ha triat l’aigua, com el primer element que cal valorar del sistema territorial. Sense ella no som res. I, aquests dies, durant el Congrés, han brollat mil aigües dels quatre cantons de la vegueria.

La riquesa del seu passat, la seva precària i contaminada presència i la necessitat de cuidar-la responsablement pel futur ens obliga a planificar per a ella, no contra ella, com s’ha fet durant un segle.

Un dels objectius que la màgia del Congrés ha generat és dirigir la mirada cap els rius, rieres i torrents perquè deixin de ser clavegueres i es converteixin, altra vegada, en els esplendorosos paradisos ambientals i bioclimàtics que han estat abans del petroli.

Que l’aigua brolli cristal·lina per les nostres fons eixutes i flueixi pel nostre sistema circulatori territorial, lliure de colesterol. Que ompli de frondositat i recuperi l’energia dels nostres entorns secs. 

L’art, s’entén, la majoria de les vegades, com a expressió física d’un artista. En el cas del CEPVI és una acció col·lectiva actuant sobre la part invisible del paisatge que el transforma positivament. Això és el que estem experimentar i, creiem, s’ha iniciat el camí en la direcció adequada. 

El VIII Congrés ha estat un èxit, sens dubte!      

Gràcies a totes i a tots els que ho heu fet possible.  

Ara cal seguir el camí de l’aigua, deixem-nos-hi portar.