nuvols

El Centre d’Estudis del Paisatge Vitivinícola (CEPvi) ens va fer reflexionar fa uns dies sobre l’escassedat d’aigua i els problemes derivats del canvi climàtic sobre la vinya i el paisatge que tenim tan interioritzat. Els experts que van passar pel Vinseum van explicar moltes coses interessants, sobre els perills que tenim a sobre.

Però en totes les conferències hi havia un denominador comú: tots veien finestres d’oportunitat davant nostre, finestres que no veiem perquè estem encegats en la nostra manera de fer. Les vinyes abandonades, les feixes oblidades al bosc, les lleres de rius i rieres, les aigües que circulen cap a les depuradores, les hortes seques, les infraestructures del passat i ara en desús... Totes aquestes coses que identifiquem amb el passat formen part d’una nova manera de veure el futur amb esperança.

La recuperació dels conreus, juntament amb la reincorporació de l’aigua als seus camins habituals, és clau per a alguns experts. Assecar les lleres per enviar les aigües brutes a depurar a Vilafranca potser no ha estat la millor solució per a l’hàbitat i la biodiversitat. Potser necessitem recuperar zones humides que vagin drenant el territori i permetin regenerar els ecosistemes del passat que enriquien les vinyes i feien els conreus més resistents a les plagues, sequeres, altes temperatures, i també, per què no, a les tempestes extremes que ens porta el canvi climàtic.

Ja s’ha acabat de parlar del canvi climàtic en passat. El canvi és aquí. I ja no és canvi... Ara, el canvi és intentar recuperar les lliçons dels nostres avis, rebuscar les llibretes dels avantpassats per aprendre de tot el que ells van fer en un moment en què la consciència sobre l’escassedat de l’aigua era clara.

Obrir l’aixeta sense control no ha estat bo per al medi ambient. I ens toca arreglar-ho.

Com? Al Congrés d’Art i Paisatge que es va celebrar al Vinseum van sortir moltes idees. Algunes fonamentades en l’aprofitament d’allò que van construir els nostres avantpassat, d’altres utilitzant la tecnologia per millorar els sistemes de depuració i poder incorporar petites depuradores més ecològiques i sostenibles a tots els municipis. Això permetria recuperar les lleres de rius i rieres que avui estan seques. També es va insistir en la necessitat de separar les aigües pluvials de la resta d’aigües que van a la depuradora... Tenim prou compromís per assumir aquests reptes de futur?

La vegueria del Penedès va néixer per aclamació popular. Ara és l’hora de defensar-la amb accions de veritat pensades per garantir-ne el futur econòmic i mediambiental. Ara és l’hora de garantir-ne el futur. Perquè l’escassedat d’aigua no és una futilesa. I és urgent que hi comencem a pensar.

Destacat: Assecar les lleres per enviar les aigües brutes a depurar a Vilafranca potser no ha estat la millor solució

Cati Morell. Periodista

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Últimes notícies

CEPVI

Centre d'Estudis del Paisatge Vitivinícola
L'Estació de Lavern
08739 Subirats (Barcelona)