- Anunci guardat amb èxit
- Lluc
- Categoria: Preparatius 2022
Aigua i paisatge
Dijous, 31 de març i divendres, 1 d'abril, es celebraràn a la sala d'actes del VINSEUM, a Vilafranca del Penedès. Inici, a les 9 del matí,
- Anunci guardat amb èxit
- Lluc
- Categoria: Preparatius 2022
Soazig Darnay, Ester Garcia i Humbert Salvador
El dimarts va passar un fet curiós. Per primera vegada es va parlar d’aigua en un lloc de vi. Les ja tradicionals tertúlies organitzades pel CEPVÍ, a l’escola d’enoturisme de Vilafranca, varen tenir com a protagonista a l’aigua dins del ecosistema del paisatge penedesenc. Soazig Darnay va conduir el debat acompanyada d’Humbert Salvador, Ricard Pintado, Josep Ma. Calaf i Victor Cornejo.
Tocades quasi totes les tecles dels secrets de l’aigua en simfonia amb el medi, van anar desgranant, un a un, els conflictes i lligams entre els dos elements essencials (aigua i terra) per a la subsistència dels éssers vius i base del paisatge, sobretot el vitivinícola.
Es va parlar dels canalitzadors naturals o artificials (rius, rieres, torrents, estanys i fonts ) que configuren l’estructura d’un paisatge i que, en funció del seu grau de manteniment, aquest pot seduir o ser rebutjat. El sistema hídric no entén de fronteres administratives. L’escassetat, l’alt grau de contaminació, la mala gestió s’han de resoldre entre tots. Un Pla Hidrològic de la Vegueria?
Va quedar clar que les empreses del vi i el cava aposten cada vegada més per la preservació del seu entorn com a targeta de presentació per la qualitat dels seus productes.
Un suggerent aperitiu del que serà el Congrés d’Art i Paisatge de la primavera del 22 que estarà íntegrament dedicada a l’aigua.
- Anunci guardat amb èxit
- Lluc
- Categoria: Preparatius 2022
A Catalunya les reserves totals d’aigua estan al 52%, fa un any estaven al 86%. La situació no és nova, en els darrers 20 anys ja s’han produït cinc episodis de sequera i el canvi climàtic cada dia es fa sentir més.
- Anunci guardat amb èxit
- Lluc
- Categoria: Notícies
L’aigua cau del cel i s’escola per la terra, cerca la topografia més adient i forma rius i torrents, llacs i mars. Recordo encara quan a casa, en vida dels meus avis, al poble agrari, no hi havia clavegueres ni aigua corrent. Cada casa tenia una cisterna que omplia amb la pluja que queia de les teulades els mesos que portaven l'erra al seu nom: setembre, octubre, novembre, desembre, gener, febrer, març i abril. . El meu avi se’n cuidava de potabilitzar-la amb cal viva. Era la manera d’abastir-se d’aigua potable durant des de sempre, venia dels seus avantpassats. Feien el sabó de les mares de l’oli i rentaven la roba a mà, tot anava a parar al dipòsit de la bassa, i quan estava ple, servia d’adob de les terres d’horta, vinya, oliveres i ametllers. També dels residus orgànics de la casa barrejat amb la palla del cavall de la matèria orgànica en feien compostatge: els fems. Ara se’n diu ‘economia circular’. Més tard varen començar a venir els "Nitrats de Xile" i els adobs químics i l'economia circular va desaparèixer.
És a l’inici del segle XX que la transformació industrial, gràcies a les energies fòssils, altera un sistema de reciclatge que, al menys en el món agrícola, funcionava. Ara, esgotat el petroli, alterat el medi, mirem enrere i veiem que hem desaprès un camí que haurem de tornar a fer. El patrimoni de l’aigua ens mostra amb tota la seva elegància i decadència aquest recorregut d’anada i tornada. I algú pot dir: què té a veure l’aigua amb el paisatge? li podem contestar, les entranyes dels paisatges, com dels èssers vius, són esculpits per l'aigua.
- Anunci guardat amb èxit
- Lluc
- Categoria: Notícies
La segona tertúlia del CEPVÍ a l’Escola d’Enoturisme de Catalunya, el dimarts passat, va mostrar les expectatives que els nostres paisatges ofereixen a l’economia turística. Sota el títol: “El Patrimoni de l’aigua i el turisme del vi”, els tertulians varen anar descobrint territoris desconeguts, per a molts, fins ara: la bellesa dels paisatges de l’aigua. Els cursos fluvials i les construccions que la humanitat ha anat construint, al pas de l’aigua i al llarg del temps. Ara, la recuperació necessària d’aquest patrimoni obre noves perspectives econòmiques més enllà de l’enoturisme.
D’entre tots els projectes debatuts, destaca el projecte de “el camí del riu”, una iniciativa dels sis municipis que voregen el Riudebitlles i que tot i l’estat incipient i de les dificultats pròpies d’una iniciativa pública local, és un model a seguir i a impulsar per part del Territori. L’Anoia, amb un projecte desenvolupat com a via blava per part de la DIBA. El Foix amb el seu trajecte cap el mar amb els canals de rec agrícola en desús. La riera de la Bisbal al Baix Penedès, amb el reciclatge de l’aigua de la depuradora comarcal. Tots ells són projectes potencials de camins de l’aigua, amb una doble missió: contribuir a l’economia del territori a través d’un gran projecte turístic i preservar i potenciar aquests ecosistemes ambientals que, durant bona part del segle XX, han estat menys tinguts.
Projectes necessaris dels que caldrà tenir cura, ja que són paisatges relacionats amb les venes del territori que generen un ecosistema ric i delicat, imprescindible per a la nostra subsistència.
Iniciatives d’aquesta sensibilitat i amplitud creen riquesa, empoderen a la gent del territori i, de mica en mica, a part de prendre consciència de la importància de l’aigua davant la sequera imminent, construeixen un model territorial harmònic i sostenible.
Aquestes però corren el perill de ser engolides pels macro projectes dels macro polígons i les macro empreses alienes a les sensibilitats territorials, que indelicadament s’apropien d’aquets paisatges (per a ells només són una marca), sense contribuir al benestar i a la riquesa ambiental del territori i la seva gent. Mentre, el debat del Pla Territorial per cercar un model que generi riquesa sense destruir els nostres paisatges, segueix arraconat per l’Administració.
El Congrés d’Art i Paisatge, organitzat pel CEPVÍ, aquesta primavera, es dedicarà enterament a l’aigua com a recurs finit dins d’una sequera perllongada de l’escalfament global, com a reciclatge i estalvi. Es tractarà la seva qualitat i com estalviar-la i s’exposarà la seva magnànima dimensió amb intervencions artístiques dins dels nostres paisatges. El Congrés pretén contribuir amb una gota d’aigua el debat en que està immers el territori de la vegueria Penedès.
L’aigua, si la sabem valorar i aprofitar, pot marcar el camí del futur del nostre territori.
- Anunci guardat amb èxit
- Lluc
- Categoria: Notícies
