{"id":969,"date":"2019-06-07T14:28:52","date_gmt":"2019-06-07T12:28:52","guid":{"rendered":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/?p=969"},"modified":"2019-06-07T14:28:52","modified_gmt":"2019-06-07T12:28:52","slug":"el-penedes-i-cerda-noves-filosofies-pel-planejament-del-mon-rural-la-vinya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/2019\/06\/07\/el-penedes-i-cerda-noves-filosofies-pel-planejament-del-mon-rural-la-vinya\/","title":{"rendered":"El Pened\u00e8s i Cerd\u00e0. Noves filosofies pel planejament del m\u00f3n rural. La vinya."},"content":{"rendered":"<p><span style=\"font-weight: 400;\">L\u2019 enginyer de Camins Canals i Ports Ildefons Cerd\u00e0 i Sunyer, va escriure el primer tractat sobre l\u2019urbanisme contemporani : <\/span><i><span style=\"font-weight: 400;\">Teoria general de la Urbanizaci\u00f3n,<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400;\">1867,<\/span> <span style=\"font-weight: 400;\">en el qual desenvolupava els criteris aplicats a<\/span><i><span style=\"font-weight: 400;\"> Proyecto de Reforma Interior y Ensanche de Barcelona<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400;\">,1860,projecte que va definir una de les identitats urbanes m\u00e9s clares i precises de Barcelona: l\u2019Eixample<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Cerd\u00e0 fou un home polifac\u00e8tic i un visionari que va incorporar a la construcci\u00f3 de la ciutat una concepci\u00f3 diferent d\u2019 aquesta va prioritzar la qualitat de vida dels seus habitants \u00a0i aix\u00f2 ho va fer projectant les seves illes amb la millor orientaci\u00f3, tallant les cantonades a 45\u00ba per facilitar la mobilitat, introdu\u00efnt els espais verds amb intensitat i estructura i \u00a0dotant a la ciutat d\u2019 una xarxa de clavegueram exemplar Barcelona havia sofert tres epid\u00e8mies de colera 1834,1854,1865. Un model de ciutat que no tenia res a veure amb projectat pel bar\u00f3 Haussman \u00a0(1852-1870) o la Viena d\u2019Otto Wagner (1890) ciutats pensades com grans escenografies urbanes<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Cerd\u00e0, va comprendre i assumir \u00a0la necessitat de reformular la ciutat, d\u2019 introduir nous paradigmes, per tal de millorar-la, d\u2019acord amb els nous temps i demandes. <\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Idees a les que consagr\u00e0 la seva vida i el seu patrimoni <\/span><span style=\"font-weight: 400;\">Mas del Cerd\u00e0 de Centelles, curiosament qui m\u00e9s ha fet per la ciutat era d\u2019origen pag\u00e8s. Per\u00f2 probablement el que defineix la figura i l\u2019 obra de Cerd\u00e0 fou la nota necrol\u00f2gica que publica el peri\u00f2dic <\/span><i><span style=\"font-weight: 400;\">La Imprenta<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400;\"> de Caceres al 23 d\u2019 Agost del 1876.<\/span><span style=\"font-weight: 400;\">: \u00ab<\/span><i><span style=\"font-weight: 400;\">El se\u00f1or Cerd\u00e1 era liberal y ten\u00eda talento, dos circunstancias que en Espa\u00f1a perjudican y suelen crear muchos enemigos&#8230;<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400;\">\u00bb.Va morir arru\u00efnat el 21 d\u2019 Agost de 1876 al Balneari<\/span><span style=\"font-weight: 400;\"> Las Caldas de Besaya, a Cantabria<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Cerd\u00e0 ,\u00e9s un referent que cal tenir present ara i aqu\u00ed. Cerd\u00e0 va constatar \u00a0que la forma hist\u00f2rica de fer ciutat necessitava un canvi, una incorporaci\u00f3 de nous conceptes: salubritat , assolellament, comunicaci\u00f3.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Situaci\u00f3 aquesta que \u00a0ara \u00e9s m\u00e9s actual que mai per diverses raons: per la tecnologia digital que canvia acceleradament les nostres coordenades , per la mobilitat, per les noves estructures socials \u00a0per\u00f2 sens dubte i en refer\u00e8ncia a l\u2019 urbanisme pr\u00f2piament dit , la ra\u00f3 m\u00e9s transcendental \u00e9s la nova relaci\u00f3 que s\u2019 est\u00e0 gestant entre la ciutat i el territori, els sistemes naturals i l\u2019 agricultura en especial.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">El Pla Territorial del Pened\u00e8s (PTPP) \u00a0actualment en proc\u00e9s, t\u00e9 el repte d\u2019 ordenar un territori on el di\u00e0leg o la tensi\u00f3 entre el que \u00e9s urb\u00e0 i el que \u00e9s rural \u00e9s essencial, doncs l\u2019 agrari al Pened\u00e8s \u00a0t\u00e9 una dimensi\u00f3, una fortalesa i un poder econ\u00f2mic, en ve\u00efnatge amb una \u00e0rea metropolitana, com no hi cap altre a l\u2019 estat i probablement a Europa . El PTPP te la gran \u00a0oportunitat d\u2019 establir en aquest debat entre ciutat-natura-agricultura, al segle XXI una nova filosofia molt necess\u00e0ria .Fem com Cerd\u00e0 al segle XXI<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Com \u00e9s sabut el VII Congr\u00e9s Art i Paisatge Vitivin\u00edcola Enoturisme, donar\u00e0 especial relleu al PTPP i ho far\u00e0, d\u2019 una forma molt clara ,pensant en Cerd\u00e0, doncs si ell fou capa\u00e7 de rerformular un urbanisme m\u00e9s hum\u00e0, el Congr\u00e9s s\u2019 implica en aquesta oportunitat d\u2019 obrir un cam\u00ed nou en el binomi ciutat-camp aportant els treballs \u00a0desenvolupats amb aquesta fi per la <\/span><i><span style=\"font-weight: 400;\">Plataforma Defensem la Identitat Vitivin\u00edcola del Pened\u00e8s ,<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400;\">el <\/span><i><span style=\"font-weight: 400;\">Centre d\u2019 Estudis del Paisatge Vitivin\u00edcola<\/span><\/i><span style=\"font-weight: 400;\"> i la Universitat Rovira i Virgili, alternatives de planejament dissenyades des de la prioritzaci\u00f3 de la vinya \u00a0per aconseguir una ordenaci\u00f3 del territori pr\u00f2pia dels escenaris del segle XXI, que respectant les diversitats i les \u00a0identitats dels territoris reguli una harmonia entre l\u2019agricultura, la vinya i l\u2019inert justa i no sotmesa.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"font-weight: 400;\">Al repte del congr\u00e9s i de tots avui es pensar nous ideal \u00a0pel territori com ell ho va fer al segle XIX <\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>L\u2019 enginyer de Camins Canals i Ports Ildefons Cerd\u00e0 i Sunyer, va escriure el primer tractat sobre l\u2019urbanisme contemporani : [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/969"}],"collection":[{"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=969"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/969\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":970,"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/969\/revisions\/970"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=969"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=969"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=969"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}