{"id":835,"date":"2019-05-17T16:51:36","date_gmt":"2019-05-17T14:51:36","guid":{"rendered":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/?p=835"},"modified":"2019-05-17T16:53:41","modified_gmt":"2019-05-17T14:53:41","slug":"josep-m-puiggros-jove","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/2019\/05\/17\/josep-m-puiggros-jove\/","title":{"rendered":"Josep M Puiggr\u00f2s Jov\u00e9"},"content":{"rendered":"
\t\t\t

\"\"Enginyer Agr\u00edcola, doctor en Hist\u00f2ria, llicenciat en Antropologia Cultural, investigador de la cultura i la hist\u00f2ria del vi, especialment sobre les varietats de cep aut\u00f2ctones dels Pa\u00efsos Catalans.
Soci fundador de la ICEA (Instituci\u00f3 Catalana d\u2019Estudis Agraris) filial del IEC i primer president, coordinador de la Secci\u00f3 de Viticultura i Enologia d\u2019aquesta entitat i durant 26 anys coordinador de la jornada d\u2019Agricultura de Prada a la U.C.E. Coordinador de GREVA i vocal durant dotze anys de CEPVI.
Es col\u00b7laborador i animador dels n\u00fameros de la publicaci\u00f3 de Dossiers Agraris dedicats a les varietats de cep aut\u00f2ctones del nostre \u00e0mbit cultual.
I recentment dintre de GREVA (Grup de Recerca de les Varietats Aut\u00f2ctones), ha col\u00b7laborat en la publicaci\u00f3 del llibre \u201cRa\u00efms\u201d.
Va ser director del Departament T\u00e8cnic i Desenvolupament per Espanya d\u2019una empresa multinacional de productes fitosanitaris.<\/p>\n

La cultura i la hist\u00f2ria com a complement per a l\u2019\u00e8xit de la viticultura catalana.<\/p>\n

Gr\u00e0cies als treballs arqueol\u00f2gics i de la hist\u00f2ria s\u2019ha pogut esbrinar els or\u00edgens de la producci\u00f3 del vi , del seu consum i l\u2019expansi\u00f3 a partir de fa 6100 anys, segons les excavacions d\u2019Areni (Arm\u00e8nia) on s\u2019ha trobat el que es considera fins ara la primera instal\u00b7laci\u00f3 per elaborar el vi a partir del ra\u00efm , el seu emmagatzemen i la forma de consum. A partir d\u2019aqu\u00ed els ceps cultivats i el vi transportat amb gerres o \u00e0mfores s\u2019escampar\u00e0 pel m\u00f3n antic des d\u2019orient fins a la mediterr\u00e0nia occidental , en un llarg per\u00edode que durar\u00e0 alguns milers d\u2019anys.
\nSeran els fenicis i cartaginesos els que primer varen portar el vi a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, i posteriorment els grecs i els romans. Aix\u00f2 passa durant el primer mil\u00b7lenni aC quan la costa mediterr\u00e0nia estava poblada per grups pre-ibers , que a partir del segle VII aC ja \u00e9s plenament \u00edbera i forma la poblaci\u00f3 aut\u00f2ctona d\u2019aquesta part de la pen\u00ednsula, Aquesta poblaci\u00f3 segurament coneixia les plantes de ceps silvestres i en varen consumir els seus fruits per\u00f2 no la planta de cep cultivada i menys la t\u00e8cnica d\u2019elaborar el vi. Aviat amb la influ\u00e8ncia dels pobles vinguts de fora, els ibers, varen aprendre a cultivar la vinya i a fer el vi. Aquest aprenentatge va anar acompanyat de la producci\u00f3 d\u2019\u00e0mfores pel seu envasament i transport, b\u00e0sicament mar\u00edtim.
\nEs considera que els fenicis varen ser els primers en introduir el vi a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, primerament com a beguda per us cerimonial, posteriorment els grecs varen introduir la cultura de la beguda del vi amb una cerim\u00f2nia i utilitzant vaixella especial, tan per us cerimonial religi\u00f3s com festiu . Finalment els romans varen popularitzar el seu consum i esdevingu\u00e9 beguda i aliment. Arriben a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica les primeres varietats de cep que s\u00f3n de l\u2019\u00e0rea greco-romana , es comercialitzen els excedents i en les vil\u00b7les romanes es desenvolupen grans instal\u00b7lacions amb premses, cups , doliums i \u00e0mfores per l\u2019elaboraci\u00f3, emmagatzemen i transport.
\nEl nostre paisatge, en relaci\u00f3 a l\u2019\u00e8poca pre-\u00edbera, canvia molt amb la introducci\u00f3 de la vinya que com a cultiu arbustiu perenne contrasta amb els cultius de cereals i lleguminoses que s\u00f3n perennes ; amb la vinya tenim un seguit de colors i formes de vegetaci\u00f3 en les diferents estacions de l\u2019any i l\u2019home apr\u00e8n noves t\u00e8cniques de cultiu i el proc\u00e9s d\u2019elaborar el vi.
\nCatalunya t\u00e9 una gran quantitat d\u2019excavacions ib\u00e8riques i romanes on s\u2019han trobat restes de grans de ra\u00efm, de brisa o de instal\u00b7lacions com premses ,cups i \u00e0mfores. Aquest patrimoni forma part de la nostra cultura v\u00ednica i ens permet aprofitar aquest patrimoni per donar informaci\u00f3 de la nostra viticultura.
\nContinuant el cam\u00ed del vi fins avui es pot comprovar que hi va haver \u00e8poques molt diverses a trav\u00e9s de la hist\u00f2ria en relaci\u00f3 al consum del vi i la seva elaboraci\u00f3 i com a partir de finals de l\u2019edat antiga i principis de la mitjana es produeixen canvis importants, primer amb les invasions germ\u00e0niques en que la vida a les ciutats queda molt redu\u00efda i el gran comer\u00e7 del vi quasi desapareix. Posteriorment, amb les invasions musulmanes el seu consum, per motius religiosos, es veu afectat si be no desapareix mai . I finalment amb la recuperaci\u00f3 del territori pels cristians i degut principalment a les ordes religioses el cultiu de la vinya t\u00e9 una gran expansi\u00f3; als monestirs es construeixen grans cellers , s\u2019introdueixen millores enol\u00f2giques importades de les cases mare com el C\u00edster des de la Borgonya i el consum del vi en aquest per\u00edode va passar de ser considerat un aliment , a un concepte fortament religi\u00f3s amb l\u2019eucaristia i tamb\u00e9 va passar a ser considerar un remei contra diverses dolences . Aquest es un per\u00edode brillant; el vi forma part de la cultura dels grans monestirs i a Catalunya se\u2019n troba d\u2019excel\u00b7lents per tot el territori , dels benedictins, del C\u00edster, dels cartoixans o dels templers que avui foment part de les rutes del vi , com el cas dels cartoixans i el Priorat. Es tamb\u00e9 en aquest per\u00edode que varen venir els primers tipus de vi que tenien un nom espec\u00edfic, com la malvasia, la vernaccia, el moscatell o el vi grec . Tots varen venir de la mediterr\u00e0nia oriental i varen ser motiu d\u2019un gran comer\u00e7; evidentment aquests tipus de vins eren pel consum de la monarquia , la noblesa i les autoritats eclesi\u00e0stiques. Tot aix\u00f2 es coneix gr\u00e0cies a les cites que hi ha de d\u2019obres liter\u00e0ries de l\u2019\u00e8poca , de llibres de comptabilitat , de comandes o de capbreus(inventaris).
\nA finals de l\u2019edat mitjana i durant l\u2019edat moderna comencen a ser esmentades algunes de les varietats que han perdurat fins avui, la carinyena, la parellada , els picapolls, les garnatxes, el xarel\u00b7lo, macabeu, fins a mitjans del segle XIX en que acaben d\u2019apar\u00e8ixer la resta com el sumoll el trepat , morenillo o mando.
\nA partir de finals del segle XVII es produeix un augment de la superf\u00edcie de vinya, degut a la producci\u00f3 d\u2019aiguardent que es va exportar principalment a Holanda , Anglaterra , al Nord d\u2019Europa i a partir del segle XVIII a les col\u00f2nies d\u2019Am\u00e8rica. Aix\u00f2 aport\u00e0 una gran riquesa al pa\u00eds.
\nLa segona meitat del segle XIX va ser l\u2019\u00e8poca de les grans desgr\u00e0cies amb l\u2019aparici\u00f3 de l\u2019o\u00efdi el m\u00edldiu i especialment la fil\u00b7loxera un petit insecte que atacava les arrels del cep i es moria quedant-se tot Europa amb les vinyes arrasades, fins que no es va trobar una soluci\u00f3 que va permetre de nou replantar la vinya. Amb aquesta desgracia varen sortir nous projectes com l\u2019elaboraci\u00f3 del xampany catal\u00e0, mes tard anomenat \u201c Cava\u201d i la creaci\u00f3 de les primeres cooperatives(sindicats) a principis de segle XX, que varen construir els cellers de les comunitats i que avui s\u00f3n aut\u00e8ntics edificis modernistes i un reclam tur\u00edstic per les localitats que en tenen.
\nActualment el vi ha deixat de ser una beguda i s\u2019ha convertit en un objecte de cultura. Molts esdeveniments d\u2019avui estan relacionats amb actes culturals com concerts, festivals diversos , tasts, maridatges amb la gastronomia en que interv\u00e9 el vi , hi ha una fusi\u00f3 entre vi i cultura. Amb tot cal preservar les varietats aut\u00f2ctones, que son el nostre patrimoni vegetal i el paisatge que li dona la seva personalitat. <\/p>\n<\/div>\n\t\t<\/div><\/div><\/div><\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Enginyer Agr\u00edcola, doctor en Hist\u00f2ria, llicenciat en Antropologia Cultural, investigador de la cultura i la hist\u00f2ria del vi, especialment sobre […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[60],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/835"}],"collection":[{"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=835"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/835\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":836,"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/835\/revisions\/836"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=835"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=835"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=835"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}