{"id":61,"date":"2017-06-05T08:27:52","date_gmt":"2017-06-05T06:27:52","guid":{"rendered":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/torna-el-desenvolupament-salvem-la-vinya-processos-i-participacio-un-nou-paradigma\/"},"modified":"2019-05-07T19:51:43","modified_gmt":"2019-05-07T17:51:43","slug":"torna-el-desenvolupament-salvem-la-vinya-processos-i-participacio-un-nou-paradigma","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/2017\/06\/05\/torna-el-desenvolupament-salvem-la-vinya-processos-i-participacio-un-nou-paradigma\/","title":{"rendered":"Torna el desenvolupament? Salvem la vinya!"},"content":{"rendered":"<p>\u00c9s conegut que, a causa de la seva&nbsp; situaci\u00f3 singular entre dues \u00e0rees metropolitanes, topografia plana i la proximitat amb una gran urb com \u00e9s Barcelona, el Pened\u00e8s es veu afectat ininterrompudament per conflictes&nbsp; territorials que responen a una doble demanda. Com a destinaci\u00f3 d\u2019assentaments que la metropoli barcelonina projecta sobre el seu entorn territorial pensats des de la seva l\u00f2gica: baix cost del s\u00f2l, accessibilitats, permissibilitat urban\u00edstica, etc . I, com a corredor de les infraestructures que amb una direccionalitat aproximadament nord-sud guillotinen els sistemes naturals de torrents i rieres.<\/p>\n<p>Al III Congr\u00e9s d\u2019Art, Paisatge Vitivin\u00edcola i Enoturisme es va presentar la pon\u00e8ncia: Planejament,&nbsp; Infraestructures i Paisatge al Pened\u00e8s. Una aproximaci\u00f3 a un llibre blanc de les infraestructures presents i futures. Elaborada conjuntament per les universitats Rovira i Virgili&nbsp;&nbsp; i Polit\u00e8cnica de Catalunya, estudiava l\u2019evoluci\u00f3 de la relaci\u00f3 entre l\u2019espai de producci\u00f3 de la vinya i la seva transformaci\u00f3 per a nous usos: creixements urbans, pol\u00edgons industrials i infraestructures en tres moments diferents \u20141967, 1983 i 2017\u2014,i constatava una p\u00e8rdua molt important de s\u00f2l agr\u00edcola i la seva desestructuraci\u00f3, principalment&nbsp; al Baix Pened\u00e8s.<\/p>\n<p>La intu\u00efda revifalla econ\u00f2mica que ve, obliga a fer una doble reflexi\u00f3 sobre el que ha passat i els escenaris de futur, i a establir estrat\u00e8gies. Breument, la hist\u00f2ria del territori vitivin\u00edcola, en gaireb\u00e9 tots els conflictes enfront altres demandes del territori, ha estat una hist\u00f2ria de retroc\u00e9s, malgrat que aquest \u00e9s un dels sectors que m\u00e9s b\u00e9 ha suportat les crisis.<\/p>\n<p>Encara perdura la idea obsoleta i absoluta, contr\u00e0ria en una societat que aspira&nbsp; a ser autosostenible, que el creixement industrial i urb\u00e1 s\u00f3n sin\u00f2nim de progr\u00e9s i que l\u2019agricultura \u00e9s quelcom arcaic encara pendent d\u2019una revoluci\u00f3. &nbsp;Aquest \u00e9s un pensament que arrenca amb la revoluci\u00f3 industrial que s\u2019inicia a la Gran Bretanya cap el 1750 quan el poder econ\u00f2mic, tecnol\u00f2gic i cultural s\u2019estableix a les grans ciutats, mentre que a fora el temps es para.<\/p>\n<p>Al desenvolupament industrial o urb\u00e0, se li associa sovint la idea impl\u00edcita de canvi, de millora, que algunes vegades s\u2019encalla com mostren els nombrosos pol\u00edgons mig plens, mig buits escampats per tot el Pened\u00e8s, sense cap l\u00f2gica territorial, m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019oportunitat especulativa.<\/p>\n<p>Cal mentalitzar-se per canviar la relaci\u00f3 entre&nbsp; l\u2019activitat agr\u00edcola\/vinya i altres sol\u00b7licituds per l\u2019\u00fas del territori. El m\u00f3n rural no ha de seguir sent nom\u00e9s un receptor passiu que actua a la defensiva conformant-se a mitigar els efectes colaterals de plans i projectes llargament elaborats per administracions o promotors, per\u00f2 poc explicats als afectats.<\/p>\n<p>El VI Congr\u00e9s, amb les pon\u00e8ncies Escenaris de futur al Pened\u00e8s, escenaris de conflicte, de Maria Sol\u00e9 &nbsp;i&nbsp; Els pol\u00edgons industrials s\u00f3n necessaris?&nbsp; On? Com? Quin \u00e9s el proc\u00e9s? Participaci\u00f3. El cas del&nbsp; Logis Pened\u00e8s, a c\u00e0rrec de la Plataforma No fem el CIM, Pau Batlle \/ CIMALSA, Isidre Gav\u00edn, inaugura una l\u00ednia de treball en aquest sentit.<\/p>\n<p>La pon\u00e8ncia de Maria Sol\u00e9, Dra. Enginyera de Camins Canals i Ports i professora de la UPC, presentar\u00e0 un estudi que contempla totes les expectatives de transformacions territorials que afectaran el Pened\u00e8s&nbsp; a mitj\u00e0 termini, treball que ser\u00e0 la base d\u2019una tasca de seguiment que dur\u00e0 a terme el CEPvi participat per les universitats Rovira i Virgili i Polit\u00e8cnica de Catalunya.<\/p>\n<p>L\u2019objectiu de la monitoritzaci\u00f3 \u00e9s difondre al m\u00e0xim amb extensi\u00f3, intensitat i claredat el coneixement dels projectes i la seva relaci\u00f3 amb el paisatge de la vinya, i actuar&nbsp; en conseq\u00fc\u00e8ncia.<\/p>\n<p>La pon\u00e8ncia de Pau Batlle i Isidre Gav\u00edn marca la voluntat futura del CEPvi&nbsp; de presentar a la ciutadania els diversos punts de vista, sovint oposats sobre un mateix tema. Des del CEPvi i l\u2019organitzaci\u00f3 del Congr\u00e9s, considerem que el m\u00e9s important \u00e9s el progr\u00e9s social i econ\u00f2mic de la gent que viu al Pened\u00e8s, per\u00f2 cadasc\u00fa al seu lloc i respectant la identitat vitivin\u00edcola del Pened\u00e8s com a motor de desenvolupament, sense apriorismes ni&nbsp; prepot\u00e8ncies. Desenvolupament i identitat reclamen ara un nou paradigma de relaci\u00f3, que ara t\u00e9 un motor: l\u2019enoturisme vivencial.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>\u00c9s conegut que, a causa de la seva&nbsp; situaci\u00f3 singular entre dues \u00e0rees metropolitanes, topografia plana i la proximitat amb una gran urb com \u00e9s Barcelona, el Pened\u00e8s es veu afectat ininterrompudament per conflictes&nbsp; territorials que responen a una doble demanda. Com a destinaci\u00f3 d\u2019assentaments que la metropoli barcelonina projecta sobre el seu entorn territorial pensats des de la seva l\u00f2gica: baix cost del s\u00f2l, accessibilitats, permissibilitat urban\u00edstica, etc . I, com a corredor de les infraestructures que amb una direccionalitat aproximadament nord-sud guillotinen els sistemes naturals de torrents i rieres.<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[24],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/61"}],"collection":[{"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=61"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/61\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":680,"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/61\/revisions\/680"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=61"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=61"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=61"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}