El Congr\u00e9s d\u2019Art, Paisatge Vitivin\u00edcola i Enoturisme es caracteritza, a m\u00e9s de la seva voluntat de rigor cient\u00edfic i nexe entre all\u00f2 local i all\u00f2 universal, pel desig de ser \u00fatil, d\u2019entendre les problem\u00e0tiques que afecten els paisatges de la vinya, i perqu\u00e8 les seves aportacions siguin la llavor d\u2019accions futures que impulsin la qualitat del paisatge vitivin\u00edcola.<\/p>\n
Aquesta voluntat de ser \u00fatil, de materialitzar la millora del paisatge vitivin\u00edcola, s\u2019 ha tradu\u00eft en les edicions anteriors del Congr\u00e9s en accions directes sobre el territori. Des d\u2019instal\u00b7lacions ef\u00edmeres en cellers i vinyes com Albet i Noya, el Castell de Vilarnau, Cal Maristany, o Recaredo fins a la interpretaci\u00f3 art\u00edstica de la vinya com Vinyart, on un bon nombre d\u2019artistes van transformar venerables ceps en aut\u00e8ntiques obres d\u2019art.<\/p>\n
Entre les Intervencions directes i permanents en el lloc, promogudes pel Congr\u00e9s destaquen el conjunt escult\u00f2ric Remors i Circells de l\u2019artista Rufino Mesa, del qual la Sisena edici\u00f3 del Congr\u00e9s commemorar\u00e0 el 10\u00e8 aniversari, homenatjant els pagesos les mans dels quals van servir per fer els motlles de l\u2019escultura.<\/p>\n
De l\u2019\u00e8xit de Remors i Circells, ara convertit en una fita important en el paisatge i en la ruta de la Pedra o del Castell, emerg\u00ed en el marc del tercer Congr\u00e9s el projecte Miravinya, que va proposar la creaci\u00f3 de cinc miradors distribu\u00efts en forma equilibrada pel territori de manera que el paisatge que s\u2019hi contempla \u00e9s narrat pels dissenys del propi mirador: Postals de Vilafranca, a la muntanya de Sant Pau; Circell, a Avinyonet del Pened\u00e8s; La Cadira, a Torrelavit; Horitzons, a Font-rub\u00ed; i Mirador de Montserrat, a Subirats. La idea de Miravinya \u00e9s oferir una successi\u00f3 de visions del Pened\u00e8s que permetin comprendre d\u2019una forma global la seva diversitat i estimulin la mobilitat i, alhora, la descoberta del Pened\u00e8s. El Congr\u00e9s ha desenvolupat d\u2019acord amb els projectes aprovats Postals de Vilafranca i Circell conjuntament amb el Consorci de Promoci\u00f3 Tur\u00edstica del Pened\u00e8s i els respectius ajuntaments de Vilafranca i Avinyonet del Pened\u00e8s. Les obres que s\u2019han fet a Torrelavit i Font-rub\u00ed s\u00f3n alienes al projecte promogut des del Congr\u00e9s.<\/p>\n
El paisatge de la vinya \u00e9s un paisatge profundament hum\u00e0 en el qual la vinya es relaciona amb una s\u00e8rie d\u2019elements que en garanteixen la seva exist\u00e8ncia i funcionament a m\u00e9s de les masies i els cellers: els camis, els marges i les barraques. Aquests elements humils solen no estar catalogats i la seva preservaci\u00f3 no est\u00e0 suficientment garantida.<\/p>\n
El Congr\u00e9s, en aquesta sisena edici\u00f3 s\u2019ha proposat, donar-los la import\u00e0ncia que tenen com a part substancial del paisatges de la vinya; fer-los visibles mitjan\u00e7ant l\u2019art i els mitjans audiovisuals. Dues activitats la restauraci\u00f3 d\u2019una barraca mestissa i la reconstrucci\u00f3 art\u00edstica d\u2019un mur de pedra enrunat, i els corresponents v\u00eddeos, seran les aportacions del bloc d\u2019Art en aquesta edici\u00f3.<\/p>\n
Per barraca mestissa, s\u2019ent\u00e9n aquella que no ha estat constru\u00efda totalment de pedra, sin\u00f3 que incorpora altres materials com la teula, el ma\u00f3 o la totxana. M\u00e9s pobres que les de pedra, aquestes barraques mestisses mostren, per\u00f2, el pas del temps enfront de l\u2019immobilisme de les que s\u00f3n estrictament de pedra seca. El v\u00eddeo de Xavi Mitjans mostra el proc\u00e9s desconstructiu i constructiu de la nova coberta i el significat de la intervenci\u00f3 desenvolupada amb la participaci\u00f3 de l\u2019Escola d\u2019Arquitectura de Barcelona.<\/p>\n
Els marges de pedra seca s\u00f3n probablement els elements que m\u00e9s defineixen la identitat dels paisatges agr\u00edcoles arreu del m\u00f3n: des de Rumania fins al Marroc passant per les Illes Balears. I el paisatge vitivin\u00edcola del Pened\u00e8s n\u2019es un exemple excepcional. Principalment, quan la topografia comen\u00e7a a ser significativa, com succeeix, per exemples, a les estribacions de la muntanya de Can Mata del Rac\u00f3, sobre Sant Pau d\u2019Ordal.<\/p>\n
El mur de pedra seca pertany a un moment de la hist\u00f2ria del paisatge agrari, en qu\u00e8 el moviment de les terres era dificult\u00f3s i era necessari estabilitzar el s\u00f2l amb la construcci\u00f3 de murs de pedres, sovint provinents de l\u2019adequaci\u00f3 i l\u2019aplanat de terrenys guanyats al bosc i a la muntanya per destinar-los al conreu de la vinya.<\/p>\n
Ja amb els s\u00f2ls consolidats, els enrunaments puntuals del murs de pedra seca, no afecten en un principi l\u2019estabilitat de les terres i s\u00f3n abandonats, cosa que provoca la degradaci\u00f3 paulatina del mur i la degradaci\u00f3 del paisatges de la vinya.<\/p>\n
Pedrart \u00e9s una expressi\u00f3 que proposa el Sis\u00e8 Congr\u00e9s (en el Segon Congr\u00e9s va ser Vinyart) que denomina l\u2019apropament, la reconstrucci\u00f3 al mur de la pedra seca incloent-hi l\u2019art com a mecanisme que el singularitza i li dona la necess\u00e0ria visibilitat per ser reconegut, apreciat i, per tant, protegit.<\/p>\n
Sota el Mas de la Bardera, i a 100 metres de Remors i Circells, es reconstruir\u00e0 el fragment enrunat del mur composant la pedra seca d\u2019acord amb la forma Geometria L\u00edquida, dissenyada per WINELand Identity and development-International Experimental Workshop, i l\u2019escultor Josep Massana.<\/p>\n
Geometria l\u00edquida correspon a la forma de copa que es forma per la intersecci\u00f3 de diverses l\u00ednies emmarcades en un rectangle d\u2019aproximadament 4x 2 metres. Com a les barraques mestisses apareixen materials actuals com el formig\u00f3 que omple els angles m\u00e9s tancats i les peces de llaut\u00f3 que evoquen les bombolles del cava.<\/p>\n
Geometria l\u00edquida pret\u00e9n solucionar, en primer lloc, un problema real de destrucci\u00f3 progressiva del mur i el lliscament final de les terres; en segon lloc, cridar l\u2019atenci\u00f3 dels caminants sobre la singularitat i la for\u00e7a del murs de pedra; i, finalment, aportar el que \u00e9s m\u00e9s important per a la promoci\u00f3 d\u2019un paisatge vitivin\u00edcola de qualitat: l\u2019emoci\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El Congr\u00e9s d\u2019Art, Paisatge Vitivin\u00edcola i Enoturisme es caracteritza, a m\u00e9s de la seva voluntat de rigor cient\u00edfic i nexe entre all\u00f2 local i all\u00f2 universal, pel desig de ser \u00fatil, d\u2019entendre les problem\u00e0tiques que afecten els paisatges de la vinya, i perqu\u00e8 les seves aportacions siguin la llavor d\u2019accions futures que impulsin la qualitat del paisatge vitivin\u00edcola.<\/p>\n
Aquesta voluntat de ser \u00fatil, de materialitzar la millora del paisatge vitivin\u00edcola, s\u2019 ha tradu\u00eft en les edicions anteriors del Congr\u00e9s en accions directes sobre el territori. Des d\u2019instal\u00b7lacions ef\u00edmeres en cellers i vinyes com Albet i Noya, el Castell de Vilarnau, Cal Maristany, o Recaredo fins a la interpretaci\u00f3 art\u00edstica de la vinya com Vinyart, on un bon nombre d\u2019artistes van transformar venerables ceps en aut\u00e8ntiques obres d\u2019art.<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6,24],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/55"}],"collection":[{"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=55"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/55\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":675,"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/55\/revisions\/675"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=55"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=55"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=55"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}