{"id":54,"date":"2017-05-17T18:02:07","date_gmt":"2017-05-17T16:02:07","guid":{"rendered":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/el-paisatge-entre-el-subjecte-i-l-objecte\/"},"modified":"2019-05-07T19:59:28","modified_gmt":"2019-05-07T17:59:28","slug":"el-paisatge-entre-el-subjecte-i-l-objecte","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/2017\/05\/17\/el-paisatge-entre-el-subjecte-i-l-objecte\/","title":{"rendered":"El paisatge entre el subjecte i l’objecte"},"content":{"rendered":"

Poques coses s\u00f3n tan importants com el paisatge<\/strong>, perqu\u00e8 d\u2019ell se\u2019n deriva el nostre ser individual i col\u00b7lectiu i, en bona mesura, el nostre benestar. I pocs termes tan determinants com el paisatge s\u00f3n tan poc coneguts per a la majoria de la nostra societat (tenim una manca de cultura en aquest sentit esfere\u00efdora) i contra el qual s\u2019han produ\u00eft els abusos m\u00e9s aberrants, que alhora ens han marcat tant la nostra vida.<\/p>\n

La import\u00e0ncia del paisatge radica en la transversalitat i polis\u00e8mia del concepte, per la seva intr\u00ednseca dimensi\u00f3 cultural i social. Perqu\u00e8 el paisatge es troba a mig cam\u00ed entre el subjecte i l\u2019objecte.<\/strong>
\nNo \u00e9s cert que tot paisatge sigui capa\u00e7 d\u2019integrar i assimilar qualsevol modificaci\u00f3 territorial originada per les societats del moment: algunes modificacions brusques, violentes, manifestament mediocres, fracturen territoris i malmeten paisatges,<\/strong> ras i curt. Que l\u2019argument resumit en la frase \u00abtot \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 d\u2019acostumar-s\u2019hi\u00bb<\/strong> s\u2019utilitzi sovint per intentar demostrar el contrari mostra no nom\u00e9s la pobresa argumental dels qui el fan servir, sin\u00f3 un punt de cinisme inacceptable<\/strong>. Les societats humanes es poden acostumar a tot: a la banalitat, a la mediocritat…, fins i tot a les injust\u00edcies. Aquest no \u00e9s el quid<\/em> de la q\u00fcesti\u00f3.\u2019 I diu que en aquest punt no es pot ser relativista, que el seu pas per l\u2019Observatori del Paisatge li ha fet entendre-ho aix\u00ed.
\nQuan s\u2019interv\u00e9 en el paisatge, el repte no rau en la seva transformaci\u00f3, sin\u00f3 en el car\u00e0cter i la intensitat d\u2019aquesta transformaci\u00f3<\/strong>. El projectista, el constructor, el dissenyador d\u2019infraestructures de tota mena ha d\u2019aprendre a actuar sobre el paisatge sense trencar-ne el car\u00e0cter essencial, sense eliminar-ne aquells trets que li donen continu\u00eftat hist\u00f2rica; sense destruir-lo, en definitiva<\/strong>. No sempre se sap alterar, modificar, intervenir sense destruir. Quan es destrueix un paisatge, es destrueix la identitat d\u2019aquell lloc<\/strong>. I destruir la identitat d\u2019un lloc \u2014i m\u00e9s encara quan s\u2019\u00e9s incapa\u00e7 de substituir-la per una altra de, com a m\u00ednim, igual v\u00e0lua\u2014 \u00e9s \u00e8ticament reprovable, tan reprovable com minvar la biodiversitat del planeta.\u2019
\nEls valors del paisatge s\u00f3n perfectament objectivables i van molt m\u00e9s enll\u00e0 que els naturals: en tant que \u00e9s reflex d\u2019una identitat socioterritorial, el paisatge est\u00e0 impregnat de valors socials, culturals, hist\u00f2rics, espirituals i est\u00e8tics,<\/strong> entre d\u2019altres. Alguns d\u2019aquests valors tenen un car\u00e0cter intangible, per\u00f2 no per aix\u00f2 s\u00f3n menys rellevants. I sabem perfectament quan degradem o anorreem aquests valors.\u2019
\nEls cat\u00e0legs<\/strong> \u2014un instrument innovador, pioner a l\u2019Estat espanyol\u2014 inventarien els valors paisatg\u00edstics<\/span> presents en la seva \u00e0rea; enumeren les activitats i els processos que incideixen<\/span> o han incidit de manera m\u00e9s not\u00f2ria en la configuraci\u00f3 actual del paisatge; i assenyalen els principals recorreguts i els espais<\/span> des dels quals es percep el paisatge; delimiten les unitats de paisatge<\/span>, enteses com a \u00e0rees estructuralment, funcionalment i\/o visualment coherents sobre les quals pot recaure un r\u00e8gim diferenciat de protecci\u00f3, gesti\u00f3 o ordenaci\u00f3; defineixen objectius de qualitat paisatg\u00edstica<\/span> per a cada unitat de paisatge, i, finalment, proposen mesures i accions necess\u00e0ries<\/span> per assolir els objectius de qualitat esmentats. Els cat\u00e0legs inclouen laboriosos processos de participaci\u00f3 ciutadana<\/span> pensats per captar la percepci\u00f3 i la viv\u00e8ncia del paisatge en cadascuna d\u2019aquestes unitats de paisatge i s\u00f3n<\/strong>, definitivament, la demostraci\u00f3 fefaent que \u00e9s possible catalogar i consensuar socialment la divisi\u00f3 del pa\u00eds en unitats de paisatge, la seva denominaci\u00f3 i els seus valors<\/strong>.\u2019 No em digueu que aquest treball ingent no \u00e9s avantguarda i \u00e9s construcci\u00f3 de pa\u00eds c\u00edvic, \u00e8tic, de futur, enfrontat a l\u2019especulaci\u00f3, cercant el b\u00e9 com\u00fa.
\n\u00c9s curi\u00f3s d\u2019observar que, fins i tot des de sectors suposadament progressistes en aquests assumptes, s\u2019accepta sense cap problema la gesti\u00f3 del medi ambient i del territori, per\u00f2 es q\u00fcestiona la del paisatge<\/strong>.
\nAlguns no escatimen esfor\u00e7os a l\u2019hora d\u2019afeblir la pot\u00e8ncia del discurs paisatg\u00edstic tot ressaltant-ne, exclusivament, la seva dimensi\u00f3 ja no est\u00e8tica, en el sentit filos\u00f2fic del terme, sin\u00f3 simplement cosm\u00e8tica, apropant-lo a la pura jardineria. Aix\u00f2 els permet rentar la cara a projectes sense cap ni peus i a desprop\u00f2sits de tota mena i, com han fet abans amb altres conceptes com el de sostenibilitat, contribueix a banalitzar i simplificar l\u2019enorme potencial del paisatge en l\u2019\u00e0mbit de la gesti\u00f3 i l\u2019ordenaci\u00f3 del territori.\u2019
\n\u2018La crisi actual ha posat de manifest que no era cert que no hi hagu\u00e9s altres alternatives, altres formes d\u2019organitzaci\u00f3 i de control social d\u2019all\u00f2 que \u00e9s com\u00fa. Est\u00e0 emergint una altra narrativa de l\u2019espai p\u00fablic i del paisatge basada en la idea de b\u00e9 com\u00fa, i aquesta \u00e9s una molt bona not\u00edcia.\u2019<\/strong>
\nEstem assistint a una clara revaloraci\u00f3 del paper dels llocs en un context de m\u00e0xima globalitzaci\u00f3, aix\u00ed com a un inter\u00e8s renovat per una nova manera d\u2019entendre el territori que sigui capa\u00e7 de connectar all\u00f2 que \u00e9s particular amb all\u00f2 que \u00e9s general, global. \u2018L\u2019espai geogr\u00e0fic, incloent-hi l\u2019urb\u00e0, no \u00e9s nom\u00e9s un espai geom\u00e8tric, topol\u00f2gic; \u00e9s, sobretot, un espai existencial,<\/strong> format per llocs la materialitat tangible dels quals est\u00e0 tenyida, impregnada, d\u2019elements immaterials i intangibles que converteixen cada lloc en quelcom \u00fanic i intransferible. (…) Els llocs, a qualsevol escala, s\u00f3n essencials per a la nostra estabilitat emocional perqu\u00e8 actuen com un vincle, com un punt de contacte i d\u2019interacci\u00f3 entre els fen\u00f2mens globals i l\u2019experi\u00e8ncia individual.<\/strong> L\u2019espai geogr\u00e0fic \u00e9s, en ess\u00e8ncia, un espai existencial, una immensa i atape\u00efda xarxa de llocs \u00abviscuts\u00bb, tots diferents.\u2019
\nEls pilars del sistema de producci\u00f3 i de consum hegem\u00f2nics mostren escletxes i el model de creixement, els valors socials imperants, la compet\u00e8ncia i l\u2019individualisme regnants es veuen q\u00fcestionats per noves actituds davant el treball, davant els recursos naturals, davant els espais de la vida quotidiana, davant el paisatge.<\/strong> Es reclama una vida m\u00e9s plena de sentit, en la qual l\u2019individu sigui amo del seu dest\u00ed, controli el seu propi temps, s\u2019alimenti de manera m\u00e9s sana i sigui feli\u00e7.
\nI aix\u00f2 implica, en l\u2019\u00e0mbit de les pol\u00edtiques de paisatge, incidir molt m\u00e9s en l\u2019ordenaci\u00f3 i la gesti\u00f3 que no pas en la protecci\u00f3.<\/strong> Tamb\u00e9 en aquest punt, certament, hi ha un canvi de paradigma.\u2019
\nEl poder, avui, \u00e9s cada cop m\u00e9s invisible, menys identificable<\/strong>: s\u2019ha despla\u00e7at d\u2019uns actors i protagonistes clarament visibles a uns conglomerats an\u00f2nims, que no tenen una localitzaci\u00f3 precisa. La invisibilitat \u00e9s el resultat d\u2019un proc\u00e9s complex en el qual conflueixen la mobilitat, la volatilitat, les fusions, la multiplicaci\u00f3 de realitats in\u00e8dites, la desaparici\u00f3 de blocs explicatius, les aliances ins\u00f2lites i la conflu\u00e8ncia d\u2019interessos de dif\u00edcil comprensi\u00f3. La distribuci\u00f3 del poder \u00e9s m\u00e9s vol\u00e0til; la determinaci\u00f3 de les causes i de les responsabilitats, m\u00e9s complexa; els interlocutors s\u00f3n inestables; les pres\u00e8ncies, virtuals, i els enemics, difusos. En definitiva, la representaci\u00f3 \u00e9s equ\u00edvoca i les evid\u00e8ncies, enganyoses.\u2019<\/strong>
\nRetornar a la pol\u00edtica a trav\u00e9s del retorn al territori implica lluitar per aconseguir una nova cultura socioambiental de l\u2019ordenaci\u00f3 territorial que doni prioritat a la cohesi\u00f3 social, a la gesti\u00f3 prudent dels recursos naturals, a un tractament nou i imaginatiu del paisatge i a una nova forma de govern i de gesti\u00f3 del territori basada en el di\u00e0leg<\/strong>. \u00c9s indispensable millorar la governabilitat de les pol\u00edtiques territorials, la qual cosa implica tenir en compte els processos no estructurats de participaci\u00f3 ciutadana i repensar a fons els processos participatius ja existents, incidint molt m\u00e9s en la cooperaci\u00f3, la participaci\u00f3 i la gesti\u00f3 concertada.<\/strong>\u2019<\/p>\n

Aquest article \u00e9s un extracte del discurs d’ingr\u00e9s de Joan Nogu\u00e9 a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) el passat mes de febrer, poc abans de deixar el seu c\u00e0rrec com a director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya.<\/em><\/p>\n

Podeu llegir el text \u00edntegre aqu\u00ed<\/a>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Poques coses s\u00f3n tan importants com el paisatge<\/strong>, perqu\u00e8 d\u2019ell se\u2019n deriva el nostre ser individual i col\u00b7lectiu i, en bona mesura, el nostre benestar. I pocs termes tan determinants com el paisatge s\u00f3n tan poc coneguts per a la majoria de la nostra societat (tenim una manca de cultura en aquest sentit esfere\u00efdora) i contra el qual s\u2019han produ\u00eft els abusos m\u00e9s aberrants, que alhora ens han marcat tant la nostra vida.<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[24],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/54"}],"collection":[{"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=54"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/54\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":736,"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/54\/revisions\/736"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=54"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=54"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=54"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}