\u00c9s ben sabut de tothom que la realitat es composa d\u2019una part que es veu, que es toca, i una part que no \u00e9s material, per\u00f2 que la condiciona. Immaterials no ho s\u00f3n \u00fanicament la hist\u00f2ria, la tradici\u00f3, els h\u00e0bits o les creences, sin\u00f3 tamb\u00e9 el somnis i els imaginaris.<\/p>\n
Si b\u00e9 tot el que es material, i per tant quantificable, s\u2019estudia, s\u2019analitza i es t\u00e9 molt en compte a l\u2019hora de prendre decisions, en el cas d\u2019all\u00f2 que \u00e9s immaterial, malahurament, no \u00e9s aix\u00ed.<\/p>\n
Si, per un apropament a l\u2019economia, al proper VI Congr\u00e9s es parla del valor afegit d\u2019aquests intangibles que donen una aureola de singularitat a quelcom, tamb\u00e9 es constata r\u00e0pidament que el vi i el cava s\u00f3n dos dels productes amb m\u00e9s voluntat i\/o necessitat de \u201cvalor afegit\u201d.<\/p>\n
El valor afegit en un cava o un vi amb poca projecci\u00f3 medi\u00e0tica \u00e9s molt m\u00e9s subtil que el de les marques d\u2019elit on el compliment de les expectatives promeses ja s\u2019assoleix exclusivament amb la pr\u00f2pia possesi\u00f3 del producte, i la seva demostraci\u00f3.<\/p>\n
La promesa de plaer, en el vi i en el cava \u00e9s profunda; s\u2019interioritza sol o en companyia, transmetent sentiments profunds, com diu el poema.<\/p>\n
Brindis<\/strong><\/p>\n M\u00e9s junts del que ning\u00fa no sabr\u00e0 mai,<\/em> Joan Margarit<\/strong>, Es perd el senyal<\/em><\/p>\n El vi i el cava afecten tots els sentits, fins a formar part d\u2019 un mateix: \u201cEl pa fa carn, el vi fa sang\u201d, diu la dita. Per tant, el cam\u00ed d\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia com a opci\u00f3 de futur, la \u00fanica real \u2014com diuen els ecomistes en tots els ordres de la societat futura\u2014 passa per la capacitat de fer cre\u00efble una promesa de plaer m\u00e9s enll\u00e0 del propi tast.<\/p>\n Recordo la intervenci\u00f3 de Llu\u00eds Tolosa, gran expert en les millors guies d\u2019enoturisme, a la Jornada T\u00e8cnica Enoturisme Bages del 27 de mar\u00e7 a Manresa, en la qual exposava la seva estranyesa davant el fet que no hi hagu\u00e9s cap vi vinculat al convent de Sant Benet del Bages, ja que segons el ge\u00f2graf Jes\u00fas Burgue\u00f1o: \u201cUn dels principals ingressos senyorials s\u2019obtenia en forma de vi, at\u00e8s que la vinya era un dels conreus m\u00e9s importants de la rodalia des de l\u2019Edat Mitjana (…) fins a l\u2019 arribada de la fil\u00b7loxera cap al segle XVIII en qu\u00e8 l\u2019extensi\u00f3 de vinya era de 27.000 hect\u00e0rees\u201d.<\/p>\n La intervenci\u00f3 del soci\u00f2leg Llu\u00eds Tolosa apunta en la direcci\u00f3 dels intangibles com a acompanyants inseparables en el moment de la tria: les emocions que acompanyen la tria d\u2019un cava o un vi no es limiten al plaer del tast, sin\u00f3 que incorporen llegendes, hist\u00f2ries, paisatges, la identitat d\u2019un lloc i el seu imaginari.<\/p>\n L\u2019enriquiment, l\u2019enfortiment de l\u2019imaginari, de l\u2019intangible, \u00e9s essencialment un tema de sensibilitat, de potenciar una identitat espec\u00edfica i pr\u00f2pia, singular i diferent. L\u2019enriquiment i l\u2019enfortiment es creuen i es posen de manifest en molt detalls fins a l\u2019extrem que, com afirma Paul Merton, a part del l\u00edquid \u2014sigui vi o sigui cava\u2014 l\u2019intangible hi \u00e9s en tota la resta, des del tap i l\u2019etiqueta fins al paisatge que tot ho acull.<\/p>\n El paisatge ben preservat, \u00e9s una imatge que suggereix molts intangibles, molts imaginaris, com l\u2019amor a la terra, l\u2019estimaci\u00f3 pel que es fa, el respecte per una identitat, alguns dels esglaons b\u00e0sics per assolir un vi o un cava d\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia.<\/p>\n Miquel Vidal<\/p>\n Director del VI Congr\u00e9s d\u2019Art, Paisatge vitivin\u00edcola i Enoturisme<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00c9s ben sabut de tothom que la realitat es composa d\u2019una part que es veu, que es toca, i una part que no \u00e9s material, per\u00f2 que la condiciona. Immaterials no ho s\u00f3n \u00fanicament la hist\u00f2ria, la tradici\u00f3, els h\u00e0bits o les creences, sin\u00f3 tamb\u00e9 el somnis i els imaginaris.<\/p>\n Si b\u00e9 tot el que es material, i per tant quantificable, s\u2019estudia, s\u2019analitza i es t\u00e9 molt en compte a l\u2019hora de prendre decisions, en el cas d\u2019all\u00f2 que \u00e9s immaterial, malahurament, no \u00e9s aix\u00ed.<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[24],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/50"}],"collection":[{"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=50"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/50\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":692,"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/50\/revisions\/692"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=50"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=50"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=50"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
alcem les dues copes amb el cava.<\/em>
Veiem la nostra llum, cadasc\u00fa als ulls de l\u2019altre.<\/em>
Un home i una dona, en un instant,<\/em>
poden equivocar-se.<\/em>
Per\u00f2 l\u2019instant no tornar\u00e0 mai m\u00e9s.<\/em><\/p>\n