{"id":1263,"date":"2021-09-10T18:06:35","date_gmt":"2021-09-10T16:06:35","guid":{"rendered":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/?p=1263"},"modified":"2021-09-10T18:06:35","modified_gmt":"2021-09-10T16:06:35","slug":"model-dal-legacio-contra-la-mat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/2021\/09\/10\/model-dal-legacio-contra-la-mat\/","title":{"rendered":"Model d’al.legaci\u00f3 contra la MAT"},"content":{"rendered":"

Podeu descarregar el model clicant aqu\u00ed<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

Sra. Isabel Rodr\u00edguez Garc\u00eda
\nMinistra de Pol\u00edtica Territorial i Funci\u00f3 P\u00fablica i Portaveu del Govern
\nGovern d\u2019Espanya
\nEn\/na…………………………………………., major d’edat, amb domicili
\n…………………………………………, carrer
\n………………………………………………………………………, amb n\u00ba de DNI
\n…………………………….
\nEXPOSA
\nQue el 28 de juliol de 2021 es va publicar a la Secci\u00f3 V del Butllet\u00ed Oficial de l’Estat “BOE”, en els termes
\nprevistos per l’article 125 de Reial Decret 1955\/2000, de l’1 de desembre, pel qual es regulen les activitats
\nde transport, distribuci\u00f3, comercialitzaci\u00f3, subministrament i procediments d’autoritzaci\u00f3 d’instal\u00b7lacions
\nd’energia el\u00e8ctrica, l’anunci de la Depend\u00e8ncia de l’\u00c0rea d’Ind\u00fastria i Energia de la Subdelegaci\u00f3 de Govern
\na Saragossa, de la Subdelegaci\u00f3 de Govern a Terol, de la Subdelegaci\u00f3 de Govern a Tarragona i de la
\nSubdelegaci\u00f3 de Govern a Barcelona pel qual se sotmet a Informaci\u00f3 P\u00fablica l’estudi d’Impacte Ambiental
\ni la Sol\u00b7licitud d’Autoritzaci\u00f3 Administrativa Pr\u00e8via del conjunt de parcs e\u00f2lics denominat “Cl\u00faster
\nBegues_PFot-539 AC” que compr\u00e8n el Parc solar fotovoltaic JAIME I, de 40 MWp en els TTMM de
\nLech\u00f3n (Saragossa) i Cucal\u00f3n (Terol) i la seva infraestructura d’evacuaci\u00f3 associada, a les prov\u00edncies de
\nBarcelona, Tarragona, Terol i Saragossa, i els parcs e\u00f2lics El Pelado (38,5MW) en els TTMM de Allueva, Bea,
\nCalamocha i Fonfr\u00eda (Terol) i la seva infraestructura d’evacuaci\u00f3 associada a la prov\u00edncia de Terol, Honos
\n(49,5 MW) en els TTMM de Vivel del R\u00edo Mart\u00edn, la Hoz de la Vieja, Segura de los Ba\u00f1os i Maicas (Terol),
\nLera (38,5 MW) en els TTMM de Salcedillo, Allueva i Fonfr\u00eda (Terol) i San Vicente (49,5 MW) en els TTMM
\nde Cucal\u00f3n, Lanzuela, Bea, Lagueruela (Terol).
\nQue, segons disposa l’article 36 i 38 de la Llei 21\/2013, de 9 de desembre, d’Avaluaci\u00f3 Ambiental, podran
\npresentar al\u00b7legacions en el tr\u00e0mit d’informaci\u00f3 p\u00fablica i que tals al\u00b7legacions podran ser preses en
\nconsideraci\u00f3 per a la redacci\u00f3, si escau, de la nova versi\u00f3 del projecte i de l’estudi d’impacte ambiental.
\nQue, segons recull el punt 5.3.5. “L\u00cdNIA EL\u00c8CTRICA 400 KV SET Valmuel-CS PROMOTORS Begues 400 kV” a
\nla p\u00e0gina 104 del ” ESTUDIO DE IMPACTO AMBIENTAL DE LA PLANTA SOLAR DE 40 MWP\/33,48 MWN
\nJAIME I” es preveu la construcci\u00f3 d’una estesa de l\u00ednia de corrent altern trif\u00e0sica de tipologia a\u00e8ria que
\ntravessar\u00e0 el Pened\u00e8s -vegueria Pened\u00e8s- Barcelona-Tarragona. Els suports previstos d’aquest tram de la
\nl\u00ednia s\u00f3n de gelosia met\u00e0l\u00b7lica i secci\u00f3 quadrada, configurats amb perfils angulars de costats iguals i xapes
\nfabricats en acer laminat i galvanitzat en calent, estant la fonamentaci\u00f3 dels seus suports formada per
\nquatre potes realitzades mitjan\u00e7ant quatre massissos independents de formig\u00f3 en massa, un per cada
\npota.
\nQue, en qualitat de resident a la vegueria Pened\u00e8s, els meus interessos paisatg\u00edstics, mediambientals, de
\nsalut i econ\u00f2mics es poden veure afectats per l’execuci\u00f3 del projecte, pel que es donen les condicions
\nestablertes a l’article 4.1.b) ic) de la Llei 39\/2015, de l’1 d’octubre, del procediment administratiu com\u00fa de
\nles administracions p\u00fabliques per a presentar al\u00b7legacions en qualitat de persona interessada.
\nQue, un cop analitzada tota la documentaci\u00f3 que s’ha posat a disposici\u00f3 del p\u00fablic en la substanciaci\u00f3 del
\ntr\u00e0mit de sol\u00b7licitud d’Autoritzaci\u00f3 Administrativa Pr\u00e8via i Declaraci\u00f3 d’Impacte Ambiental del “Cl\u00faster
\nBegues_PFot-539 AC” que inclou el Parc solar fotovoltaic JAIME I (40 MWp ) i la seva infraestructura
\nd’evacuaci\u00f3 associada, a les prov\u00edncies de Barcelona, Tarragona, Terol i Saragossa, el parc e\u00f2lic el Pelado
\n(38,5MW), i les seves infraestructures d’evacuaci\u00f3, a la prov\u00edncia de Terol i els parcs e\u00f2lics Honos (49,5
\nMW), Lera (38,5 MW) i San Vicente (49,5 MW) desitja presentar les seg\u00fcents
\nAL\u00b7LEGACIONS
\n1. Impacte negatiu del projecte. Que, atenent les caracter\u00edstiques del projecte sotm\u00e8s actualment al tr\u00e0mit
\nde sol\u00b7licitud d’Autoritzaci\u00f3 Administrativa Pr\u00e8via i Declaraci\u00f3 d’Impacte Ambiental, la seva execuci\u00f3 i
\nposada en marxa repercutir\u00e0 molt negativament en el medi ambient, el paisatge, l’economia i la salut
\np\u00fablica de la vegueria Pened\u00e8s i els nuclis de poblaci\u00f3 que l’integren.
\nQue, atenent a l’impacte mediambiental immediat, l’execuci\u00f3 del projecte en els termes en que
\nactualment est\u00e0 plantejat implicar\u00e0 que la l\u00ednia el\u00e8ctrica que creui aquest territori haur\u00e0 de recolzar-se en
\ndiverses torres d’aproximadament 70 metres d’altura, a m\u00e9s d’empobrir el patrimoni paisatg\u00edstic,
\ncomportar\u00e0 una important p\u00e8rdua en la massa forestal, degradaci\u00f3 de l\u2019espai agr\u00edcola i la seva economia,
\nel risc per a la fauna aut\u00f2ctona i l’augment de la contaminaci\u00f3 ac\u00fastica i a\u00e8ria als voltants del tra\u00e7at.
\nQue, part del territori es troba a la Zona d’Especial Protecci\u00f3 per a les Aus (Xarxa Natura 2000) del
\nMontmell-Marmellar, codi ES5140018, en qu\u00e8, segons disposa l’article 4 de la Directiva 2009\/147 \/ CE de
\nel Parlament Europeu i de Consell de 30 de novembre de 2009 relativa a la conservaci\u00f3 de les aus silvestres,
\nhabiten diverses esp\u00e8cies que han de ser objecte de mesures de conservaci\u00f3 especials quant al seu h\u00e0bitat,
\namb la finalitat d’assegurar la seva superviv\u00e8ncia i la seva reproducci\u00f3 en la seva \u00e0rea de distribuci\u00f3. Entre
\nelles cal destacar que en aquest espai protegit habita la Hieraaetus fasciatus (o \u00e0guila cuabarrada), inclosa
\nen l’annex de el Reial Decret 139\/2011, de 4 de febrer, per al desenvolupament de la Llista d’esp\u00e8cies
\nsilvestres en r\u00e8gim de protecci\u00f3 especial i del Cat\u00e0leg espanyol d’esp\u00e8cies amena\u00e7ades. La l\u00ednia el\u00e8ctrica
\nque implicaria l’execuci\u00f3 del projecte posaria en perill la vida d’aquesta i altres esp\u00e8cies que habiten o que
\ntransiten pels municipis afectats de la vegueria Pened\u00e8s.
\nQue, atenent a les repercussions que per a l’economia local es puguin derivar de l’execuci\u00f3 del projecte, i
\nsense perjudici dels efectes espec\u00edfics per a cada nucli de poblaci\u00f3 que integren el terme municipal, cal
\ntenir en compte que, en termes generals, la l\u00ednia el\u00e8ctrica projectada podria deteriorar considerablement
\nel teixit productiu del territori de la vegueria Pened\u00e8s, afectant, i fins i tot fent inviables algunes activitats
\nd’elevat valor afegit sense aportar alternatives o compensacions de cap tipus per aquestes m\u00e9s que
\nprobables p\u00e8rdues.
\nCal tenir en compte que, a difer\u00e8ncia d’altres territoris, la vegueria Pened\u00e8s, ve acollint tradicionalment
\nuna s\u00e8rie d’infraestructures que han degradat diverses parts del territori sense aportar compensaci\u00f3
\nsuficient per pal\u00b7liar l’impacte en l’entorn immediat. Sense \u00e0nim de ser exhaustius, \u00e9s procedent recordar
\nque, a excepci\u00f3 de la costa (en la qual s’ha fomentat un model de turisme intensiu basat en la
\nmercantilitzaci\u00f3 del concepte de sol i platja) bona part del territori est\u00e0 ocupat per instal\u00b7lacions que si b\u00e9
\nsolen complir una funci\u00f3 de sacrifici en benefici d’altres comarques i territoris (l’estaci\u00f3 de l’AVE, centres
\nlog\u00edstics i de distribuci\u00f3, pol\u00edgons industrials, complexos petroqu\u00edmics, centrals nuclears, etc.) afecten
\ndesfavorablement el desenvolupament sostenible de la vegueria Pened\u00e8s. El projecte sotm\u00e8s al tr\u00e0mit
\nd’al\u00b7legacions no faria sin\u00f3 engrossir la llista d’infraestructures de nul o negatiu valor per al territori.
\nQue, d’acord amb el que assenyala el par\u00e0graf anterior, l’execuci\u00f3 del projecte contra el qual s’al\u00b7lega
\ntindr\u00e0 un impacte negatiu a nivell paisatg\u00edstic i mediambiental, degradant l’entorn i debilitant o revertint
\nel desenvolupament del model econ\u00f2mic local, amb les corresponents conseq\u00fc\u00e8ncies per l’ocupaci\u00f3 i
\nl’estabilitat de la poblaci\u00f3 del municipi.
\nQue, atenent a les possibles repercussions en la salut p\u00fablica i la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes
\nde la vegueria Pened\u00e8s, en el seu conjunt. En aquest sentit, l’Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut adverteix
\ndes de l’any 2005 sobre els riscos que per a la salut de les persones pot suposar l’anomenada
\nhipersensibilitat als camps electromagn\u00e8tics (que pot donar lloc a l’aparici\u00f3 o agreujament de malalties
\ncom l’asma, cefalea, insomni, conjuntivitis aix\u00ed com l’aparici\u00f3 i desenvolupament de diversos tipus de
\nc\u00e0ncer, especialment en menors, i alteracions de car\u00e0cter neurol\u00f2gic en adults i dones gestants). En aquest
\nsentit, conv\u00e9 recordar que la pr\u00f2pia Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut recomana una dist\u00e0ncia de seguretat
\nd’un metre per cada mil volts entre la l\u00ednia i les zones habitades o, fins i tot, habitatges a\u00efllats i petits nuclis
\nde poblaci\u00f3. Aix\u00ed mateix, \u00e9s procedent recordar que, al marge dels debats cient\u00edfics sobre les
\nrecomanacions de l’OMS, l’article 3.d) de la Llei 33\/2011, de 4 d’octubre, General de Salut P\u00fablica consagra
\nentre els principis generals d’acci\u00f3 en salut p\u00fablica el de precauci\u00f3, \u00e9s a dir, que “la exist\u00e8ncia d’indicis
\nfundats d’una possible afectaci\u00f3 greu de la salut de la poblaci\u00f3, tot i que hagu\u00e9s incertesa cient\u00edfica sobre
\nel car\u00e0cter del risc, ha de determinar la cessaci\u00f3, prohibici\u00f3 o limitaci\u00f3 de l’activitat sobre la qual concorrin
\n”
\nQue, per tal d’exposar els efectes negatius que el projecte, en els termes actuals, tindria per a conjunt del
\nterritori, es considera imprescindible destacar, per a cada un dels nuclis de poblaci\u00f3 que la integren, la
\nmanera i grau en qu\u00e8 el projecte repercutir\u00e0, a diferents nivells:
\n2. Vulneraci\u00f3 del dret a la participaci\u00f3 p\u00fablica i pr\u00f2rroga del termini per presentar les al\u00b7legacions al
\nprojecte.
\nLa tramitaci\u00f3 administrativa d\u2019aquesta gran infraestructura d\u2019evacuaci\u00f3 energ\u00e8tica d\u2019iniciativa privada, que
\ns\u2019ha desenvolupat a trav\u00e9s del Ministerio de Pol\u00edtica Territorial y Funci\u00f3n P\u00fablica (Gobierno de Espa\u00f1a), s\u2019ha
\ntramitat d\u2019una forma totalment irregular i contr\u00e0ria a la voluntat i al dret de les persones, entitats i la resta
\nd\u2019agents implicats i afectats directament i\/o indirectament.
\nPer una banda, cal destacar que l\u2019anunci d\u2019informaci\u00f3 p\u00fablica de la tramitaci\u00f3 d\u2019aquesta l\u00ednia es va publicar
\nal BOE el passat dia 28 de Juliol de 2021, i s\u2019ha deixat un per\u00edode de 30 dies h\u00e0bils per poder-hi presentar
\nal\u00b7legacions, abastant aix\u00ed principalment el mes d\u2019Agost (essent el termini final en data 8 de Setembre de
\n2021). No cal dir doncs, que aquest projecte s\u2019ha tramitat durant l\u2019\u00e8poca de l\u2019any on ajuntaments, sindicats
\ni entitats (aix\u00ed com la immensa majoria de persones afectades pel projecte), tenen menys capacitat de
\nreacci\u00f3 degut al per\u00edode de vacances estivals. Aquest fet no \u00e9s una casualitat: any rere any, les entitats en
\ndefensa del territori, les administracions p\u00fabliques d\u2019abast local i comarcal, aix\u00ed com la societat civil veiem
\ncom \u00e9s durant aquesta \u00e8poca de l\u2019any on es publiquen, s\u2019acorden i tramiten la gran majoria dels macroprojectes (ja siguin de caire energ\u00e8tic, com de desenvolupament urban\u00edstic, entre altres) que provoquen
\ngrans afectacions sobre el medi natural, sobre la salut de les persones afectades, i que de forma gen\u00e8rica
\ncomporten una degradaci\u00f3 del medi ambient.
\nPer altra banda, cal tenir present que la documentaci\u00f3 del projecte presentada per Forestalia \u00e9s immensa:
\ntal i com es pot observar al portal web del Ministerio, on es posa a disposici\u00f3 p\u00fablica tota la informaci\u00f3
\nsobre el projecte, la quantitat de carpetes, documents i cartografia associada \u00e9s enorme. Degut a que \u00e9s
\nun projecte de grans dimensions (180 km de longitud), i que porta associats fins un total de 6 macrocentrals d\u2019energia renovable, la quantitat de documents i informaci\u00f3 que s\u2019hi adhereix \u00e9s enorme
\n(Documents d\u2019an\u00e0lisi d\u2019impacte ambiental, mem\u00f2ries, cartografia,…). Amb tot doncs, comporta que les
\npersones afectades directament pel projecte, aix\u00ed com les entitats que vetllen per la defensa del territori,
\nmostrin una incapacitat flagrant per poder analitzar en detall tota la documentaci\u00f3 presentada.
\nFinalment, una altra gran irregularitat administrativa que considerem realment greu, \u00e9s que l\u2019empresa
\npromotora de la L\u00ednia d\u2019Alta Tensi\u00f3 (Forestalia), aix\u00ed com el mateix Ministerio de Pol\u00edtica Territorial y Funci\u00f3n
\nP\u00fablica (Gobierno de Espa\u00f1a), no han notificat del projecte en q\u00fcesti\u00f3 a cap dels particulars afectats. Han
\nsigut els propis Ajuntaments afectats per la l\u00ednia d\u2019evacuaci\u00f3 qui un per un han anat buscant cadascuna de
\nles persones afectades pel projecte, per notificar-li de tot el qu\u00e8 s\u2019estava tramitant. Aquest fet, comporta
\nque la mateixa administraci\u00f3 p\u00fablica, hagi hagut de dedicar m\u00e9s esfor\u00e7os a fer-los-hi arribar a tots aquests
\npropietaris de finques, terrenys, camps de cultiu i habitatges que una gran l\u00ednia d\u2019evacuaci\u00f3 privada passaria
\nper la seva propietat.
\nTot plegat, provoca que la societat civil i la resta d\u2019agents afectats pel projecte, ens trobem en una situaci\u00f3
\nd\u2019absoluta Indefensi\u00f3 Jur\u00eddica vers el tr\u00e0mit administratiu en curs, i que per tant, s\u2019est\u00e0 produint un
\npresumpte incompliment de la normativa i legislaci\u00f3 vigent, aix\u00ed com dels perjudicis que se\u2019n deriven, en
\nrelaci\u00f3 principalment a la Llei 27\/2006, de 18 de Juliol, per la qual es regulen els drets d\u2019acc\u00e9s a la
\ninformaci\u00f3, de participaci\u00f3 p\u00fablica i d\u2019acc\u00e9s a la just\u00edcia en mat\u00e8ria de medi ambient (que incorpora les
\nDirectives 2003\/4\/CE i 2003\/35\/CE).
\n3.- El model de transici\u00f3 energ\u00e8tica que s\u2019est\u00e0 desenvolupant \u00e9s insostenible. Les grans l\u00ednies d\u2019evacuaci\u00f3,
\nels macro-projectes d\u2019energia renovable i la privatitzaci\u00f3 del recurs energ\u00e8tic no \u00e9s el cam\u00ed a seguir.
\nTal i com s\u2019ha pogut observar, la L\u00ednia d\u2019Alta Tensi\u00f3 que es projecta, va associada a un conjunt de macrocentrals e\u00f2liques i solars fotovoltaiques:
\n1. Central solar fotovoltaica Jaime I (40Mwp).
\n2. Central e\u00f2lica El Pelado (38,5MWp).
\n3. Central e\u00f2lica Honos (49,5 MWp).
\n4. Central e\u00f2lica Lera (38,5 MWp).
\n5. Central e\u00f2lica San Vicente (49,5 MWp).
\nAquestes grans centrales d\u2019energia renovable, es pretenen instal\u00b7lar a l\u2019Arag\u00f3. Aix\u00ed doncs, la finalitat de la
\nL\u00ednia d\u2019Alta Tensi\u00f3 acaba essent el transport de l\u2019energia renovable que es produeix en les \u00e0rees rurals i
\namb una major quantitat de biodiversitat degut a la conservaci\u00f3 dels espais esteparis i del mosaic agroforestal aragon\u00e8s, cap a l\u2019\u00c0rea Metropolitana de Barcelona (el dest\u00ed de la L\u00ednia d\u2019Evacuaci\u00f3 a la qu\u00e8
\nmitjan\u00e7ant aquestes al\u00b7legacions ens oposem). Produir l\u2019energia al m\u00f3n rural per exportar-la mitjan\u00e7ant
\ngrans l\u00ednies d\u2019alta tensi\u00f3 cap al m\u00f3n urb\u00e0 \u00e9s d\u2019una inconsci\u00e8ncia ambiental i social absoluta.
\nDespr\u00e9s d\u2019analitzar una gran quantitat de projectes energ\u00e8tics (tant e\u00f2lics com solars fotovoltaics, aix\u00ed com
\nles conseg\u00fcents l\u00ednies d\u2019evacuaci\u00f3 d\u2019energia), hem pogut observar com tot el desplegament d\u2019energies
\nrenovables que s\u2019est\u00e0 produint a l\u2019Estat es pret\u00e9n empla\u00e7ar en s\u00f2ls agraris i forestals, amb l\u2019objectiu
\nprincipal de generar una quantitat d\u2019energia que actualment \u00e9s fins i tot innecess\u00e0ria. Aquest desplegament
\nde macro-centrals energ\u00e8tiques s\u2019ha fet patent en l\u2019\u00e0mbit catal\u00e0 (mitjan\u00e7ant el Decret Llei 16\/2019, de
\nmesures urgents per l\u2019emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica), per\u00f2 encara de forma m\u00e9s not\u00f2ria i sense cap tipologia de
\nmirament a la resta de la Pen\u00ednsula. L\u2019Arag\u00f3, de fet, \u00e9s una de les comunitats aut\u00f2nomes m\u00e9s castigades
\nde l\u2019Estat Espanyol, on s\u2019estan aprovant una enorme quantitat de projectes de macro-centrals solars i
\ne\u00f2liques (en relaci\u00f3 a les solars, hi ha projectes que pretenen transformar centenars d\u2019Hect\u00e0rees de camps
\nagraris i forestals en \u00e0rees artificialitzades).
\nCreiem que la metodologia a trav\u00e9s de la qual es vol implementar la transici\u00f3 energ\u00e8tica, \u00e9s completament
\nerr\u00f2nia, i que no t\u00e9 cap tipus de l\u00f2gica des d\u2019una perspectiva ecosist\u00e8mica i biol\u00f2gica. Tal i com es conclou
\nen l\u2019Informe sobre l\u2019Estat de la Natura 2020 (CREAF), els darrers 20 anys, les poblacions de vertebrats i
\ninvertebrats aut\u00f2ctons han perdut de mitjana el 25% dels seus individus a Catalunya. Aquesta p\u00e8rdua de
\nbiodiversitat, s\u2019ha fet patent principalment en els seg\u00fcents ambients:
\n\u00b7 12% de p\u00e8rdua de biodiversitat en boscos i matollars.
\n\u00b7 34% de p\u00e8rdua de biodiversitat en agro-ecosistemes.
\n\u00b7 I fins un 54% en aig\u00fces continentals.
\nLes principals causes que han provocat aquesta p\u00e8rdua ha sigut el canvi en els usos del s\u00f2l, tot i que el canvi
\nclim\u00e0tic i l\u2019arribada d\u2019esp\u00e8cies ex\u00f2tiques invasores tenen i tindran un impacte cada vegada m\u00e9s gran.
\nEntenem doncs, que una de les metodologies per poder fer front a l\u2019emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica en la qu\u00e8 ens
\ntrobem, \u00e9s la transici\u00f3 energ\u00e8tica cap a fonts renovables. Tanmateix, NO creiem que la forma correcta per
\ndur a la praxis aquesta transici\u00f3, hagi de ser a trav\u00e9s de la transformaci\u00f3 de tot un enorme conjunt de s\u00f2ls
\nagr\u00edcoles i forestals en s\u00f2l artificial, amb la conseg\u00fcent p\u00e8rdua de biodiversitat que comportaria, aix\u00ed com
\nla degradaci\u00f3 de les \u00e0rees rurals, les que mai tenen veu ni vot, per\u00f2 que tenen una import\u00e0ncia cabdal en
\nel marc de la resili\u00e8ncia per afrontar l\u2019emerg\u00e8ncia clim\u00e0tica i el declivi de la biodiversitat.
\nNo podem permetre que tot el desgavell de centrals solars fotovoltaiques i e\u00f2liques que es projecten a dia
\nd\u2019avui, s\u2019hagi d\u2019ubicar en aquesta tipologia de s\u00f2ls naturalitzats, quan tenim una gran quantitat de sostre
\nindustrial, urb\u00e0 i periurb\u00e0 degradat i ja artificialitzat per utilitzar. Aix\u00ed doncs, si tota aquesta producci\u00f3
\nenerg\u00e8tica fos en aquestes \u00e0rees ja degradades (que s\u00f3n alhora les \u00e0rees on m\u00e9s energia es consumeix),
\nles l\u00ednies d\u2019alta tensi\u00f3 que es projecten serien totalment innecess\u00e0ries.
\nPer altra banda, creiem que aquest desenvolupament de les energies renovables no s\u2019est\u00e0 produint de
\nforma descentralitzada, justa, sostenible i democr\u00e0tica. Les mateixes multinacionals que fins a dia d\u2019avui
\ngestionaven, especulaven i espoliaven els recursos energ\u00e8tics provinents de fonts no-renovables
\nmitjan\u00e7ant pr\u00e0ctiques il\u00b7l\u00edcites (causants directes de les guerres pel petroli i gas natural, aix\u00ed com la
\ndegradaci\u00f3 d\u2019importants h\u00e0bitats naturals a trav\u00e9s de fracking i altres t\u00e8cniques), s\u00f3n les que ara controlen
\nel sector de les energies renovables. Hem de deixar en mans d\u2019aquests oligopolis que prou mal han produ\u00eft
\nal planeta la transici\u00f3 energ\u00e8tica? El planeta necessita un model energ\u00e8tic just, basat en l\u2019auto-sufici\u00e8ncia
\nenerg\u00e8tica i la sostenibilitat, i que pugui comportar una millora de la qualitat ambiental global; no la
\ncontinu\u00eftat d\u2019un model productiu on l\u2019\u00fanic que interessa \u00e9s el benefici econ\u00f2mic, i no es t\u00e9 en compte ni el
\nterritori, ni els seus habitants, ni la biodiversitat.
\n4.- Impactes i afectacions irreversibles del projecte als Espais Naturals Protegits i Xarxa Natura 2000 degut
\na la seva proximitat i interacci\u00f3 directa i indirecta. Afectaci\u00f3 de la L\u00ednia d\u2019Alta Tensi\u00f3 a la connectivitat
\necol\u00f2gica. Afectaci\u00f3 sobre fauna i flora de l\u2019\u00e0mbit.
\n4.1.-La proximitat amb Espais Naturals Protegits i Xarxa Natura 2000.
\nTot i que el mateix document ambiental del projecte incorpori informaci\u00f3 relacionada amb l\u2019afectaci\u00f3 que
\npodria tenir la l\u00ednia d\u2019evacuaci\u00f3 amb els espais naturals protegits i xarxa natura 2000, a continuaci\u00f3 s\u2019ha
\nelaborat un breu an\u00e0lisi legislatiu i cartogr\u00e0fic que permet determinar la gravetat de l\u2019afectaci\u00f3 que
\nprovocaria aquesta l\u00ednia d\u2019alta tensi\u00f3 en aquests espais naturals protegits.
\nD\u2019acord al que estableix l\u2019article 35.1 de la Llei 21\/2013, el promotor ha d\u2019elaborar l\u2019estudi d\u2019impacte
\nambiental que ha de contenir, almenys, la informaci\u00f3 seg\u00fcent:
\n\u201cAvaluaci\u00f3 i, si \u00e9s procedent, quantificaci\u00f3 dels efectes previsibles directes o indirectes, acumulatius i
\nsin\u00e8rgics del projecte sobre la poblaci\u00f3, la salut humana, la flora, la fauna, la biodiversitat, la
\ngeodiversitat, el s\u00f2l, el subsol, l\u2019aire, l\u2019aigua, els factors clim\u00e0tics, el canvi clim\u00e0tic, el paisatge, els b\u00e9ns
\nmaterials, incl\u00f2s el patrimoni cultural, i la interacci\u00f3 entre tots els factors esmentats, durant les fases
\nd\u2019execuci\u00f3, explotaci\u00f3 i, si s\u2019escau, durant la demolici\u00f3 o l\u2019abandonament del projecte.\u201d
\nA m\u00e9s, quan el projecte pugui afectar directament o indirectament els espais Xarxa Natura 2000, s\u2019hi ha
\nd\u2019incloure un apartat espec\u00edfic per a l\u2019avaluaci\u00f3 de les seves repercussions en el lloc, tenint en compte els
\nobjectius de conservaci\u00f3 de l\u2019espai. Aix\u00ed ho estableix el pre\u00e0mbul de la Llei 42\/2007, de Patrimoni Natural i
\nBiodiversitat:
\n\u201cPer assegurar la preservaci\u00f3 dels valors que han donat lloc a la definici\u00f3 d’aquestes zones, s’estableixen
\nles cauteles corresponents, de forma que qualsevol pla, programa o projecte que, sense tenir relaci\u00f3
\ndirecta amb la gesti\u00f3 d’un espai de la Xarxa Natura 2000, o sense ser necessari per a aquesta, pugui
\nafectar de forma apreciable els llocs esmentats, ja sigui individualment o en combinaci\u00f3 amb altres
\nplans, programes o projectes, ha de ser sotm\u00e8s a una avaluaci\u00f3 adequada de les seves repercussions en
\nel lloc, de forma que les comunitats aut\u00f2nomes corresponents nom\u00e9s manifestin la seva conformitat
\namb el pla, programa o projecte esmentat una vegada s’hagin assegurat que no causa perjudici a la
\nintegritat del lloc en q\u00fcesti\u00f3 i, si \u00e9s procedent, despr\u00e9s d’haver-lo sotm\u00e8s a informaci\u00f3 p\u00fablica.\u201d
\nIgualment incorporat dins l\u2019Article 46, de Mesures de conservaci\u00f3 de la Xarxa Natura 2000:
\n\u201c3. Els \u00f2rgans competents, en el marc dels procediments que preveu la legislaci\u00f3 d’avaluaci\u00f3 ambiental,
\nhan d’adoptar les mesures necess\u00e0ries per evitar el deteriorament, la contaminaci\u00f3 i la fragmentaci\u00f3
\ndels h\u00e0bitats i les pertorbacions que afectin les esp\u00e8cies fora de la Xarxa Natura 2000, en la mesura que
\naquests fen\u00f2mens tinguin un efecte significatiu sobre l’estat de conservaci\u00f3 d’aquests h\u00e0bitats i esp\u00e8cies.
\n4. Qualsevol pla, programa o projecte que, sense tenir relaci\u00f3 directa amb la gesti\u00f3 del lloc o sense ser
\nnecessari per a aquesta, pugui afectar de manera apreciable les esp\u00e8cies o els h\u00e0bitats dels espais
\nesmentats, ja sigui individualment o en combinaci\u00f3 amb altres plans, programes o projectes, s’ha de
\nsotmetre a una avaluaci\u00f3 adequada de les seves repercussions en l’espai, que s’ha de fer d’acord amb
\nles normes que siguin aplicables, d’acord amb el que estableixen la legislaci\u00f3 b\u00e0sica estatal i les normes
\naddicionals de protecci\u00f3 dictades per les comunitats aut\u00f2nomes, tenint en compte els objectius de
\nconservaci\u00f3 de l’espai esmentat…\u201d
\nFinalment, a banda d\u2019aquesta legislaci\u00f3 relativa als espais naturals protegits i xarxa natura 2000, tamb\u00e9
\nmitjan\u00e7ant la Directiva H\u00e0bitat s\u2019observa l\u2019incompliment i irregularitats legislatives que incorporaria aquest
\nprojecte d\u2019instal\u00b7laci\u00f3 de l\u00ednia el\u00e8ctrica de molt alta tensi\u00f3. Tal i com es determina mitjan\u00e7ant l\u2019article 6 de
\nla Directiva H\u00e0bitat 92\/43\/CEE, apartat 3r:
\n\u201cqualsevol pla o projecte que, sense tenir relaci\u00f3 directa amb la gesti\u00f3 del lloc o sense ser necess\u00e0ria per
\nla mateixa, pugui afectar de forma apreciable, ja sigui de forma individual o en combinaci\u00f3 amb altres
\nplans i projectes, s\u2019haur\u00e0 de sotmetre a una adequada avaluaci\u00f3 de les seves repercussions.\u201d
\n5- Afectacions irreversibles en el paisatge
\nSegons el Conveni Europeu del Paisatge inclosa en la Llei de protecci\u00f3 i ordenaci\u00f3 del paisatge, Llei 8\/2005,
\nde 8 de juny de la Regi\u00f3 aut\u00f2noma de Catalunya,
\n\u201cAquesta riquesa paisatg\u00edstica constitueix un patrimoni ambiental, cultural, social i hist\u00f2ric que influeix en
\nla qualitat de vida dels ciutadans i que esdev\u00e9 sovint un recurs de desenvolupament econ\u00f2mic, en particular
\nper a les activitats tur\u00edstiques, per\u00f2 tamb\u00e9 per a les agr\u00edcoles, ramaderes i forestals. D’altra banda, la
\nvarietat del mosaic paisatg\u00edstic contribueix a la preservaci\u00f3 de la biodiversitat i constitueix un factor positiu
\nen la prevenci\u00f3 dels incendis forestals, de l’erosi\u00f3 del s\u00f2l i de les inundacions.
\nDissortadament, les darreres d\u00e8cades els paisatges catalans han conegut sovint processos de degradaci\u00f3 i
\nde banalitzaci\u00f3. L’extensi\u00f3 desmesurada i poc ordenada de la urbanitzaci\u00f3, l’impacte de determinades
\ninfraestructures, l’abandonament de l’agricultura, de la silvicultura i de la ramaderia, la degradaci\u00f3
\nd’algunes \u00e0rees urbanes i la sobre freq\u00fcentaci\u00f3 d’alguns paratges han contribu\u00eft a aquests processos, que
\nposen en perill els valors ambientals, culturals i hist\u00f2rics que aquests paisatges contenen i incrementen els
\nriscos geol\u00f2gics i altres riscos ambientals.
\nDavant d’aquesta situaci\u00f3, el Parlament de Catalunya, per mitj\u00e0 de la Resoluci\u00f3 364\/VI, del 14 de desembre
\nde 2000, acord\u00e0 de manera un\u00e0nime adherir-se al Conveni europeu del paisatge, aprovat pel Consell
\nd’Europa el dia 20 d’octubre de 2000. “….
\nArticle 8
\nFinalitats de les actuacions sobre el paisatge
\n\u2026
\nd) L’articulaci\u00f3 harm\u00f2nica dels paisatges, amb una atenci\u00f3 particular vers els espais de contacte entre els
\n\u00e0mbits urb\u00e0 i rural i entre els \u00e0mbits terrestre i mar\u00ed.
\ne) L’elaboraci\u00f3 de projectes d’integraci\u00f3 paisatg\u00edstica d’\u00e0rees d’activitats industrials i comercials i de les
\ninfraestructures.
\nh) L’atribuci\u00f3 de valor al paisatge com a recurs tur\u00edstic.
\n\u2026
\nArticle 9
\nInstruments de protecci\u00f3, gesti\u00f3 i ordenaci\u00f3 del paisatge
\n1. Es creen els cat\u00e0legs del paisatge i les directrius del paisatge com a instruments per a protegir, gestionar
\ni ordenar el paisatge.
\nL\u2019Observatori del Paisatge, creat per aquesta mateixa llei, elabora les cat\u00e0legs de paisatge. En tots els
\ncat\u00e0legs que ha elaborat i que han estat aprovats pel Departament de Territori de la Generalitat de
\nCatalunya, insisteix en la manca de consideraci\u00f3 de la protecci\u00f3 del context paisatg\u00edstic dels b\u00e9ns d\u2019inter\u00e8s
\ncultural catalogats, BCIN i BCIL. A Fran\u00e7a, per exemple, la protecci\u00f3 es proporciona per defecte en un radi
\nde 500 m i s’est\u00e0 estudiant la possible co-visibilitat de nous projectes. El tra\u00e7at del MAT afecta 24 BCIL i 16
\nBCIN de la Vegueria Pened\u00e8s.
\nBCIN AFECTATS: Sta Maria del Priorat de Banyeres, Casa Murada, Torre de l\u2019Ortig\u00f3s, Torre Forta, Ermita de
\nSta Cristina, Castell de Lloren\u00e7, L\u2019Hostal de Gimenells, Torre de Lletger, La Pujada Masia de Vallsdeflor,
\nHospital d\u2019Olesa de Bones Valls, Castell de Penyafort, Masia de Penyafel, Bas\u00edlica de Vilafranca, Vilafranca
\nBCIL AFECTATS: Can Suriol de Dalt, Ca d\u2019Esquerra, Can Grasses, Casa Pladellorens, Esgl\u00e9sia de M de Deu del
\nPilar, Cementiri de Vilafranca, Mare R\u00e0fols, Capella de Sta Maria dels Horts, Esgl\u00e9sia de St Mar\u00e7al, Cal
\nCasanyes, Ermita Mare de Deu de Muntanyans, Pont Sant Esteve las Masuques, Esgl\u00e9sia Sant Esteve las
\nMasuques, Can Mir\u00f3, Esgl\u00e9sia Masarbones, Sindicat Mas Lloren\u00e7, Esgl\u00e9sia Mas lloren\u00e7, Pedra Militar,
\nEsgl\u00e9sia de St Antoni, Aq\u00fceducte Roma, Ermita Mare de Deu dels Arquets, L\u2019Estrella, Cooperativa de St
\nLloren\u00e7.
\nActualment s\u2019est\u00e0 redactant el Cat\u00e0leg del Paisatge de la Vegueria Pened\u00e8s. Tot i aix\u00f2, mapes i text es van
\npresentar en p\u00fablic en diverses ocasions durant les sessions de treball participatives. Alguns BCIN s\u2019hi
\nreconeixen com a Fites emblem\u00e0tiques del fons paisatg\u00edstic esc\u00e8nic i en aquest sentit tenen un valor
\nmultiplicat per al territori. \u00c9s el cas, per exemple, del CONJUNT MONUMENTAL D’OLERDOLA.
\nA m\u00e9s, el Cat\u00e0leg del Paisatge que s\u2019est\u00e0 redactant actualment posa de manifest una sobrec\u00e0rrega del
\nnombre de l\u00ednies el\u00e8ctriques que afecten greument la qualitat global del paisatge i, en particular, de
\ndeterminats llocs emblem\u00e0tics. Per tant aconsella evitar les afectacions, alteracions geomorfol\u00f2giques o la
\ninstal\u00b7laci\u00f3 d\u2019antenes de telecomunicacions, parcs e\u00f2lics i fotovoltaics, torres el\u00e8ctriques o altres elements
\npotencialment distorsionadors sobre cims emblem\u00e0tics, turons enmig de les planes, fons esc\u00e8nics
\nemblem\u00e0tics, o propers a construccions dalt de carenes o turons, referents visuals de proximitat, referents
\nlitorals, nuclis en plana envoltats per muntanyes, nuclis en vessant i castell. Aix\u00ed com Identificar les
\nedificacions i infraestructures que empobreixen el camp visual lluny\u00e0 de determinades panor\u00e0miques
\nd\u2019inter\u00e8s (trams de la fa\u00e7ana litoral, el paisatge vitivin\u00edcola, llocs d\u2019import\u00e0ncia hist\u00f2rica, etc.) o les fites i
\nels fons esc\u00e8nics emblem\u00e0tics penedesencs. El que afecta tant, a nous elements que es pretenguin
\ninstal\u00b7lar en s\u00f2l no urbanitzable, com a elements ja existents. Es tracta d\u2019establir etapes d\u2019ocultaci\u00f3,
\nharmonitzaci\u00f3 o eliminaci\u00f3 d\u2019alguns dels elements.
\nEl tra\u00e7at de la MAT s\u2019insereix entre el Montmell i el Mass\u00eds de Bonastre, un territori de gran qualitat
\npaisatg\u00edstica situat al sud de la Vegueria del Pened\u00e8s, a la comarca del Baix Pened\u00e8s, encara intacte per les
\nl\u00ednies d\u2019alta tensi\u00f3. El seu impacte \u00e9s altament preocupant.
\nEl territori penedesenc des de fa 20 anys desenvolupa l\u2019enoturisme gr\u00e0cies a la creaci\u00f3 d\u2019un consorci que
\ncombina tres comarques: Alt i Baix Pened\u00e8s i Garraf. Aquestes tres comarques es veuen directament
\nafectades per el tra\u00e7at de la MAT, que posa en q\u00fcesti\u00f3, per tant, la tasca realitzada pel territori i el seu
\nfutur econ\u00f2mic. Dins del Cat\u00e0leg de Paisatge de la Vegueria Pened\u00e8s, la vinya \u00e9s reconeguda com a patr\u00f3
\nenjardinat, el \u201cpatr\u00f3 de monoconreu de vinya de la plana penedesenca\u201d. Aquest \u00e9s un element clau per
\ndefinir la identitat paisatg\u00edstica de la Plana del Pened\u00e8s, una unitat de paisatge definida per l\u2019Observatori
\ndel Paisatge que travessa la l\u00ednia MAT. Aquesta identitat paisatg\u00edstica tamb\u00e9 est\u00e0 assegurada per un
\ndesenvolupament arquitect\u00f2nic local espec\u00edfic vinculat a la hist\u00f2ria del cultiu de la vinya. L’Observatori del
\nPaisatge destaca un “nucli rural patr\u00f3 que forma carrers”. La qualitat del paisatge de molts nuclis
\nidentificats es posa en perill pel disseny del MAT. Aquests inclouen, entre d’altres:
\nLa Conillera Xica (Castellv\u00ed de la Marca, Plana del Pened\u00e8s), el Maset dels Cosins (Castellv\u00ed de la Marca,
\nPlana del Pened\u00e8s), el Mas de la Pansa (Castellv\u00ed de la Marca, Plana del Pened\u00e8s), les Cases Noves de Cal
\nMarqu\u00e8s (Castellv\u00ed de la Marca, Plana del Pened\u00e8s), les Casetes del Pujol (Castellv\u00ed de la Marca, Plana del
\nPened\u00e8s), el Cusc\u00f3 (Castellv\u00ed de la Marca, Plana del Pened\u00e8s), Cornudella (Sant Jaume dels Domenys, Plana
\ndel Pened\u00e8s), el Papiolet (Sant Jaume dels Domenys, Plana del Pened\u00e8s), l’Hostal (Sant Jaume dels
\nDomenys, Plana del Pened\u00e8s), la Carronya (Sant Jaume dels Domenys, Plana del Pened\u00e8s), la Torregassa
\n(Sant Jaume dels Domenys, Plana del Pened\u00e8s), Lletger (Sant Jaume dels Domenys, Plana del Pened\u00e8s)
\nA m\u00e9s, l\u2019Observatori del Paisatge promou a Catalunya la valoritzaci\u00f3 de les vies secund\u00e0ries con vistes
\npanor\u00e0miques que permeten als visitants descobrir un territori i promoure el turisme. Al Cat\u00e0leg de
\nPaisatge de Vegueria Pened\u00e8s s\u2019identifiquen diverses rutes de gran inter\u00e8s per al futur desenvolupament
\ntur\u00edstic del Pened\u00e8s. S\u00f3n trams panor\u00e0mics amb un valor est\u00e8tic provocat per la combinaci\u00f3 del tra\u00e7at i els
\nvalors del paisatge que s\u2019observen (fons esc\u00e8nics, patrons, fites, mosaics agroforestals, paisatge
\nvitivin\u00edcola, litoral, etc.). Diverses de aquestes carreteres es veuen afectades directament pel tra\u00e7at del
\nMAT, ja sigui perqu\u00e8 les travessa o perqu\u00e8 destrueix l\u2019est\u00e8tica del paisatge panor\u00e0mic. Per exemple:
\nB-212 (Castellv\u00ed de la Marca i Santa Margarida i els Monjos, Plana del Pened\u00e8s), B-2415 pk 1.3 (Sant Cugat
\nSesgarrigues i Ol\u00e8rdola, Plana del Pened\u00e8s), BV-2111 Olivella (Olivella, Garraf), BV-2117 (Castellet i la
\nGornal, Plana del Pened\u00e8s), BV-2117 (Castellet i la Gornal, Garraf), BV-2128 Cal Morgades del Grau
\n(Castellv\u00ed de la Marca, Plana del Pened\u00e8s), BV-2171 Les Masuques (Castellet i la Gornal, Plana del Pened\u00e8s),
\nBV-2171 Sant Mar\u00e7al (Castellet i la Gornal, Plana del Pened\u00e8s), BV-2176 (Castellv\u00ed de la Marca, Plana del
\nPened\u00e8s), BV-2429 (Avinyonet del Pened\u00e8s, Plana del Pened\u00e8s), Cam\u00ed de Cal Mitjans (Castellv\u00ed de la
\nMarca, Plana del Pened\u00e8s), Cam\u00ed de Lloren\u00e7 del Pened\u00e8s a Banyeres del Pened\u00e8s (Lloren\u00e7 del Pened\u00e8s i
\nBanyeres del Pened\u00e8s, Plana del Pened\u00e8s), Cam\u00ed de Sant Jaume dels Domenys (Sant Jaume dels Domenys,
\nPlana del Pened\u00e8s), Cam\u00ed del Masnou (Castellet i la Gornal, Plana del Pened\u00e8s), Carrer Cam\u00ed de Cal
\nProsset (Lloren\u00e7 del Pened\u00e8s, Plana del Pened\u00e8s), TP-2442 Coll d’en Grau (Sant Jaume dels Domenys, el
\nMontmell), TP-2442 Coll d’en Grau (Sant Jaume dels Domenys, Plana del Pened\u00e8s), TP-2442 La muntanya
\ndel Patot (el Montmell, el Montmell), TP-2442 La Romanillada (el Montmell, el Montmell), TP-2442 Pedrera
\ndel Quic (Sant Jaume dels Domenys i el Montmell, el Montmell), TV-2042 (Maslloren\u00e7, Mass\u00eds de
\nBonastre), TV-2122 (Sant Jaume dels Domenys i Lloren\u00e7 del Pened\u00e8s, Plana del Pened\u00e8s), TV-2401 El
\nMirador del Pened\u00e8s (el Montmell, el Montmell).
\nTamb\u00e9 hi ha miradors naturals o ordenats que estan referenciats al Cat\u00e0leg de Paisatge. Aquests miradors
\ns\u00f3n de gran import\u00e0ncia per al desenvolupament tur\u00edstic del territori \u2013El Consorci Tur\u00edstic ha ordenat una
\nxarxa \u201cMiraVinya\u201d-, per\u00f2 tamb\u00e9 s\u00f3n llocs tradicionalment freq\u00fcentats per la poblaci\u00f3 local. El tra\u00e7at del
\nMAT afecta molts d\u2019ells, ja que passa pel centre de la Plana del Pened\u00e8s i els miradors es troben a les
\nal\u00e7ades que envolten aquesta Plana. Per tant, \u00e9s la percepci\u00f3 de l\u2019est\u00e8tica paisatg\u00edstica de tota la Plana la
\nque posa en perill aquest tra\u00e7at.
\nPer contra, quan la MAT creua les muntanyes, es el fons paisatg\u00edstic que est\u00e0 en perill, sobretot perqu\u00e8 no
\nutilitza els tra\u00e7ats ja existents. El fet que el Pened\u00e8s sigui l\u2019antiga Marca Hispana, proporcionen a les seves
\nmuntanyes una riquesa singular en patrimoni medieval, per tant, el tra\u00e7at de la MAT \u00e9s especialment
\ndestructiu, de manera irreversible, amb aquest patrimoni.
\nDivuit miradors registrats per el Observatori del Paisatge es veuen afectats directament en el territori de
\nla Vegueria Pened\u00e8s: Puig de la \u00c0guila, Ermita de Sant Antoni de P\u00e0dua, Puig de Tiula, Pic del Pi Sol, l\u2019Hostal,
\nEl Castellot, Torre de Banyeres, Sant Pere de Castellet, Sant Miquel d\u2019Ol\u00e8rdola, Tur\u00f3 de las Tres Partions,
\nTur\u00f3 de Sant Pau, Font del Cusc\u00f3, El Circell, Tur\u00f3 de Crestabocs, Coll de la Creu d\u2019Ordal, Castell d\u2019Olivella,
\nPuig de la Mola, Montcau.
\nPer tot l’assenyalat,
\nSOL\u00b7LICITA
\nQue es tinguin per presentades aquestes al\u00b7legacions a l’Estudi d’Impacte Ambiental i la Sol\u00b7licitud
\nd’Autoritzaci\u00f3 Administrativa Pr\u00e8via del conjunt de parcs e\u00f2lics denominat “Cl\u00faster Begues_PFot-539 AC”
\nque compr\u00e8n el Parc solar fotovoltaic Jaime I, de 40 MWp en els TTMM de Lech\u00f3n (Saragossa) i Cucal\u00f3n
\n(Terol) i la seva infraestructura d’evacuaci\u00f3 associada, a les prov\u00edncies de Barcelona, Tarragona, Terol i
\nSaragossa, i els parcs e\u00f2lics El Pelado (38,5MW) als TTMM d’Allueva, Bea, Calamocha i Fonfr\u00eda (Terol) i la
\nseva infraestructura d’evacuaci\u00f3 associada a la prov\u00edncia de Terol, Honos (49,5 MW) als TTMM de Vivel
\ndel R\u00edo Mart\u00edn, La Hoz de la Vieja, Segura de los Ba\u00f1os i Maicas (Terol), Lera (38,5 MW) als TTMM de
\nSalcedillo, Allueva i Fonfr\u00eda (Terol) i San Vicente (49,5 MW) en els TTMM de Cucal\u00f3n, Lanzuela, Bea,
\nLagueruela (Terol).
\nQue aquestes al\u00b7legacions siguin preses en consideraci\u00f3, juntament amb aquelles que altres parts
\ninteressades poguessin presentar, i que, a la llum de les mateixes i en virtut del que disposa l’article 39.4
\nde la Llei 21\/2013, de 9 de desembre, la direcci\u00f3 General de Pol\u00edtica Energ\u00e8tica i Mines del Ministeri per a
\nla Transici\u00f3 Ecol\u00f2gica i el Repte Demogr\u00e0fic jo, si escau, el propi Ministeri per a la Transici\u00f3 Ecol\u00f2gica i el
\nRepte Demogr\u00e0fic, i en base a l\u2019article 19 de la Llei 16\/2017, de l\u20191 d\u2019agost del Canvi Clim\u00e0tic, se serveixi a
\nresoldre la inadmissi\u00f3 de la sol\u00b7licitud d’Autoritzaci\u00f3 Administrativa Pr\u00e8via i Declaraci\u00f3 d’Impacte
\nAmbiental de l’expedient “Cl\u00faster Begues_PFot-539 AC” presentada per la peticion\u00e0ria ENERG\u00cdAS
\nRENOVABLES DE ORMONDE, 36 S.L. (CIF B88153929)
\nA el de de 2021.
\nSIGNATURA:<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Podeu descarregar el model clicant aqu\u00ed   Sra. Isabel Rodr\u00edguez Garc\u00eda Ministra de Pol\u00edtica Territorial i Funci\u00f3 P\u00fablica i Portaveu […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":1264,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1263"}],"collection":[{"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1263"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1263\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1266,"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1263\/revisions\/1266"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1264"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1263"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1263"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1263"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}