{"id":1258,"date":"2021-09-01T14:27:11","date_gmt":"2021-09-01T12:27:11","guid":{"rendered":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/?p=1258"},"modified":"2021-09-01T14:27:11","modified_gmt":"2021-09-01T12:27:11","slug":"gestionar-lespai-rural-no-es-ordenar-el-camp-des-de-barcelona","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/2021\/09\/01\/gestionar-lespai-rural-no-es-ordenar-el-camp-des-de-barcelona\/","title":{"rendered":"Gestionar l\u2019espai rural no \u00e9s ordenar el camp des de Barcelona"},"content":{"rendered":"

Soazig Darnay \u00e9s, des del passat mes de maig, la nova presidenta del Centre d\u2019Estudis del Paisatge Vitivin\u00edcola (CEPVI), una entitat que vol ser el pal de paller del debat sobre el model de futur del territori i el paisatge de les zones vit\u00edcoles del nostre pa\u00eds. Com a paisatgista, estudia el valor est\u00e8tic i art\u00edstic del paisatge per\u00f2 tamb\u00e9 com s\u2019hi relacionen les persones i el valor que t\u00e9 com a espai natural per tal de garantir-li el futur en un moment cr\u00edtic.<\/em><\/p>\n

Qu\u00e8 \u00e9s el CEPVI?<\/strong><\/p>\n

El Pened\u00e8s \u00e9s una zona vitivin\u00edcola metropolitana amb\u00a0unes pressions urban\u00edstiques i log\u00edstiques enormes<\/strong>. Les autopistes, Rodalies, l\u2019AVE\u2026 han partit la plana, dificulten el cultiu i malmeten el paisatge. Tamb\u00e9 hi ha zones industrials i molt \u00fas de s\u00f2l. Per sort, el sector vitivin\u00edcola \u00e9s pou potent per aturar alguns projectes. A principis dels 2000 es va fer la Carta del Paisatge de l\u2019Alt Pened\u00e8s, anterior a la llei catalana sobre la mat\u00e8ria i a la creaci\u00f3 de l\u2019Observatori del Paisatge de Catalunya. Aix\u00ed doncs,\u00a0som un model i un referent<\/strong> en aquest camp. Tamb\u00e9 es va crear el Congr\u00e9s d\u2019Art i Paisatge, amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de diverses universitats i vinculat a la idea visual i cultural del paisatge, per fer pressi\u00f3, que hi hagi un organisme de defensa del paisatge i es respecti a la Carta del Paisatge, que no \u00e9s vinculant. De tot aix\u00f2, el 2014, en va sorgir el CEPVI com a entitat sense afany de lucre.<\/p>\n

Qu\u00e8 entenem per paisatge?<\/strong><\/p>\n

La paraula t\u00e9 un recorregut molt llarg i moltes interpretacions<\/strong>. Va apar\u00e8ixer en relaci\u00f3 a la pintura i les arts liter\u00e0ries durant el Romanticisme. Aqu\u00ed tambe hi ha la tradici\u00f3 excursionista, que ho relaciona m\u00e9s amb la geografia. A difer\u00e8ncia del segle XIX, per\u00f2, on el saber era molt m\u00e9s transversal, ara l\u2019especialitzaci\u00f3 ha separat la idea visual del paisatge, una mirada burgesa lligada al turisme, de la concepci\u00f3 m\u00e9s contempor\u00e0nia dels ambientalistes, que parlen d\u2019ecosistemes. No obstant aix\u00f2, per exemple, els parcs naturals,\u00a0no s\u00f3n nom\u00e9s un paisatge ecol\u00f2gic sin\u00f3 tamb\u00e9 cultural<\/strong>: al cap i a la fi, en primera inst\u00e0ncia es protegeixen perqu\u00e8 responen a un ideari simb\u00f2lic col\u00b7lectiu. A Catalunya sembla dif\u00edcil unir totes aquestes idees, \u00e9s per aix\u00f2 que hi ha parcs rurals al voltant de parcs naturals en comptes de ser una sola entitat que gestioni la relaci\u00f3 de les persones amb la terra. Fora d\u2019aqu\u00ed, els pa\u00efsos que han digerit millor el concepte van crear el Conveni Europeu del Paisatge perqu\u00e8\u00a0no es pot separar el saber cient\u00edfic de l\u2019inter\u00e8s p\u00fablic<\/strong>\u00a0ni deixar l\u2019espai quotidi\u00e0 sense protecci\u00f3. Davant la pressi\u00f3 brutal cal protegir, entenent el paisatge com a b\u00e9 com\u00fa, com a base compartida i com a dret a la qualitat de vida.<\/p>\n

\n
\"Vinyes<\/picture>
Vinyes de pendent a Cotlliure\/Banyuls de la Marenda, un un paisatge tradicional en perill per la urbanitzaci\u00f3 de la costa i les dificultats econ\u00f2miques | Soazig Darnay<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n

Al Pened\u00e8s, com a altres indrets, el sector del vi n\u2019\u00e9s un gran defensor.<\/strong><\/p>\n

El paisatge vit\u00edcola com a element cultural \u00e9s un concepte relativament nou, venint d\u2019un temps on un espai agr\u00edcola\u00a0era una demostraci\u00f3 de riquesa econ\u00f2mica<\/strong>. A Catalunya, com a tot l\u2019Estat, hi havia una gran tradici\u00f3 de producci\u00f3 i exportaci\u00f3 de vins a granel. El mercat ha canviat completament, s\u2019ha globalitzat, hi ha nous pa\u00efsos productors\u2026 Els nord-americans van posar en dubte el sistema de terrer, la tradici\u00f3 vin\u00edcola europea, amb una visi\u00f3 menys simb\u00f2lica i molt m\u00e9s agroaliment\u00e0ria. Els cellers d\u2019aqu\u00ed van recollir aquesta perspectiva \u201ccaliforniana\u201d en relaci\u00f3 al turisme i la van barrejar amb la tradici\u00f3 vin\u00edcola aut\u00f2ctona. Parlen de vinyes com a paisatge davant la sensaci\u00f3 de\u00a0risc per l\u2019urbanitzaci\u00f3 i les infraestructures<\/strong>. Si hi ha propietaris petits \u00e9s diferent, per\u00f2 quan l\u2019empresari s\u2019allunya del camp perd la vinculaci\u00f3 amb la terra. L\u2019enoturisme, de fet, es centrava en els cellers fins que el paisatge va estar en perill i, oportunistament, es va voler defensar. Alhora, a la idea cultural i tur\u00edstica del paisatge i a les necessitats dels viticultors\u00a0s\u2019hi va unir l\u2019ecologia<\/strong>. A Fran\u00e7a la pressi\u00f3 ciutadana \u00e9s molt m\u00e9s gran, fins i tot estan prohibits els tractaments fitosanitaris a prop de zones habitades. Tot i aix\u00f2 hi ha un mercat que demana m\u00e9s vins ecol\u00f2gics i un ambient general que exigeix lluitar contra el canvi clim\u00e0tic, respectar la biodiversitat de la vinya\u2026 i tot aix\u00f2, a m\u00e9s, \u00e9s molt apreciat pels consumidors i turistes del nord d\u2019Europa. Hi ha una conflu\u00e8ncia d\u2019interessos i necessitats.<\/p>\n

\n
\"Vinyes<\/picture>
Vinyes a Lavaux, Su\u00efssa, reconeguts com Patrimoni Mundial per la UNESCO per\u00f2 que tamb\u00e9 tenen problemes per diversos factors | Soazig Darnay<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n

Justament pel canvi clim\u00e0tic, ha aparegut una nova pressi\u00f3, la de la instal\u00b7laci\u00f3 de renovables.<\/strong><\/p>\n

S\u2019ha banalitzat, passa com amb el superestetisme dels cellers. El vi es produeix \u201cigual\u201d a tot arreu, per conservar l\u2019originalitat\u00a0cal la part patrimonial, d\u2019antiguitat, el paisatge\u2026<\/strong>\u00a0En l\u2019aspecte energ\u00e8tic hi ha pressi\u00f3 ciutadana i tamb\u00e9 dels cellers, alguns dels quals tenen xarxes de relacions molt eficients.\u00a0Hi ha un joc pol\u00edtic enorme, interessos de qu\u00e8 no es parla\u2026<\/strong>\u00a0per\u00f2 al final acabes frenant un projecte perqu\u00e8 hi viu una \u00e0guila. Si hi ha un castell enmig de la muntanya, pots envoltar-lo de molins perqu\u00e8 nom\u00e9s est\u00e0 protegit l\u2019edifici. Com es cuida el patrimoni? Com s\u2019integra fora de les zones protegides? Els espais protegits tenen problemes de gesti\u00f3, com la visi\u00f3 \u201csagrada\u201d del bosc o les dificultats per recuperar camps de conreu abandonats si hi han crescut arbres.\u00a0Falta sentit com\u00fa i transversalitat<\/strong>. Hi ha experts de molts camps seguint agendes diferents amb sort diversa segons la seva influ\u00e8ncia pol\u00edtica. El que va triomfar m\u00e9s, \u00e9s clar, \u00e9s la visi\u00f3 burgesa de la protecci\u00f3. Potser Europa hauria de dir-hi alguna cosa, per\u00f2 tamb\u00e9 fa acords amb empreses enormes i tampoc no ens protegeix. Els pol\u00edtics no tenen prou visi\u00f3 global, nom\u00e9s la ciutadania i la protesta poden frenar certes coses.<\/p>\n

La gesti\u00f3 dels entorns forestals i agr\u00edcoles, que s\u00f3n paisatge, d\u00f3na molts problemes.<\/strong><\/p>\n

Hi ha cellers que han hagut de posar tanques el\u00e8ctriques per frenar els senglars als espais visitables. Hi ha una certa intenci\u00f3 de \u201creasilvestrar\u201d Europa per\u00f2 cal anar amb compte,\u00a0compatibilitzar-ho amb els usos econ\u00f2mics i amb la poblaci\u00f3<\/strong>. Repoblar amb llops al centre de la Pen\u00ednsula \u00e9s molt f\u00e0cil per\u00f2 aqu\u00ed, amb la densitat i l\u2019activitat que hi ha, \u00e9s tota una altra cosa. Els espais naturals s\u00f3n intocables, molt dif\u00edcils de gestionar i ning\u00fa no acompanya uns propietaris forestals que no poden obtenir-ne cap rendiment. Als espais agr\u00edcoles passa el mateix, el manteniment queda a les seves mans i els demanem que els protegeixin com una c\u00e0rrega.\u00a0Se\u2019ls ha nomenat<\/strong>\u00a0jardiners del paisatge<\/strong>\u00a0i el que volen \u00e9s produir i cobrar per la seva feina, no pas donar serveis als turistes.<\/p>\n

\n
\"Vinya<\/picture>
Vinya i masies al Pened\u00e8s | Soazig Darnay<\/figcaption><\/figure>\n<\/div>\n

Com es pot compatibilitzar, tot aix\u00f2?<\/strong><\/p>\n

Cal treballar la sostenibilitat, gestionar el territori donant suport a pr\u00e0ctiques de qualitat i fomentar el consum local i un turisme que aporti valor, per\u00f2 el turisme t\u00e9 un l\u00edmit, cada cop hi ha m\u00e9s propostes arreu del m\u00f3n i la massa d\u2019aquest tipus d\u2019oferta \u00e9s massa petita i est\u00e0 molt dividida, no pot cr\u00e9ixer prou com per mantenir aquesta idea de desenvolupament sostenible. L\u2019altra l\u00ednia \u00e9s la dels serveis ecosist\u00e8mics, que s\u2019hauria d\u2019aplicar a nivell europeu.\u00a0Si volem conservar els paisatges i el medi ambient, cal pagar-ho<\/strong>. No s\u00e9 com, per\u00f2 aquests serveis cal comptabilitzar-los, donar-los valor perqu\u00e8 sense aix\u00f2, al capitalisme, no existeixes. El valor de l\u2019oxigen o la captura del carboni dels arbres, el valor de les vinyes com a tallafocs,\u00a0fins i tot la bellesa com a servei<\/strong>. Si vols viure al camp potser has de pagar per mantenir el paisatge igual com a les ciutats pagues pels parcs.<\/p>\n

El camp \u00e9s el camp i la ciutat \u00e9s la ciutat, dirien molts urbanites.<\/strong><\/p>\n

Ja no hi ha camp i ciutat, hi ha grans regions metropolitanes gaireb\u00e9 cont\u00ednues. Hem d\u2019acabar amb aquesta visi\u00f3 que separa les dues coses, aquesta definici\u00f3 per contrast. Els plans territorials no poden estar fets per urbanistes, per\u00a0gent de ciutat decidint com \u201cdesenvolupar\u201d el camp<\/strong>, sigui el que sigui el que volen dir amb aix\u00f2. Hi ha una idea llei agr\u00edcola que pensi el camp des del camp i mirant a la ciutat, per\u00f2 ens preguntem quan es convertir\u00e0 en realitat i si funcionar\u00e0 fora dels Parcs Agraris. Qu\u00e8 passa amb la resta d\u2019espais? No parlem de taques separades. L\u2019agenda rural, a nivell europeu, segueix aquesta necessitat de valoraci\u00f3 des del mateix lloc. Gestionar l\u2019espai rural no \u00e9s ordenar el camp des de Barcelona. A m\u00e9s, tamb\u00e9 poden ser espais d\u2019innovaci\u00f3, fins i tot, pensant per exemple en la repoblaci\u00f3 de localitats abandonades.\u00a0El cooperativisme, per exemple, est\u00e0 tornant<\/strong>. No s\u00e9 qu\u00e8 passar\u00e0 en el futur per\u00f2 cal pensar diferent.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Soazig Darnay \u00e9s, des del passat mes de maig, la nova presidenta del Centre d\u2019Estudis del Paisatge Vitivin\u00edcola (CEPVI), una […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":1259,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1258"}],"collection":[{"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1258"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1258\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1261,"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1258\/revisions\/1261"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1259"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1258"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1258"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1258"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}