{"id":1073,"date":"2019-09-16T17:37:26","date_gmt":"2019-09-16T15:37:26","guid":{"rendered":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/?p=1073"},"modified":"2019-09-16T17:50:26","modified_gmt":"2019-09-16T15:50:26","slug":"el-territori-o-els-territoris-del-cava-decisions-del-passat-conflictes-davui","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/2019\/09\/16\/el-territori-o-els-territoris-del-cava-decisions-del-passat-conflictes-davui\/","title":{"rendered":"El territori o els territoris del cava, decisions del passat, conflictes d\u2019avui"},"content":{"rendered":"

La paraula cava expressa un producte prestigi\u00f3s, per\u00f2 no un lloc. Els noms de la majoria de les denominacions d\u2019origen deriven del topon\u00edmic d\u2019on es localitzen les vinyes i els cellers; la Rioja, Bourdeaux, costers del Segre, etc. El territori actual del cava va sorgir el 1972 per solucionar el conflicte suscitat entre el <\/span>champagne<\/span><\/i> i els vins escumosos del Pened\u00e8s que utilitzaven la mateix denominaci\u00f3.<\/span><\/p>\n

La <\/span>Regi\u00f3<\/span><\/i> del Cava, est\u00e0 integrada per 159 municipis de les prov\u00edncies de <\/span>Barcelona<\/span><\/a> (63), <\/span>Tarragona<\/span><\/a> (52),la <\/span>Rioja<\/span><\/a> (18),<\/span>LLeida<\/span> (12), <\/span>Girona<\/span><\/a> (5), <\/span>\u00c1lava<\/span><\/a> (3), <\/span><\/p>\n

Saragossa<\/span> (2), <\/span>Navarra<\/span><\/a> (2), <\/span>Badajoz<\/span><\/a> (1) i <\/span>Valencia<\/span><\/a> (1). L\u2019\u00e0mbit geogr\u00e0fic del cava es\u200b<\/span> va definir doncs de forma invertida; establint-se despr\u00e9s de la consolidaci\u00f3 del producte  uns \u00e0mbits d\u2019elaboraci\u00f3 acotats: al Pened\u00e8s 115 i a 44 la resta de l\u2019estat espanyol.<\/span><\/p>\n

Aquesta distribuci\u00f3 territorial pactada de la producci\u00f3 del cava, incideix en l\u2019afebliment del vincle entre aquest i el territori, en el sentit de que un cava pot venir de Subirats per\u00f2 tamb\u00e9 d\u2019Almendralejo.<\/span><\/p>\n

L\u2019estrat\u00e8gia marcadament economicista que presenta Freixenet i que es contr\u00e0ria a la que mou i necessita ara el Pened\u00e8s, caracteritzada pels esfor\u00e7os constants d\u2019elaborar  productes d\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia, preservar la qualitat del paisatge vitivin\u00edcola i promoure un enoturisme cultural, ha fet emergir les contradiccions latents, que ara han de ser abordades amb profunditat ja que elles s\u00f3n l\u2019origen de la feblesa i del setge al que es veu sotm\u00e8s constantment el territori penedesenc. Doncs qui i com es pot demanar a un pag\u00e8s que cuidi la vinya amb estima i il\u00b7lusi\u00f3 si es ru\u00efnosa. Malauradament veiem sovint com la venda d\u2019una vinya \u00e9s un projecte familiar de futur. <\/span><\/p>\n

L\u2019opci\u00f3 de diferenciar-se qualitativament en el mercat potenciant el territori i la seva dimensi\u00f3 social, \u00e9s molt important per l\u2019enfortiment del territori i per la preservaci\u00f3 del paisatge vitivin\u00edcola, ja que esdev\u00e9 un valor real, \u00e9s l\u2019adn de la qualitat. El plantejar-se aquesta aposta forta i decidida pel territori \u00e9s ara l\u2019oportunitat de repensar l\u2019estructura del Pened\u00e8s, en el centre de la qual es situa realment el paisatge propi.<\/span><\/p>\n

Enfortir la vinculaci\u00f3 amb el territori diferencia autom\u00e0ticament el producte catal\u00e0, amb una identitat pr\u00f2pia, sense cap m\u00e9s connotaci\u00f3 que el ser fruit d\u2019una forma pr\u00f2pia d\u2019entendre conjuntament el territori, la qualitat i el paisatge.<\/span><\/p>\n

La revaloritzaci\u00f3 social, econ\u00f2mica i cultural del paisatge del Pened\u00e8s clarifica el vincle entre el producte elaborat i el lloc i a l\u2019enfortir-lo  frena les constants intimidacions que s\u2019infligeixen al Pened\u00e8s com son en aquest moment l\u2019indefinit tra\u00e7at del 4rt cintur\u00f3, Can Vies i d\u2019una forma especial les instal\u00b7lacions de la log\u00edstica.<\/span><\/p>\n

En aquest sentit, pel que fa a la log\u00edstica, la Federaci\u00f3 Empresarial Gran Pened\u00e8s ha dif\u00f3s l\u2019article publicat al diari ARA de l\u2019u de Setembre 2019, \u201d<\/span>La log\u00edstica crea cada vegada m\u00e9s feina pero no troba treballadors<\/span><\/i>\u201d signat per la periodista Paula Clemente. \u00c9s un fet important que els agents que actuen en el territori manifestin p\u00fablicament les seves prioritats, \u00e9s la \u00fanica forma d\u2019avan\u00e7ar i per una altra banda adre\u00e7ar-lo al CEPvi \u00e9s d\u2019agrair. <\/span><\/p>\n

A l\u2019article \u00e9s important l\u2019aportaci\u00f3 de Laura Garriga, responsable del negoci ferroviari a Eurocat, que descriu el gran progr\u00e9s que ha experimentat la log\u00edstica a nivell general i d\u2019una forma singular a Catalunya. Segons aquesta publicaci\u00f3 la preocupaci\u00f3 dels grups promotors \u00e9s la manca de personal amb la formaci\u00f3 adient, en relaci\u00f3 al territori ni una paraula, doncs nom\u00e9s interessen autopistes i trens. El CEPvi sempre ha estat molt clar, s\u00ed al desenvolupament per\u00f2 all\u00e0 on no distorsioni la identitat vitivin\u00edcola del Pened\u00e8s i no all\u00e0 on convingui a la log\u00edstica. Si parlem d\u2019Amazon, expliquem tamb\u00e9 la seva agressiva actitud social envers al seus treballadors i els danys colaterals al comer\u00e7 local i a les identitats socials, crec que estaria b\u00e9 abans de que aterr\u00e9s al Pened\u00e8s saber qui es fica a casa nostre.<\/span><\/p>\n

Al Pened\u00e8s, les contradiccions per fi afloren. Trobar-se a la cru\u00eflla, \u00e9s bo, doncs \u00e9s el moment del di\u00e0leg, del comprom\u00eds, de la claredat, de la intu\u00efci\u00f3 i l\u2019aud\u00e0cia de cap a on anar, es viure un moment de futur en el present.   <\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La paraula cava expressa un producte prestigi\u00f3s, per\u00f2 no un lloc. Els noms de la majoria de les denominacions d\u2019origen […]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":1074,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[6],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1073"}],"collection":[{"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1073"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1073\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1076,"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1073\/revisions\/1076"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1074"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1073"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1073"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/cepvi.cat\/artipaisatge\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1073"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}